CRÒNICA

"No havíem hagut de tancar la botiga ni per la Guerra Civil i ara ho hem hagut de fer pel coronavirus"

Molts comerços continuen amb la persiana abaixada a Igualada

Una parella de gent gran passejant aquest dilluns pel centre d'Igualada / PERE TORDERA

No va tancar ni un sol dia durant l'anomenada grip espanyola del 1918, ni tampoc durant la Guerra Civil, però sí que ha hagut d’abaixar la persiana a causa de la pandèmia del coronavirus. La botiga més antiga de Catalunya que ha passat de pares a fills durant 180 anys de manera ininterrompuda, la merceria Vidal Cal Perico, d'Igualada, ha reobert aquest dilluns –sense cita prèvia, per fi!– després de setmanes d’estar tancada. El propietari actual, Salvador Vidal fill, contestava aquest matí d'aquesta manera a la pregunta de si aquesta pandèmia pot fer trontollar un negoci amb gairebé dos segles d'història: "Espero que no, però tinc els meus dubtes".

La conca d'Òdena ha passat aquest dilluns a la fase 1 de la desescalada. La considerada Wuhan de Catalunya –perquè es va decretar el seu confinament perimetral a causa d'un focus de coronavirus i perquè la taxa de mortalitat de la pandèmia a Igualada va arribar a ser una de les més grans d'Europa– fa un pas de gegant d'aquesta manera. En teoria les botigues ja poden obrir sense l'esmentada cita prèvia, i també els bars i els restaurants. Però aquest matí Igualada es despertava lentament de la llarga letargia. Molts comerços continuaven tancats.

Massa despeses

“Espereu el vostre torn a la línia d’espera” i “renteu-vos les mans amb solució hidroalcohòlica”, deia un cartell a l'entrada de la merceria Cal Perico de dalt, o sigui la que està situada al nord d'Igualada, a la carretera de Manresa. Perquè Cal Perico de baix, que està a la plaça de l'Ajuntament, continuava tancada. "La despesa més gran d'un comerç és el personal i de moment no em puc permetre tenir dependents. Els tres que tenia estan amb un ERTO", aclaria Salvador Vidal fill per justificar que hagi obert a mig gas. Malgrat això, aquest matí no donava l'abast. No deixava d'atendre un client darrere l'altre amb una pantalla de protecció al cap que li donava un aire de soldador, tot i que l'única cosa que manipulava eren elàstics, cordills i cremalleres.

Cal Perico va obrir el 1840 i des de llavors no havia tancat ni un sol dia, assegura Salvador Vidal pare, que té 80 anys i ja està jubilat però sap ben bé el que es diu: conserva tots els llibres de comptabilitat del negoci i cartes del seu avi, besavi, rebesavi... Fins a set generacions han passat per la botiga. "Durant la grip espanyola –que, per cert, es va cobrar 186.000 vides a Espanya– la botiga fins i tot obria els diumenges fins a les tres de la tarda", comenta l'home. Durant la Guerra Civil, la merceria tampoc va abaixar la persiana. "El meu pare es va incorporar a les files el 1938 i llavors la meva mare es va fer càrrec del negoci, però no vam tancar mai", afirma.

En canvi, aquest dilluns moltes botigues sí que continuaven amb la persiana abaixada a Igualada. Fins i tot en vies especialment comercials, com el carrer de l'Argent i el de Sant Magí o la rambla de Sant Isidre, que l'Ajuntament ha tancat al trànsit per donar més espai als vianants. Amb les associacions de comerciants, també ha impulsat una campanya amb el lema "Ara més que mai" per, precisament, fomentar el comerç de proximitat. "Moltes botigues tanquen els dilluns al matí", deia una comerciant, Esperança Alpuente Llavall, per justificar l'aspecte desangelat d'alguns carrers. Una altra ho atribuïa al fet que ara "les botigues fan un horari reduït".

El que sí que ha canviat és que ara hi ha molts més vehicles que circulen per la ciutat, es veu gent passejant pel carrer tranquil·lament, nens que riuen i corren, i aquest matí fins i tot alguns bars han obert les terrasses. El primer que ho ha fet a la plaça de l'Ajuntament és el Cafè de la Plaça. Abans de les nou del matí el seu propietari, David Vera, ja estava col·locant la taules utilitzant un metre per mesurar com si es tractés gairebé d'una obra d'enginyeria: "M'he d'assegurar que les taules estan a dos metres de distància l'una de l'altra", argumentava. En poca estona, ja estaven totes plenes.

A les nou del matí la basílica de Santa Maria també ha obert les portes després de 65 dies sense oficiar misses amb fidels, segons ha recalcat el mateix rector, Eduard Flores, a l'inici de l'eucaristia. A l'entrada de l'església dues ampolles de gel desinfectant recordaven que encara estem enmig d'una pandèmia. I en els bancs, papers de color groc indicaven el lloc exacte on cada fidel es podia asseure, mantenint la distància de seguretat.

"Jo soc de missa dels diumenges, però avui he vingut perquè volia donar gràcies a Déu que estem bé", deia una dona a l'entrada, Montserrat Dalmau. Durant l'eucaristia, s'ha resat pels científics que busquen una vacuna per a la pandèmia, pels que pateixen a causa del coronavirus i pels difunts. Abans de la comunió, fins i tot el capellà ha dit que s'anava a rentar les mans. De moment, però, no hi ha hagut oracions per reactivar l'economia.