SEGURETAT

La crisi del covid-19 fa caure la delinqüència als destins turístics

El tràfic de drogues puja i les agressions sexuals es mantenen estables

Quan fa un any es feia la pregunta de per què creixia la delinqüència es deia que la resposta és multifactorial. Però una hipòtesi que podia explicar l’augment dels delictes a Barcelona era l’impacte del turisme. Un any després, la crisi del covid-19 sembla haver-la confirmat, perquè els municipis de Catalunya que acostumen a rebre més turistes han liderat la caiguda de la delinqüència el primer semestre d’aquest any. Segons el balanç del ministeri de l’Interior -que agrupa les dades dels cossos estatals, els Mossos d’Esquadra i les policies locals-, entre el gener i el juny Lloret de Mar i Barcelona han sigut les ciutats de més de 30.000 habitants on, en percentatge, més han baixat els delictes: un 48,8% a la primera i un 41,5% a la segona.

En tercera posició s’ha situat el Prat de Llobregat, que inclou les actuacions a l’aeroport, on els delictes denunciats s’han reduït un 39,4%. L’impacte de la pandèmia “s’ha notat molt més a les ciutats que viuen del turisme”, explica la criminòloga especialitzada en prevenció i seguretat Helena Mulero. “És lògic. No hi ha víctimes potencials”, afegeix. Però, més enllà dels destins turístics, el balanç del primer semestre també ha evidenciat que els municipis on menys ha caigut la delinqüència són els que tenen menys habitants. Es poden consultar les dades de les ciutats de més de 30.000 habitants i veure que les cinc amb menys disminució -en percentatge- són Tortosa, Olot, Rubí, Sant Joan Despí i Esplugues de Llobregat: el descens només va del 5,5% al 9,5%. Rubí supera els 75.000 habitants, Esplugues està per sobre dels 45.000 i la resta en tenen uns 35.000.

Els delictes a Barcelona cauen un 42% pel covid-19 però es manté la sensació d'inseguretat

L’impacte del covid-19, doncs, no s’ha notat tant a les ciutats menys poblades. També es veu per demarcacions: la baixada a Lleida, la que té menys població, ha sigut del 14,9%, a les de Girona i Tarragona, amb una xifra d’habitants similar, del 25% i el 24,6%, mentre que a Barcelona, la més poblada, ha sigut del 33,1%. “L’activitat delictiva relacionada amb la proximitat de les persones, també com el turisme, no s’ha pogut sostenir. Encara que s’hagi tornat a sortir al carrer, ara es fa amb molta cura”, defineix Mulero, que és membre del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya. Els delictes contra el patrimoni són els que més s’han reduït: els furts, amb un 48,3%; seguits dels robatoris en domicilis i establiments, amb un 35,7%, i amb els robatoris violents a més distància, amb un 27%.

Homicidis, els que més creixen

En canvi, els que més creixen en percentatge són els homicidis, amb un 30% més. Però Mulero puntualitza que les dades absolutes són molt baixes -s’ha passat de 20 a 26 casos-. L’explicació de l’augment són els triples crims comesos per dos autors a Barcelona -a un dels quals la policia treballa per atribuir-li un quart assassinat d’una persona sense sostre-, a més dels crims masclistes del primer semestre, amb sis víctimes mortals, quatre de les quals només al gener. Després dels homicidis, l’altra tipologia delictiva que puja, segons el balanç publicat, és el tràfic de drogues, amb un 14,7%. “No ha desaparegut. S’ha hagut d’adaptar”, diu Mulero, que ho exemplifica amb l’ús d’empreses de missatgeria per distribuir les drogues. La policia també ha manifestat que el confinament va facilitar la detecció dels traficants.

Els lladres s’adapten al covid-19: menys carteristes, més violència

Si es prenen com a referència les dades desglossades del ministeri, cap altre delicte ha augmentat entre el gener i el juny. Mulero ho posa molt en dubte perquè es mostra convençuda que els ciberdelictes, així com les estafes, han hagut d’anar a l’alça en els últims mesos. Però aquesta xifra no es pot consultar segregada en el balanç. La criminòloga qüestiona que no s’hagin donat les dades i es planteja fins a quin punt s’han sabut detectar els delictes vinculats a internet. En aquesta línia, tot i que les agressions sexuals s’han mantingut estables -en els últims anys les denúncies sempre han superat els registres anteriors-, Mulero recorda que la majoria dels casos es produeixen en l’àmbit familiar i pronostica que encara podrien ser superiors pel confinament. “Hi haurà una xifra negra [desconeguda per la policia] molt elevada”, conclou.