Societat 05/03/2020

La recerca contra el coronavirus s’accelera i l'OMS identifica 35 grans projectes que podrien combatre'l

Se sumen als vuitanta que ja estudia la Xina per frenar el Covid-19

Xavier Pujol Gebellí
3 min
Un científic amb seu kit de proves de coronavirus al laboratori

BarcelonaUna representació gens menyspreable pertanyent a la comunitat científica mundial s’ha abocat a la recerca d’una vacuna per prevenir la síndrome respiratòria provocada pel coronavirus Covid-19. L’Organització Mundial de la Salut (OMS), en un esborrany de treball entregat el 4 de març, identifica fins a 35 projectes de recerca encapçalats per empreses farmacèutiques i biotecnològiques i centres de recerca que han redirigit el seu programa de desenvolupament de vacunes sobre el Covid-19. Per la seva banda, la revista Nature ha elaborat una llista formada per una desena de consorcis que han iniciat el mateix camí. Des de la Xina s’ha anunciat també l’existència d’uns vuitanta projectes de recerca d’una vacuna. A casa nostra, un consorci público-privat impulsat per la farmacèutica Grifols, amb la participació d’IrsiCaixa, el Centre de Recerca en Salut Animal (Cresa) i el Barcelona Supercomputing Center (BSC), s’ha sumat a la cursa.

El document de treball elaborat per l’OMS recull les iniciatives que, aparentment, podrien conduir a una vacuna efectiva. En cap cas, s’explicita al document, l’OMS no dona preferència o suport explícit a cap de les iniciatives. Entre altres motius perquè cap ni una, tot i demostrar un cert potencial, no ha superat la fase d’estudis preclínics. La majoria de propostes en estudi estan tancades encara als laboratoris, on es mira si fan alguna mena d’efecte en cultius cel·lulars i, en el millor dels casos, en animals, per bé que algunes anuncien l’inici de les primeres proves en persones.

Dues característiques més coincideixen en gairebé totes les propostes. La primera i més significativa és que en els treballs més avançats es parteix de models en desenvolupament per a altres malalties d’origen víric. Entre elles, les causades per la SARS o el MERS, les dues vinculades a altres soques de coronavirus, o la sida, l’hepatitis, el Zika o l’Ebola. En tots aquests casos es busquen vacunes i fàrmacs antivirals que podrien ser d’ús universal malgrat les més que probables mutacions del Covid-19 i els trets genètics de cada una de les poblacions del planeta. Alguns dels projectes parteixen de treballs previs basats en noves vacunes de la grip que ja incorporen aquests paràmetres.

La segona característica, que es visualitza tant en el recull de l’OMS com en la llista de la revista Nature, té a veure amb l’origen de les iniciatives. Una bona part dels grans projectes sorgeix de la col·laboració entre els sectors públic i privat, de manera que els primers aporten coneixement bàsic i els segons el desenvolupament específic del producte, la vacuna. Universitats i centres de recerca conformen el gruix del sector públic; empreses farmacèutiques i biotecnològiques, el privat. Destaca la presència de noms com l’Institut Pasteur, l’Imperial College de Londres, la Universitat d’Oxford, la Universitat de Queensland o la participació dels Instituts Nacionals de la Salut (NIH) dels Estats Units. Entre les empreses hi ha grans noms com Johnson&Johnson i Sanofi.

L’esquema seguit pel consorci format per la multinacional Grifols, IrsiCaixa, CRESA i BSC respon al mateix model. Tot i que cap d’aquestes institucions no ha volgut fer declaracions, se sap que el BSC s’encarregarà d’elaborar models informàtics, IrsiCaixa aportarà el seu coneixement sobre patologies víriques i CRESA sobre coronavirus i models animals. Grifols faria el desenvolupament del fàrmac i els assajos clínics. En el millor dels casos es podria disposar d’un fàrmac d’aquí un any, com en gairebé totes les iniciatives recollides per l’OMS. L’excepció, encara no concretada, podria venir d’algun dels vuitanta projectes en desenvolupament a la Xina.

stats