L'any 2009, el fabricant de sabatilles Asics va fer l'enquesta més important que s'ha dut a terme a Europa per conèixer los motivacions que impulsen cada dia milions de persones a vestir-se de curt i sortir a córrer. Les raons inicials més importants per afegir-se a la marea que des de fa un parell d'anys envaeix pobles i ciutats és posar-se en forma (54% dels enquestats) i perdre pes (40%), però a la llarga els enquestats revelen que ho fan per equilibri mental, per diversió i per alleujar l'estrès. El benestar que els reporta esdevé un estímul per continuar.
L'enquesta -realitzada a 3.500 persones del Regne Unit, Holanda, Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia i Espanya- confirma una pila d'estereotips sobre els ciutadans de cada país. Així, els alemanys es revelen com uns corredors diligents i que mai no abandonen, els francesos com uns amants de la bona vida i que corren per diversió, els holandesos són pràctics i els espanyols es molesten amb facilitat. Però el treball també trenca alguns arquetips. Per exemple, als espanyols els agrada córrer a l'hora de la migdiada i els llatins no són precisament els més ganduls. Al contrari, són els que més els agrada córrer.
Per què van començar a córrer? Els espanyols ho van fer sobretot per posar-se en forma i per perdre pes, aspecte que en els altres països té molta més incidència. Unes altres raons per posar-s'hi són per millorar el rendiment en altres esports o per satisfacció mental.
Perdre pes De mitjana els corredors europeus aspiren a perdre 6,1 quilos. Els holandesos s'emporten la palma, ja que volen treure's de sobre 9,5 quilos, mentre que espanyols i italians (5,6), francesos (4,8) i britànics (4,7) tanquen la classificació.
Per què continuen corrent? Els espanyols són els que més ho fan per prescripció mèdica i els que menys continuen per aconseguir un objectiu. Els anglesos són els que més segueixen per estar prims, els belgues per ser més competitius en altres esports, els ita lians ho fan per reduir l'estrès, els francesos per sentir-se bé, els alemanys perquè han pres una determinació i els holandesos per assolir un objectiu.
Dones Un terç de les corredores europees s'havien iniciat en aquesta activitat en els últims dotze mesos (l'estudi és del 2009). Les alemanyes són les que corren distàn cies més llargues (5,6 quilòmetres), superant els homes britànics (5,3).
Per què no un altre esport? Perquè poden fer-ho quan i on volen i perquè no necessiten tenir unes qualitats especials.
Corredors fidels. "Com a poble fervent, els espanyols són molt enèrgics i consideren aquesta activitat com una part important de les seves vides. Apassionats per aquest esport, solen sortir a córrer una mitjana de deu cops al mes, el que els converteix, juntament amb els italians, en la nacionalitat més fidel a aquesta activitat", revela l'estudi.
La crisi. El 43% dels enquestats creu que la crisi actual afecta la seva activitat esportiva (hi destinen menys diners, triguen més a can viar l'equipament i corren més). Espanya, el país més afectat per la recessió, encapçala les respostes afirmatives. En l'àmbit comunitari, la majoria d'europeus valora que sigui una pràctica assequible.
Corren sovint? Els ita lians, amb els espanyols a una distància curta, encapçalen la llista. A la cua hi ha holandesos, belgues i francesos.
Temps i distància. Tot i fer-ho amb menys assiduïtat que els italians i els espanyols; alemanys i francesos són els que corren distàncies més llargues (6,4 quilòmetres), al davant d'espanyols i belgues (6,0) i italians (5,8). De mitjana els europeus corren 33 minuts per sessió (39 minuts de mitjana els homes i 28 les dones).
Raons per no córrer. Potser pel clima, els britànics són els corredors a qui menys costa trobar una excusa per quedar-se a casa, mentre que els italians, els més disciplinats, rarament renuncien a la rutina esportiva. Entre els espanyols, els principals motius per deixar de córrer són les lesions, el mal temps i els compromisos amb familiars i amics.
Lesions. Els espanyols són, després dels italians, els atletes que es fan més lesions. El 15% no prenen cap tipus de precaució. Curiosament, són els més rigorosos a l'hora de fer estiraments i en l'ús de calçat específic. Quan tenen una lesió són els primers a assenyalar el calçat com el culpable dels seus mals.
Sol o acompanyat. També igual que els italians, els espanyols són els corredors a qui més agrada sortir en companyia. La paradoxa és que són els que més sovint ho fan en solitari.
Música. Espanyols i italians són els menys aficionats a escoltar música mentre corren. Els grups preferits a Espanya són El Canto del Loco i U2, mentre que a Europa les preferències es decanten per Coldplay, Bruce Springsteen, U2, Metallica i AC/DC.
Llocs per córrer. Els espais oberts, com els boscos i el camp, i els carrers són els llocs preferits dels corredors europeus, però hi ha diferències significatives en funció de la procedència. Els britànics senten predilecció pels gimnasos, els francesos pel camp i els espais més citats pels espanyols són, en aquest ordre, els parcs, els carrers i els gimnasos. Només el 9% es decanten pels boscos.
