Gemma Tarafa: "Hem d’habilitar espais per a qui no té un pis on fer el confinament com caldria"

La regidora de Salut de Barcelona demana celeritat per traslladar els positius de les residències

L'Ajuntament de Barcelona va ser un dels primers llocs en què es van fer públics casos de coronavirus a Catalunya. La ciutat, veient el que havia passat a Itàlia, ja havia constituït els seus comitès de seguiment de la crisi i va haver de confinar regidors i la mateixa alcaldessa per prevenció. Qui va assumir el lideratge visible de la situació va ser la regidora de Salut, Gemma Tarafa, que aquests dies i ja en compareixences al costat de l'alcaldessa centra bona part dels esforços en demanar actuacions urgents a les residències i en oferir espais on el consistori creu que es podrien fer trasllats massius de persones grans amb símptomes, com els pavellons que ja s'han muntat per als hospitals o algun recinte de la Fira. A la vida, defensa Tarafa, el que compta no és tant què et passa –ningú no s'esperava una crisi així–, sinó com ho entomes. I a les residències cal, avisa, accelerar la marxa.

Com ho ha entomat la ciutat?

Barcelona ha reaccionat molt bé. Quan s'ha demanat un confinament, que és una situació dura perquè genera molta angoixa i incertesa, els veïns i veïnes ho han fet en general molt bé. A més, hi ha coses que em posen els pèls de punta: iniciatives com les xarxes d'acompanyament veïnal. La capacitat humana d'entomar el primer cop i després reinventar-se. Això també ho hem fet com a Ajuntament. Nosaltres teníem dos objectius clars: acompanyar els més vulnerables i fer un gir del transatlàntic municipal i posar la maquinària a treballar perquè el sistema sanitari no col·lapsi. Hi vam posar de la nostra part: equipaments i efectius com bombers o altres treballadors municipals.

La relació del govern municipal amb el Gremi d'Hotels havia tingut fins ara molts tensions. ¿Això canvia en el moment actual?

En moments com aquests tothom veu la situació i es planteja com hi pot ajudar. Hi ha hagut moltes cessions d'hotels i amb els apartaments turístics s'ha arribat a un acord perquè els deixin per sota del preu de mercat. Els diferents agents han vist que calia remar cap a una mateixa direcció. També la Fira ha obert espais per al confinament digne de persones sense llar.

¿Es va trigar massa a obrir aquest espai (el 25 de març) i un altre destinat a persones amb addiccions (aquesta setmana)?

L'atenció a persones sense llar va ser un tema que vam abordar des del primer dia. Abans de la crisi hi havia 2.200 persones que no tenien casa i estaven en equipaments o acollides per entitats i avui s'han obert 685 places més. No fem tard i sempre hem animat altres administracions a obrir equipaments d'aquest tipus perquè és molt important fer-ho des del món local. 

¿S'han adoptat mesures per evitar que la Guàrdia Urbana sancioni la gent que dorm al carrer?

La Guàrdia Urbana no té cap instrucció de multar persones sense llar. No vol dir que potser hi ha hagut alguna multa, però si ha passat no arribarà fins al final. No hi ha cap instrucció per multar-los i sí el compromís que els processos no arribin al cobrament de les multes.

¿La prova que no estàvem preparats per a aquesta crisi és el que s'està vivint a les residències de gent gran?

En el cas de les residències hi ha un debat en dues parts. La primera, que tocarà abordar quan això acabi, és sobre el model de residències que tenim a la ciutat, que en un 95% estan privatitzades i sense cap control públic. Les tarifes estan congelades des de fa deu anys i no hi ha auditories. S'ha evidenciat que el model s'ha de repensar. L'altra part és sobre com s'ha abordat la crisi: fa quasi tres setmanes que a l'Ajuntament se'ns van activar les alarmes per les trucades que rebíem de gent de les residències explicant el que estaven vivint i vam instar la Generalitat a fer una oficina de treball conjunt com la que s'ha creat per als hospitals. L'oficina es va constituir fa 12 dies. Sabem que la feina s'avança però cal una marxa molt més alta. És mot important entendre que als casos positius, detectats per test o per símptomes, hem d'intentar treure'ls de les residències. I soc molt conscient de la complexitat d'allotjar persones amb dependència. S'ha de fer amb molta celeritat perquè, si no, els positius creixen. 

Però Salut no avala la idea de fer servir els pavellons que s'han creat per als hospitals.

Hem ofert tots els espais que tenim: els quatre pavellons, hotels, residències ja desinfectades, residències d'estudiants... Hi ha molts equipaments preparats i hem de fer els trasllats tan ràpid com sigui possible. Els pavellons poden servir per drenar pacients dels hospitals i també, un cop condicionats, per ubicar-hi persones grans. O fem un salt d'escala o l'estratègia de treure els positius de les residències perd sentit. La velocitat és important. En una setmana es van fer 124 trasllats, ahir 63 i avui 67. No són suficients però es va accelerant. Hem demanat una direcció política clara.

Avui han presentat les dades d'afectació del covid-19 per barris i han anunciat un pla per garantir que els veïns que no tenen un habitatge en condicions puguin confinar-se. Com es farà?

Hem vist que hi ha districtes com Nou Barris o Horta-Guinardó que tenen més positius. Hem d'analitzar bé aquestes dades perquè ens ajudin a saber per què passa. Hi ha una barreja de causes. Pot ser que hi hagi població més envellida o que els espais on confinar-se siguin més petits, amb molta densitat de persones. O, també, que hi hagi més població que entra i surt per treballar. El que estem intentar és poder anticipar-nos. Ja apliquem mesures com intensificar la neteja de les zones amb més casos i mirarem si es poden habilitar espais per a persones que no tenen on fer el confinament tan bé com caldria.  

¿Però serà un trasllat obligatori?

Estem acabant de tancar com ho farem. El que ara mirem és quantes persones podríem acompanyar en aquest sentit i quants espais tenim. Estem calculant la demanda. 

¿Els preocupa el que pugui passar amb el confinament a partir de dilluns?

Tornem al confinament inicial, no l'aixequem. Però ja era mot alt. Com a responsable de salut de l'Ajuntament, crec que l'hem de seguir fent molt alt. El procés de desconfinament s'haurà de fer amb molta cura i molt assessorats per les autoritats sanitàries per evitar rebrots.

El desplegament d'aquests dies obligarà a refer els pressupostos del 2020. ¿N'han calculat l'afectació?

Tenim comptabilitzada la despesa dels serveis socials i estem mirant què implica la situació a nivell econòmic: quines taxes deixaran d'entrar i quina part del pla d'inversions ha deixat de ser executada. Després de la crisi sanitària en vindrà una d'econòmica important i en som conscients. En tot el desplegament social, i cal tenir en compte dades com que en 15 dies hem atès el 25% de les 90.000 persones que atenem en un any o que hem habilitat equipaments nous i hem augmentat un 67% els àpats que donem, hi hem invertit 6,5 milions d'euros.