BARCELONA

“Ja hem canviat la mirada sobre el cotxe, ara cal accelerar canvis”

Ton Salvadó ha sigut el director de Model Urbà durant el primer mandat dels comuns i no repeteix

Un transatlàntic que avançava a tota marxa i que havia de redirigir el rumb. Això és el que veia Ton Salvadó (Barcelona, 1962) en la ciutat de Barcelona quan, el juny del 2016, va assumir la direcció de Model Urbà amb el primer govern d’Ada Colau. No repeteix en el segon, en què l’executiu municipal ha confiat en Xavier Matilla com a arquitecte en cap, i des de la tranquil·litat del seu petit estudi fa balanç dels últims tres anys. “Barcelona ja ha canviat la mirada sobre el cotxe, i això és un èxit. Ara és el moment d’accelerar les transformacions”, respon en referència, sobretot, al pes del vehicle privat en l’urbanisme de la ciutat i a l’estat d’opinió, que ara demana fins i tot fer més contundents les mesures de restricció davant de les escoles o ampliar la xarxa de vies pacificades.

La Barcelona preolímpica -lamenta- va construir les rondes en lloc de proposar grans alternatives per al transport públic: “Si dones espai al cotxe, el cotxe l’ocupa, i això és el que ara hem de combatre”. Durant el mandat en què va liderar Model Urbà va posar en marxa la primera superilla, la del Poblenou, que va ser polèmica i es va haver de retocar per flexibilitzar l’estructura de bucles per expulsar el trànsit. La segona, a Sant Antoni, ja es va fer amb un dibuix diferent, que prescindia dels bucles i guanyava places a les cruïlles sense necessitat de cap canvi de sentit. I les següents també han seguit esquemes propis. “L’objectiu és guanyar espais que no siguin vies de pas per al trànsit, i això es pot fer amb bucle o sense, no cal una estructura rígida”, defensa Salvadó, que insisteix que el següent pas ha de ser dibuixar recorreguts pacificats que les connectin: la ciutat passejable. “Barcelona, per mida i clima, és una ciutat que fa de bon passejar-hi, hem de crear els itineraris”, defensa.

Seguint la declaració d’emergència climàtica, l’alcaldessa ha anunciat que es transformaran 15 quilòmetres de carrers en eixos verds. Seran noves superilles, que se sumaran a les cinc que ja es van començar a desplegar el mandat passat -a més de Poblenou i Sant Antoni, la d’Horta, Hostafrancs i les Corts- i les que ja han fet el procés participatiu: a l’entorn dels carrers Consell de Cent i Girona, i a Sarrià. Salvadó, en la línia de l’estratègia municipal de fer una ciutat on s’hi pugui jugar, insisteix que la qualitat d’una ciutat es mesura per la presència d’infants fent ús de l’espai públic.

El que s’endú de l’experiència al capdavant de Model Urbà és -diu- la construcció col·lectiva de grans transformacions: dibuixar les reformes sobre plànol, baixant al detall d’escoltar el veí i acceptant els resultats dels processos participatius encara que comporti ritmes més lents. L’exemple: la transformació de la Model, on es partia de posicions contraposades entre qui volia fer foc nou i enderrocar-ho tot i qui, en bé de la memòria, no volia fer desaparèixer ni galeries ni torres de guaita. El projecte final preveu convertir les ales de l’antiga presó en una mena de passatges. Pel que fa als reptes que ha d’encarar Matilla, ho té clar: Barcelona ha d’assumir responsabilitats a escala metropolitana i de país. El repte majúscul és, també, trobar la manera de fer front a la gentrificació i trepitjar l’accelerador per reduir espai al cotxe.