La crisi alimentària s'agreuja
925 milions de persones passen gana al món i no paren d'augmentar, segons dades de l'ONU, que reclama més contundència per part de la comunitat internacional per acabar amb aquesta situació.
La crisi alimentària mundial, que va començar el 2007 amb una pujada històrica dels preus d'aliments com el blat, l'arròs, o el blat de moro, no s'ha acabat i es complicarà. Aquesta és una de les principals alertes de l'informe Estat sobre la inseguretat alimentària al món que ahir van presentar conjuntament l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), el Fons Internacional per al Desenvolupament Agrícola (FIDA) i el Programa Mundial d'Aliments (PMA).
Els tres organismes van explicar que els preus dels aliments han tornat a pujar des de mitjans del 2010 i la previsió és que segueixin augmentant i que es mantingui també la volatilitat que hi ha des de fa quatre anys. La FAO, el FIDA i el PMA creuen que es mantindrà aquesta tendència a causa de l'augment del consum dels països emergents, com la Xina i l'Índia, a¡del creixement de la població mundial i de l'expansió dels biocombustibles -que necessiten cereals per funcionar-. Alerten que aquesta situació perjudica molt els països en vies de desenvolupament, sobretot de l'Àfrica, que són els que depenen més de les importacions. Els tres organismes van demanar que la comunitat internacional actuï amb contundència per acabar amb aquesta tendència alcista dels preus que ja està provocant situacions d'emergència com la fam que es viu a la Banya d'Àfrica.
Un terç de la població passa gana
"Aquesta situació provoca que en un planeta on es produeix el doble de menjar del que necessitem hi hagi un terç de la població mundial que passa gana". Així resumeix el problema David Bondia, professor de dret i economia internacional de la UB, que destaca que l'accés als aliments bàsics "és un dret fonamental que no es pot mercantilitzar tal com s'està fent actualment".
En la mateixa línia, Jordi Rosell, professor d'economia de la UAB, explica per què els més perjudicats són els habitants dels països pobres: "Als estats en vies de desenvolupament les famílies dediquen un 70% dels seus ingressos a comprar aliments, els més bàsics, per això quan els preus pugen, aquestes famílies són les primeres a patir".
Per als tres organismes que van presentar l'informe és "inacceptable" que hi hagi 925 milions de persones que passen fam al món. Per això demanen que els governs assegurin un "entorn normatiu transparent que promogui la inversió privada i afavoreixi la productivitat agrícola" i exigeixen que els països desenvolupats "redueixin el malgast d'aliments" i implementin "una gestió més sostenible dels recursos naturals, forestals i pesquers".
D'altra banda, tal com apunta Jordi Melé-Carné, professor d'economia de la UB, hi ha un problema de base, que és "la falta equilibri entre la demanda i l'oferta mundial", que provoca aquesta situació en la que uns pocs -com les multinacionals de la distribució- surten molt beneficiats i altres tenen cada cop menys recursos, tal com denuncien algunes ONG.
Per evitar aquesta situació, l'informe diu que cal invertir més en agricultura per aconseguir "una seguretat alimentària sostenible i a llarg termini". Les àrees claus perquè això sigui possible vénen per part del sector privat però també del públic, que permetrien "millorar la competitivitat de la producció interna i incrementar els guanys dels agricultors", apunta.
