La variant de Vallirana ha costat tres cops més del que s’havia previst

L’Ajuntament vol fer un rentat de cara al centre l’any que ve per “reconvertir la N-340 en el carrer Major”

“Què vols fer, creuar pel mig?”, exclamava incrèdula dijous al migdia una veïna de Vallirana a una altra. “Oi tant! Ara podem creuar i, si vols, fins i tot parar-nos una estona a xerrar al mig!”, li responia fent broma la segona. Entre rialles, totes dues van creuar tranquil·lament la N-340, que divideix el centre del municipi. Cap cotxe ni cap camió les va molestar. Aquesta escena era impensable fa només una setmana, però des que dimarts passat el ministeri de Foment va obrir al trànsit l’esperada variant de Vallirana el canvi és –en paraules dels veïns– “al·lucinant”: el centre s’ha buidat de cotxes i camions, el soroll ha desaparegut i la contaminació ha caigut en picat. “De vegades hi ha tant de silenci que de sobte penso: què ha passat? On és tothom?”, confessa rient una farmacèutica del centre.

La variant de Vallirana obre avui, després de 15 anys d’obres

Aquesta setmana els veïns estan contents. Dimarts al migdia, quan es va obrir al trànsit, desenes de persones es van aplegar als ponts de la variant per veure-ho en primera persona. Els cotxes feien sonar el clàxon i els veïns aplaudien. “Va ser un moment històric”, diu l’alcaldessa, Eva Martínez. I no en falten motius: han calgut més de trenta anys de reivindicacions i quinze d’obres per aconseguir els tres quilòmetres de variant.

La circumval·lació, a més, ha acabat costant tres vegades més que les previsions inicials. L’estiu del 2003 el consell de ministres espanyol, aleshores presidit per José María Aznar, va autoritzar la contractació de les obres: van planificar 2,2 quilòmetres i un pressupost de licitació de 54 milions d’euros. Les obres es van començar el 2004, però aviat es van suspendre per problemes amb el terreny (vegeu la cronologia inferior). “Van sospitar que hi havia mines de guix i de plom”, explica l’alcaldessa. Era l’època de l’esvoranc del Carmel a Barcelona: “Ho van parar tot per fer estudis: hi havia molta alarma social amb els túnels”, afegeix.

La redefinició del projecte i les anades i vingudes de les obres –primer per seguretat i després per les retallades– van endarrerir i encarir la variant, que finalment ha costat 176 milions, segons el mateix ministeri de Foment. És a dir, el cost final ha sigut un 226% superior al preu de la primera licitació.

“Ni el projecte ni el pressupost tenen res a veure amb el del començament: ara tenim el túnel més modern d’Europa i amb més mesures de seguretat”, assegura Martínez. “Hi hem guanyat sobretot en seguretat”, continua l’alcaldessa, que recorda que fins ara tots els camions amb mercaderies perilloses que hi passen creuaven pel centre de la ciutat, entre bars, comerços i cases.

Gairebé 30.000 vehicles menys

Estalviar-se el pas de gairebé 30.000 vehicles diaris (entre cotxes i camions, segons l’Ajuntament) també té efectes que ja es noten en la qualitat de vida dels veïns, per l’absència de trànsit, cues, soroll i brutícia. “Tinc una clienta que ha reduït el trajecte de la feina a casa d’una hora i mitja a vint minuts: ara ve a comprar i encara té temps de recollir la nena a música”, explica la propietària de la peixateria. “Jo abans netejava les taules de la terrassa quatre vegades al dia, i el drap acabava gris cada cop”, explica el cambrer del bar Atxis. “Nosaltres no obríem la porta mai i ara treballem amb tot obert”, reconeix el Manel, de la peixateria del costat.

Amb tot, els comerciants no abaixen la guàrdia. Ara demanen que l’Ajuntament s’afanyi en convertir la zona en un eix agradable per anar-hi a comprar.

Accelerar l’eix comercial

El consistori avança a l’ARA que aquest mateix 2020 té previst licitar i executar la primera fase d’unes obres que canviaran la imatge del centre. “Ho volem transformar en un carrer Major de debò”, diu Martínez. “Reduirem els carrils a només dos, farem baixar els cotxes de les voreres, guanyarem 170 places d’aparcament i introduirem passos de vianants i semàfors per fer reduir la velocitat”, enumera l’alcaldessa.

L’aparcament és un aspecte clau per als comerciants, però no l’únic. Més enllà del rentat de cara inicial, les associacions de botiguers volen una renovació de l’enllumenat públic, la unificació de les voreres i una obra encara molt més gran: la millora del clavegueram, que, segons diuen, és obsolet i “s’embussa constantment”.

Aquesta és la segona fase prevista pel consistori, i encara no té data. “Abans cal veure com funciona tot”, es justifica Martínez. “La nostra urgència ara, a més, ha de ser que la variant continuï a les Casetes”, afegeix. Segons l’Ajuntament, aquest tram es podria licitar l’any que ve.

Cronologia d’una infraestructura històrica

1992

Primeres protestes per demanar una alternativa a la N-340 a Vallirana pel trànsit

2003

El govern espanyol aprova la licitació de les obres per valor de 54 milions d'euros

2004

Comencen les obres de la variant. Està previst que s'acabin tres anys més tard, el 2007

2005

S'aturen les obres perquè troben guix i plom al terreny i s'encarreguen més estudis

2007

Les tasques es reprenen però només durant un espai molt curt de temps i de seguida es tornen a aturar

2009

Els operaris reprenen les obres però el ritme de construcció pràcticament no avança

2011

Aturada per falta de pressupost, a causa de la crisi econòmica i de les retallades

2014

Superat el sotrac més important de la crisi, les obres tornen a engegar, ara a bon ritme

2019

Fi de l'obra i obertura al trànsit quan falten només cinc dies per a les eleccions espanyoles