BARCELONA

El crim que turmenta el barri de Baró de Viver

Fa tres setmanes que una família va matar l’Edu, tot un heroi segons els veïns, i encara no hi ha detinguts

Els veïns de Baró de Viver, a Sant Andreu, pensaven que ja ho havien vist tot. Al barri sempre hi ha hagut droga, baralles i fins i tot algun assassinat -el més recordat, comès amb un arpó al mig del carrer-, però el 21 de desembre a les deu de la nit els veïns van viure un episodi que mai oblidaran: un camell del barri -amb nombrosos antecedents- va disparar quatre trets mortals a un veí que havia sortit a comprar el pa. Eduard Colmena, l’Edu, va estar prop d’un minut estès a terra amb convulsions fins que va morir. “«Nena, això eren trets», li vaig dir a la meva dona. Després vaig sentir una veu al carrer que cridava: «Han matat el teu marit». Era algú que avisava a través de l’intèrfon la dona de l’Edu”, recorda Manuel Martínez, president del Club de Futbol Baró de Viver i amic de la víctima.

Ja han passat tres setmanes dels fets i encara no hi ha cap detenció pel brutal assassinat. Tothom sap qui el va cometre. No només perquè hi ha molts testimonis que van veure l’assassinat, sinó també perquè era una crim que es veia a venir. El mateix Edu va trucar aquell dia als Mossos perquè sabia que el matarien. Era l’únic que plantava cara a una família d’ètnia gitana completament desestructurada que tenia atemorit tot el barri. Però la seva trucada no va servir de res. “Els Mossos haurien pogut evitar la seva mort. Això és el que has de posar a l’article”, exigeix l’Àlex, un amic de l’Edu.

Tota una família fugida

El pis on vivia la família que ara busca la policia es va buidar sospitosament aquella tarda, hores abans de l’assassinat. Preparaven la fugida. En total han desaparegut el patriarca de la família, tres dels seus fills, la parella d’un d’ells i tres nens d’uns sis anys. “¿Com pot desaparèixer tota una família després de cometre un assassinat així?”, es pregunta un altre amic de l’Edu, que conclou: “Segur que si haguessin matat un ric ja els haurien agafat”.

La policia no vol donar cap detall d’aquest cas perquè la investigació encara està en marxa, però els veïns en parlen pels descosits. Ho fan per treure’s el turment que porten dins i perquè és la seva manera de fer justícia. Volen que se sàpiga que l’Edu, que tenia 42 anys i una nena de dos anys, era un heroi com n’hi ha pocs, i que l’assassinat no pot quedar impune.

Després del crim, aquella mateixa nit els veïns van anar a la casa de la família fugida i hi van calar foc. Pocs dies després va córrer el rumor que els fugitius hi volien tornar per endur-se’n més coses, i els veïns es van tornar a mobilitzar i van cremar tot l’immoble. Ningú sap on s’amaguen, però els veïns estan convençuts que algú els ajuda. Tant el patriarca com un dels seus fills, el Pedro -que és qui segons els veïns va prémer el gallet-, estan molt malalts i s’han de visitar regularment a l’hospital. “Segurament els acabaran agafant, però de moment ells han menjat raïm per Cap d’Any i l’Edu no”, sentencia amb ira un noi que escura un porro.

La família que busquen els Mossos pertany al clan dels Peludos, segons els veïns, tot i que sembla que entre ells no hi ha gaire relació. Hi van arribar fa set anys de Can Tunis, “expulsats per un merder semblant”, i des d’aleshores tot han sigut problemes. En diferents ocasions havien disparat les seves pistoles a l’aire al mig del carrer “per fer saber al barri qui manava”. I, fins i tot, després d’un litigi, van obligar un veí a agenollar-se a punta de pistola.

Entre els veïns els van començar a anomenar els Pistoleros. “Si tornen al barri se’ls mengen”, assegurava dijous el pare de l’Edu, l’Àngel. L’home, de 70 anys, està abatut. Cada matí esmorzava amb el seu fill al bar del barri. Aquests dies els passa passejant amb la seva gossa, la Chucha, o assegut en algun banc sota el sol d’hivern. “És tot el que em queda”, diu acariciant la gossa. L’Àngel espera que els Mossos acabin detenint la família i no descarta denunciar els mateixos Mossos. “Aquell mateix dia, hores abans que el matessin, el meu fill els va trucar. Eren les tres de la tarda. Van venir cinc agents i van veure com l’estaven amenaçant, al mig del carrer. Tots els de la família tenien una mà a la butxaca, per donar a entendre que anaven armats. Però els Mossos no els van escorcollar i els van deixar marxar. No s’hi van atrevir”, lamenta ara.

