La creació posa el sostre

Barcelona.Després d'anys en què la inversió pública s'ha abocat a dotar les ciutats d'infraestructures culturals i s'ha mimat sobretot el teatre de text a la majoria de programacions, ara és l'hora d'ajudar la creació. I sobretot es tracta d'abonar el talent en disciplines que han estat les germanes pobres de les arts escèniques, com el circ, la dansa i les arts parateatrals. Per desenterrar el talent que encara treballa en condicions precàries, l'Ajuntament de Barcelona va plantejar el 2007 el projecte de les Fàbriques de Creació amb un pressupost gens menyspreable de 24 milions d'euros. El pla incloïa la rehabilitació de set edificis històrics de la ciutat per destinar-los a laboratoris escènics. Aquesta primavera, les fàbriques dedicades a les arts escèniques ja obriran les portes als artistes. "Barcelona ja tenia els mínims, tenim un Teatre Nacional, un Auditori, un Museu d'Art Contemporani, però s'ha de densificar aquest ecosistema. Barcelona serà capital cultural o no serà. És el seu potencial lògic i ha de competir amb els grans", afirma taxatiu el delegat de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, pensant més en París que en Lió, o ser Londres i no Liverpool, una gran capital. "Aquests espais d'assaig, les fàbriques de creació, ja no les trobes a tot arreu", afegeix.

El circ ja no és transhumant

L'espai que obrirà primer les portes serà la Central del Circ, que ja té cara i ulls. Fins ara el circ tenia com a seu una petita carpa provisional a l'esplanada del Fòrum. Al març ja es podran traslladar a la gruta que va ocupar l'exposició Habitar el món del Fòrum del 2004. Era un subterrani fosc, una nau de forma allargassada que no hauria servit per a gaire més que un pàrquing, i en canvi el jove bufet XXM_Arquitectes l'ha convertit en un centre diàfan que compta amb una sala immensa on poden entrenar 30 persones alhora, cinc espais de creació, una sala d'exhibició, una de fitness i despatxos per a la producció. Aquí s'hi podrà crear un espectacle des de zero i preparar-ne la sortida al mercat.

L'Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC) és qui ja gestiona la carpa provisional i dirigirà La Central, que funcionarà a base de beques, lloguers rotatius i abonaments a preus populars. "Hi podran passar entre 70 i 100 persones al dia. Ara a la carpa hi caben màxim quatre companyies, en dos torns, i hem de tancar portes a gent perquè no hi caben", diuen des de l'APCC. "La Central respon una necessitat immediata, però fa un salt d'escala. Quan neixi tindrà recorregut, no hi haurà llista d'espera. S'ha fet prou ampli perquè pugui estimular la creació de més circ, i de més qualitat, i atraurà gent que ha marxat fora", confia Jordi Martí. Per mides, La Central del Circ serà el tercer centre més gran d'Europa, i l'únic que es dedicarà exclusivament a la creació. L'edifici no és galàctic, continua sent una nau de formigó amb parets de plàstic, perquè el pressupost (4,7 milions d'euros) s'ha destinat a fer un centre pràctic i tècnicament segur.

Ara que La Central és una realitat, els artistes de circ tenen una segona demanda pendent: un circ estable. No n'hi ha prou amb aparèixer a les programacions nadalenques i que els teatres s'oblidin d'ells la resta de l'any. Per això l'Ajuntament s'està plantejant, de cara al 2012, poder adequar la carpa que ara és d'assaig perquè pugui servir de circ estable provisional, un oxímoron possible.

El Graner, viver del Mercat

L'edifici que serà la fàbrica de la dansa destaca de lluny. Té la mateixa forma d'un graner de pel·lícula americana, amb la coberta de llauna de 1953, però en realitat era l'assecador de bombetes de la fàbrica Phillips, al barri de la Marina, que va tancar el 2004. La llum del lluernari (a 10 metres d'alçada) il·lumina la gran sala d'assaig i els dos estudis. Els despatxos i espais comuns tindran vistes al jardí de l'illa quan s'acabin les obres (que han costat 3 milions d'euros) a l'abril.

La gestió d'El Graner ha estat una incògnita fins fa pocs dies. Jordi Martí confirma a l'ARA que serà el consorci del Mercat de les Flors qui s'ocuparà del centre, que serà un viver de companyies de dansa. La ballarina, coreògrafa i últim Premi Nacional Àngels Margarit havia guanyat fa dos anys el concurs per dissenyar la gestió del Centre de les Arts del Moviment, però no en serà la directora, com semblava dat i beneït. L'Ajuntament havia pactat amb les dues associacions del ram, de ballarins i de professionals, que ells podrien acordar el nom de qui s'ocuparia de la gestió del dia a dia, però no s'havia arribat a cap acord. "Veient que s'acostava l'acabament de l'obra i el procés no anava per bon camí, perquè les dues entitats no sabien si crear una associació mixta, cosa que tenia un cost econòmic, i perquè Margarit volia tirar més per fer un centre coreogràfic que una fàbrica de creació com estableix el projecte original, l'Ajuntament va plantejar que ho agafés el Mercat a través d'una comissió en què hi haurà representants de les associacions de dansa", diu Jordi Martí, que recorda que l'espai no requereix un director artístic sinó una tasca de gestió cultural.

Màgia amb monedes al Born

L'última fàbrica escènica que obrirà serà el palau de La Seca, un edifici del segle XIII que va funcionar de fàbrica d'encunyar moneda del segle XV al XIX i que s'ha hagut de rehabilitar amb una maniobra d'orfebre. "Fer compatible la memòria de l'edifici i la funcionalitat era difícil", diu Hermann Bonnín, cofoi perquè s'ha aconseguit amb 2,6 milions d'euros. A partir del juny aquesta serà la nova seu del Brossa Espai Escènic, que tancarà l'entranyable sala del carrer Allada Vermell però doblarà la capacitat amb el trasllat, de 60 a 120 localitats. Serà una fàbrica de creació singular perquè, aquesta sí, estarà oberta al públic com un teatre qualsevol, a més de tenir sales de creació, d'exposició i un bar amb una terrassa arrecerada que promet.

La Seca se centrarà en propostes interdisciplinars d'arts parateatrals (màgia, il·lusionisme, cabaret), poesia i arts visuals. Bonnín ja pateix pels maldecaps econòmics que tindrà per farcir de contingut el teatre, però Jordi Martí és optimista: "Esclar que tots aquests espais generen sempre més costos de gestió anuals, però també més ingressos. La cultura genera demanda i estic convençut de la importància que té per a la Barcelona d'avui. Això farà que els recursos surtin". La cultura pot ser un bon negoci.