Creixen les lesions medul·lars per caigudes en gent gran

BarcelonaEl perfil de lesionat medul·lar ha canviat en l’última dècada, i els professionals també han hagut d’adaptar-se a la nova realitat: pacients cada cop més grans. Si abans els accidents de trànsit eren la causa de la meitat de les lesions medul·lars d’origen traumàtic (també hi ha lesions per causes mèdiques), ara han disminuït fins al 35%, aproximadament, i han augmentat les lesions medul·lars causades per caigudes fortuïtes i cops. “Algunes són per la pràctica d’esports de risc, per accidents laborals, per cops, per caigudes al carrer i per accidents domèstics en persones grans”, explica Joan Vidal, director docent i cap de la unitat de lesionats medul·lars de l’Institut Guttmann, centre de referència en el tractament i la rehabilitació de lesionats medul·lars. Segons explica Vidal, al voltant del 20% de les lesions són ara per caigudes i un 6% són per accidents esportius, quan fa uns anys representaven només el 2% dels lesionats medul·lars traumàtics. “Als Estats Units hi ha un 14% de lesions medul·lars per accidents esportius i aquí també anirà en augment. Perquè cada vegada es fa més esport de risc”, adverteix Vidal. “I un nombre gens menyspreable de lesions són per accidents per capbussades en aigües poc profundes o en piscines”, afegeix. Vidal alerta que en els últims dos anys també han detectat un augment de lesions per accidents de bicicleta. “Abans potser ens trobàvem un cas a l’any i ara en podem tenir deu. En xifres tan petites, això és molt. I també tenim persones amb dany cerebral produït per una caiguda en bicicleta”, adverteix.

La lesió medul·lar és una afectació a la medul·la espinal que produeix paràlisi de la mobilitat voluntària i absència total de sensibilitat per sota de la zona afectada. Segons si la lesió és completa o parcial, i en funció del nivell en què es produeix, les conseqüències de la lesió medul·lar seran més o menys greus. Una lesió medul·lar a nivell cervical dona lloc a una tetraplegia i una lesió medul·lar a nivell toràcic i lumbar dona lloc a una paraplegia, per exemple. “És una patologia dins de les malalties rares. Crea molta discapacitat però, quantitativament, el nombre d’afectats és baix”, raona Vidal. Cada any hi ha entre 170 i 200 nous casos de lesió medul·lar, uns 1.200 al conjunt de l’Estat.

La davallada del nombre de lesions medul·lars per accidents de trànsit s’atribueix a la millora dels elements de seguretat dels vehicles i els elements de prevenció -airbag, cinturó de seguretat...-, així com a la davallada del nombre d’accidents gràcies, en part, a les campanyes de conscienciació. Aquest descens de la sinistralitat és més accentuat a Catalunya, però no es reflecteix en el nombre total de pacients que atenen a l’Institut Guttmann, ja que es tracta d’un centre de referència que rep pacients de tot l’Estat.

Rehabilitació més complexa

El canvi en les causes de les lesions medul·lars també es tradueix en un augment de la mitjana d’edat dels afectats, que ha passat de 20-30 anys a 45-50 anys. Això s’atribueix tant a la millora de la supervivència -gent que abans moria en l’accident ara se salva- com a l’augment de les caigudes en gent gran. L’envelliment de la població ha provocat un augment de les lesions per caigudes a casa o al carrer. “La gent de 80 anys abans es quedaven a casa i ara no, ara se socialitzen més i és més fàcil que puguin caure”, diu Vidal. La rehabilitació d’aquestes persones també és més complexa perquè el pacient no tindrà només una lesió medul·lar, sinó que també serà possiblement hipertens, diabètic i tindrà altres patologies associades a l’edat. “Són malalts més complexos i no aguantaran una teràpia intensiva com els pacients més joves, que són els que més se’n beneficien”, diu Vidal.

Però les lesions medul·lars d’origen traumàtic, siguin accidents de trànsit o caigudes, expliquen només la meitat de les lesions. L’altre 50% té un origen mèdic, com poden ser tumors, infeccions, accidents vasculars, malalties congènites o degeneratives, entre d’altres. En alguns hospitals especialitzats, el 60% dels pacients ja són lesionats per causes mèdiques. Aquest augment s’explica per la millora dels tractaments d’aquestes malalties i, per tant, l’augment de la supervivència dels pacients. “I aquests pacients que abans no entraven dins del sistema especialitzat de teràpia intensiva, ara ho fan perquè també entre els professionals sanitaris que els tracten hi ha més consciència que aquests pacients també han de fer un tractament rehabilitador especialitzat”, explica Vidal. La mitjana d’edat de la lesió medul·lar per patologia mèdica també és més elevada que la traumàtica.

Un ictus cada 40 minuts

A l’Institut Gutmmann van atendre l’any passat 440 pacients amb lesió medul·lar -d’aquests, 161 van ser pacients que van requerir ingrés- i 603 afectats per dany cerebral, que ja són el gruix dels pacients. Les xifres s’han invertit i si abans els lesionats medul·lars representaven un 60% dels pacients de l’Institut Guttmann i els de dany cerebral un 40%, ara és al revés. L’Institut Guttmann està especialitzat en el tractament del dany cerebral moderat o sever en persones joves, que són majoritàriament persones que han patit un ictus (423 pacients atesos el 2016) i traumatismes cranioencefàlics (128 pacients).

A Catalunya l’ictus provoca més de 13.000 ingressos hospitalaris, cosa que es tradueix en un ictus cada 40 minuts. “Però nosaltres només tractem persones joves -per sota de 60 anys- i amb ictus sever. Són persones amb molta discapacitat, gent molt afectada que requerirà molta atenció i tindrà seqüeles tant cognitives com físiques molt importants”, indica Vidal.