“Treu la pistola i mata’l”

Tots els veïns consultats coincideixen amb aquest relat. Aquell migdia, una vegada més, els membres de la família havien tingut un conflicte al barri i van acabar amenaçant una veïna, la Lydia -una dona que també els havia denunciat fa mesos-. Quan l’Edu ho va saber va anar fins al parc, com ja havia fet tantes vegades, i va defensar la veïna. “Li va fotre quatre hòsties al Pedro” i, segons els veïns, van arribar una bona part dels Pistoleros amb ganivets per venjar-se’n. “Fins i tot els nens en portaven”, explica un veí. Tal com també explicava el pare, de seguida van avisar els Mossos i van arribar-hi.

Enmig d’aquella discussió -l’última-, l’Olga, que és la dona del Pedro -que hores més tard va acabar matant l’Edu, segons els veïns-, va dir al seu marit: “Treu la pistola i mata’l”. Però el Pedro no ho va fer. També hi ha veïns que asseguren que li van cridar: “D’avui no passaràs”. Tot i les amenaces, els Mossos, que aquell 21 de desembre tenien molta feina a Barcelona per la celebració del consell de ministres espanyol, van acabar marxant. “A què esperaven? Per què no els detenien? Feia falta que passés això?”, es pregunta el pare.

Algun veí havia vist que aquella tarda els Pistoleros ja no eren a casa seva, però no va sospitar que, després de tantes amenaces, havien decidit matar l’Edu. “El meu fill em va trucar i em va dir: «Pare, no surtis de casa»”, explica l’Àngel. Però ell sí que va sortir. Va anar a passejar els dos gossos petits que tenia i a comprar el pa. Sempre segons el relat dels veïns -que coincideix-, el Pedro i l’Olga l’esperaven amagats entre les columnes que hi ha a la plaça per on l’Edu havia de passar. Quan el van tenir a prop van disparar el primer tret. Fins i tot ferit, l’Edu es va llançar contra ell però encara va disparar dos trets més i un quart per rematar-lo quan ja era a terra. Un cotxe esperava els assassins al passeig de Santa Coloma, des d’on l’accés a la ronda i a la B-10 és directe. I van desaparèixer.

“Els Mossos no ho diuen, però segur que el van matar amb un revòlver perquè no deixa casquets de bala i perquè no s’encalla mai”, diu l’Àlex, un altre amic de la víctima. “L’Edu sabia que amb les mans no l’haurien guanyat mai... però llavors ve un tio i et fot quatre trets...”, afegeix el Carlos.

Li va trencar el bastó al patriarca

Abans de la baralla del dia 21, l’altra gran batussa que van tenir els Pistoleros i l’Edu va ser fa prop d’un any. Va començar en un parc infantil on hi havia el patriarca de la família, el Santiago, amb el seu net i una mare amb el fill. Hi va haver un conflicte entre els nens i el patriarca va escridassar la mare i la va amenaçar. Quan l’Edu ho va saber va anar directe al parc, “va començar a fotre hòsties a l’home i, al final, va agafar el bastó del patriarca i el va trencar”, explica l’Àngel. L’home li va dir: “Ara me’n vaig a casa a buscar una pistola i et mataré”. I l’Edu, lluny de fer-se enrere, el va agafar pel coll i li va dir: “Anem a casa teva, que jo t’acompanyo”. Hi van anar tots dos i l’Edu va arribar a entrar a casa de la família. Quan els fills del patriarca van anar a buscar-lo, l’Edu també els va escalfar”.

Segons el pare, el patriarca tenia una ordre d’allunyament de l’Edu i, encara que el barri és petit, s’evitaven. Fins al dia 21. Ara el barri espera que els Mossos acabin detenint la família, però difícilment superaran la mort de qui consideren un heroi.

Més continguts de