Els contagis a l'Ebre i a l'àrea metropolitana fan enfilar la corba del covid

El risc de rebrot s'enfila fins als 243 punts i la transmissió del virus és elevada però no està descontrolada

El covid-19 es comporta a Catalunya tal com predeien fa unes setmanes els experts i les autoritats sanitàries: s'enfila de cop, s'estabilitza i, uns dies després, torna a enfilar-se. Així ho demostren les xifres registrades pel departament de Salut aquest dijous: 1.373 contagis nous a Catalunya confirmats amb una prova PCR, dotze noves defuncions, i quinze nous hospitalitzats tot i que es redueixen els ingressos a l'UCI. El risc de rebrot continua a l'alça i se situa avui en 243,63 punts, 9,49 més que ahir. 

Aquestes oscil·lacions en la corba, que el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, creu que seran una tendència tota la tardor, es poden atribuir, d'una banda, al gran brot detectat a les Terres de l'Ebre –concretament a Roquetes, Amposta i Tortosa– i que ja afecta 318 persones, i als diversos focus en fase de control arreu del territori, entre els quals destaquen els de la Cerdanya. Ara bé, el detonant que provoca que la corba epidemiològica faci tant de temps que fluctua en valors considerats perillosos és el degoteig continu de contagis a Barcelona i l'àrea metropolitana, on hi viuen més de 3 milions de persones.

El risc de rebrot és l'indicador que il·lustra més bé les fluctuacions: en només tres setmanes s'ha passat de registrar un índex de 230 punts a reduir-se a 180 per créixer de nou fins als 242 punts, segons reflecteix l'última setmana considerada fiable per a la interpretació de la tendència epidemiològica, del 27 de setembre al 3 d'octubre. Catalunya, doncs, entra i surt del llindar considerat crític (+200) de manera intermitent. Però el càlcul del risc de rebrot es fa amb els diagnòstics dels últims 14 dies, de manera que és molt sensible a qualsevol canvi de detecció. Com més infeccions es troben, més s'incrementa el seu valor. 

Les UCI encaren la tardor: “Estem esgotats i en alerta”

La ciutat de Barcelona detecta una mitjana de 1.700 casos de coronavirus a la setmana, un 6% de les persones que se sotmeten a proves diagnòstiques. L'àrea metropolitana li va al darrere: la zona nord (formada per municipis amb una gran densitat poblacional com Badalona, Santa Coloma de Gramenet o Terrassa) registra 2.000 infeccions a la setmana (6%), mentre que la zona sud (influïda per l'Hospitalet de Llobregat) en notifica un miler (5,2%). La velocitat de reproducció del virus (R), o la capacitat que té un infectat de contagiar la resta de la població, també ha augmentat i ara s'ha situat per sobre de l'1.

Aquestes dades de les zones més habitades mantenen la corba en uns nivells molt elevats, però ara per ara la situació no s'ha descontrolat. "Si les ciutats més poblades se'ns escapen, el país es dirigirà cap a una situació dramàtica com la que viu Madrid", adverteix  a l'ARA la biofísica i investigadora del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) de la UPC Clara Prats.

Quin paper juguen els brots com els detectats a l'Ebre en aquest empitjorament general de l'evolució epidemiològica? Un paper important, però amb una durada molt curta. És a dir, fan augmentar la corba del nivell de risc al crític en pocs dies però amb el desplegament de restriccions s'aconsegueix redreçar.  Fa tot just una setmana, el Govern va desplegar mesures restrictives a l'oci a Roquetes, Amposta i Tortosa per evitar l'augment de la propagació del virus, i la corba d'aquesta regió ja va de baixada, per bé que a poc a poc. Si el 30 de setembre el risc arribava als 500 punts a causa del brot d'àmbit laboral originat en un escorxador, actualment se situa entorn dels 370 punts. 

Entren en vigor les restriccions per reduir els contagis a les Terres de l'Ebre

El cas de Girona i Salt és una mica diferent. Malgrat les restriccions desplegades pel Govern ara fa tres setmanes, la tendència es manté a nivells alts: entre el 27 de setembre i el 3 d'octubre es van detectar 300 contagis de coronavirus entre les dues zones, unes xifres quasi idèntiques a les de les últimes dues setmanes: 370 i 315. De fet, a Salt s'estan fent cribatges a la població a través de les escoles des d'aquest dimarts perquè les actuacions de detecció no estan donant "els resultats que esperaven", segons el delegat de la conselleria de Salut a Girona, Miquel Carreras. Les causes són diverses: el fet que el virus s'estigui propagant lliurement en els barris amb més densitat poblacional de tots dos nuclis urbans i la falta d'incentius i polítiques socials que afavoreixin el compliment de les quarantenes.