Les xarxes veïnals de suport denuncien que Serveis Socials els deriva casos des de l'administració

Una vintena de col·lectius asseguren que han doblat els usuaris en només una setmana

Els veïns que aquest últim mes s'han autoorgantizat als barris per ajudar altres persones més vulnerables han notat aquests dies un "augment sobtat" dels usuaris d'aquestes xarxes de suport mutu. El motiu? Segons aquest grup de xarxes veïnals ara hi ha més usuaris perquè l'administració se'n desentén i els deriva casos a ells. Una vintena de xarxes de l'àrea metropolitana han fet públic aquest matí un comunicat en què denuncien que "els Serveis Socials no estan responent a totes les peticions d'ajuda alimentària" i, en lloc de resoldre els casos, els "deriven" cap a les xarxes veïnals.

En pocs dies, asseguren, els usuaris "han augmentat de manera exponencial". "Hem passat de tenir-ne 2.500 la setmana passada a abastir prop de 5.500 persones a tota l'àrea de Barcelona", explica Silvio Covolo, membre dels moviments per l'habitatge digne del Poble-sec que ara s'ha unit a la xarxa de suport bàsic del barri.

Al seu comunicat, les xarxes de barri denuncien la "insuficiència de les ajudes" ofertes per les administracions públiques. "Només atenen un perfil molt concret de persones o casos", explica Covolo, que assegura que els mateixos usuaris han explicat als voluntaris que "és Serveis Socials qui els facilita el telèfon de la xarxa veïnal més propera". L'Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, nega estar derivant casos i assegura que ha triplicat els àpats que reparteix a la ciutat. "Els serveis socials de Barcelona estan funcionant a ple rendiment", ha dit la regidora de Salut, Gemma Tarafa, que ha afegit que "si alguna xarxa veïnal o d'ajuda se sent desbordada pot derivar els casos a Serveis Socials".

Però la realitat al carrer, segons les xarxes veïnals, és una altra. "Ens trobem que dia rere dia les circumstàncies de les persones més vulnerables empitjoren sense que els responsables polítics se'n facin càrrec, i les xarxes de suport mutu, desbordades, no arribem a donar resposta a la forta demanda que hi ha", expliquen al seu comunicat. I afegeixen: "Serveis Socials, en lloc de donar solucions, generen llistes d’espera i ens deriven a les xarxes de suport mutu famílies que difícilment podrem atendre amb una capacitat limitada. Deixen la gent penjada d'un telèfon tanta estona que sovint se'ls acaba el saldo sense obtenir una resposta", asseguren al comunicat.

Els moviments socials de barri no són els únics que fan aquesta denúncia. Fa només uns dies, el personal de l'Església de Santa Anna, al centre de la capital, també assegurava que molts dels casos que arriben a l'hospital de campanya, que ara també serveix menjar als més vulnerables, venen derivats dels Serveis Socials.

512 carmanyoles de macarrons porta a porta a Badalona

Assetjament policial

Paral·lelament, aquests grups de veïns també alerten de "l'assetjament" policial que estan patint els col·lectius de persones migrants mentre duen a terme les tasques de recepció i repartiment d'aliments. Una persecució policial que també expressen altres voluntaris que fan tasques essencials com ara els voluntaris de la Fundació Arrels que fan el seguiment de les persones sense llar que continuen aquests dies al carrer. "Assenyalem l'Ajuntament com a responsable directe d’aquesta repressió. Denunciem la seva hipocresia, la falta de suport, protecció i reconeixement de la tasca imprescindible de sosteniment col·lectiu".

Els col·lectius d'immigrants i els sindicats d'habitatge dels barris van ser els primers que es van organitzar per tirar endavant xarxes d'aliments per atendre l'emergència social derivada de la crisi del coronavirus. Aquests col·lectius alerten que cada vegada hi ha més famílies a les quals els resulta impossible fer front al pagament del lloguer i els subministraments bàsics.

Per acabar amb aquesta emergència social desbordada pel coronavirus els col·lectius de suport als barris demanen que s'obrin bancs d'aliments amb productes de primera necessitat; més ajudes econòmiques "per abastar la
nova borsa de pobresa, que no deixa de créixer"; suspensió del lloguer per situacions de vulnerabilitat durant la crisi; allargar la prohibició dels desnonaments i suspensió del pagament de factures de serveis bàsics com la llum, l'aigua, el gas o internet.