La crisi econòmica castiga la dieta mediterrània

Les entitats del tercer sector i els nutricionistes alerten que a Catalunya hi ha "fam oculta", una malnutrició que afecta, especialment, els col·lectius més vulnerables

Oli d'oliva contra oli de palma. Verdures contra hamburgueses.  El consum de la dieta mediterrània ha baixat durant la crisi, mentre l'atur augmentava i s'incrementava l'obesitat. A causa de la recessió econòmica, moltes famílies catalanes mengen menys i pitjor.  És el que se'n diu 'fam oculta', un fenomen en el qual les persones pateixen una malnutrició per falta de micronutrients. És a dir, que s'alimenten, però ho fan sense obtenir els nutrients que necessiten.

L'obesitat, la falta de vitamines i també l'abandonament de la dieta mediterrània són ingredients de la 'fam oculta' a casa nostra. És una de les conclusions a les quals han arribat els autors de l'informe 'Fam oculta: un obstacle en la igualtat d’oportunitats', elaborat per les  Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) i la Universitat Politècnica de Catalunya, i que s'ha presentat avui a Barcelona.

L'estudi no indica quanta gent es veu afectada per la 'fam oculta' a Catalunya. A causa de les retallades, les dades més acurades i actualitzades sobre aquest fenomen són de l'any 2002. Tot i això, l'informe analitza en profunditat moltes de les variables de la 'fam oculta' i conclou que entre les més determinants es troba el grau d'adherència a la dieta mediterrània.

Fruita, verdura, oli, llegums... Una dieta per a rics?

El doctor Lluís Serra, catedràtic de medicina preventiva i salut pública de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria i president de Nutrició Sense Fronteres, és molt clar: " Estem fent sabors i gustos en funció de les classes socials. Hi ha tomàquets per a pobres i hi ha tomàquets per a rics. Estem fent una cultura diferencial de la dieta mediterrània i del gust."

L'expert ha participat a la taula rodona de presentació de l'estudi sobre la 'fam oculta' i considera que hi ha "una barrera econòmica" a l'hora de gaudir de la dieta mediterrània. Segons el doctor Serra, seguir aquest estil d'alimentació suposa 1,2 euros addicionals per persona i dia. "La dieta mediterrània té un enemic, que és la dieta occidental o 'fast food' que es pren als restaurants de menjar ràpid, però també amb el menjar preparat que es menja a casa", explica el doctor Lluís Serra.

Què se n'ha fet de la dieta mediterrània?

Per la seva banda, l'informe constata també "les  dificultats de la població amb baix nivell socioeconòmic per seguir una dieta mediterrània que inclogui la ingesta regular de productes frescos, fruites i verdures, amb cert equilibri i varietat", i assegura que, entre la població amb una baixa adherència a la dieta mediterrània, "el percentatge d’afectats s’incrementa en més del doble quan passem d’un nivell socioeconòmic familiar alt a un de baix".

Tot i això, Lluís Serra ha advertit que no es tracta d'un tema merament econòmic, sinó que també hi influeix el temps i la conciliació familiar.  Mercè Darnell, adjunta d'acció social de Càritas Diocesana de Barcelona, que també ha participat a l'acte, ha destacat que "l'estrès i l'angoixa que passen moltes famílies que no arriben a final de mes no els permet tenir el temps necessari per planificar una dieta mediterrània". Darnell ha assegurat que "no és només un problema de diners, sinó de temps i d'estrès vital". En aquest sentit, Darnell ha recordat que millorar l'alimentació és una cosa que ha de fer tothom, no només els més pobres.

Un canvi social per combatre la 'fam oculta'

Mercè Darnell considera que "si volem superar l'obesitat, si volem que els nens tinguin nutrients i que segueixin la dieta mediterrània, hem de repensar la manera com fomentem la nutrició entre les famílies amb pocs recursos. Però també la del conjunt de la societat". 

Per aconseguir-ho, la responsable de Càritas considera clau l'educació i l'alimentació a casa i a l'escola. Mercè Darnell ha apuntat que, encara que és "imprescindible" que hi hagi beques menjador, això no és suficient. L'experta considera que cal revisar els càterings i la forma com es dona el menjar als nens. Segons Darnell, fer als  nens responsables de servir el menjar o fomentar que facin la compra amb els seus pares i cuinin i mengin amb ells és una bona manera de potenciar bons hàbits alimentaris. Darnell considera un error separar els nens dels seus pares a l'hora de dinar, ja que els fills "hauran menjat, però no hauran après".

Teresa Crespo, presidenta de les Entitats Catalanes d'Acció Social, afirma que "no només hem de lluitar per tenir menjadors socials, bancs d'aliments o menjadors escolars", sinó que també "cal treballar per eradicar la 'fam oculta'". Crespo ha recordat que " hi ha gent que no és pobra i està patint la 'fam oculta'", i ha encoratjat els ciutadans i els polítics a apostar per l'educació per canviar els hàbits i valors de la societat.