PANDÈMIA
Societat 20/05/2020

“No sé com atendrem els alumnes si no hi ha més docents”

Crítiques al pla de reobertura per “inconcret” i perquè no ha sigut acordat

Laia Vicens
6 min
L'escola Dolors Almeda de Cornellà, aquest dimarts

BarcelonaLa comunitat educativa reclamava concretar el retorn a les aules, però de la primera roda de premsa del conseller Josep Bargalló des del confinament, famílies i docents en treuen més dubtes que solucions. Reclamen a la conselleria més diàleg, més concrecions i més recursos.

Ara per ara el sector educatiu ja té coll avall que aquest curs s’acabarà amb docència online però amb els centres oberts a mesura que els territoris entrin en fase 2. En cap cas per fer “classes tradicionals”, sinó per atendre bàsicament l’alumnat que acaba una etapa educativa (6è de primària, 4t d’ESO i 2n de batxillerat) i vulgui orientació i acompanyament. Aquí hi ha una primera incògnita: si no fan doble jornada, com s’ho faran els docents per atendre alhora els alumnes a escola i els que es queden a casa?

La presentació del pla de reobertura -aprovat pel Procicat- també planteja l’escenari per al curs que ve, i aquí s’obre un mar de dubtes. El curs 2020-21 -“El més inèdit”, va dir Bargalló- començarà presencialment, però amb la meitat dels alumnes a l’aula. Educació demana a cada centre el seu propi pla de reobertura, amb “noves fórmules organitzatives” que garanteixin “el màxim de presencialitat de tot l’alumnat”. Caldrà buscar espais públics o privats, va dir Bargalló, “al voltant dels centres” que siguin “útils per a l’activitat docent”. “L’escola està al servei de la comunitat i la comunitat al servei de l’escola”, va resumir.

Però, si els grups no podran superar els 5 infants d’1 a 3 anys, els 13 a les classes de P3, P4 i P5 i primària i els 15 a l’ESO, ¿es doblarà la plantilla de docents? “La sanitat no ha doblat el seu personal durant l’emergència sanitària”, va avisar el conseller, que creu inviable passar de 130.000 docents a 260.000.

“Fan falta molts recursos”

La USTEC vol doblar plantilla

Tot i que Bargalló va admetre que els docents “no podran tenir una doble càrrega ni fer una doble jornada laboral” ni fins a finals de curs ni el curs vinent, va descartar contractar més professionals al juny i va evitar dir quants n’hi haurà el curs que ve. Primer, va argumentar, cal veure què passa amb la preinscripció i detectar bé les necessitats de cada centre. Però el clam és unànime perquè la necessitat és urgent: “Fan falta molts recursos per complir el pla”, deixa clar Manel Pulido, secretari general de la Federació d’Educació de CCOO. “Com es pot dir que acabarem el curs fent docència presencial i telemàtica alhora però que això no implica més personal?”, es pregunta.

El mateix opina el Col·legi de Pedagogs. “El nombre de docents per atendre les necessitats que es puguin crear fins a final de curs és totalment insuficient, ja que també s’hauria d’atendre l’ensenyament online dels alumnes que no siguin físicament al centre”, van expressar en un comunicat.

I de cara el curs que ve la demanda és exactament la mateixa. Alguns sindicats, com USTEC-STEs, parlen de pràcticament doblar la plantilla, contractant 100.000 docents més, entre la pública i la concertada. Els directors i directores dels centres, des del peu de la trinxera, també ho deixen clar: “El pla no es pot aplicar i no sé com obrirem i atendrem els alumnes si no es contracten nous docents”, assegura Àngels Cadena, directora de l’escola Mercè Rodoreda, a Nou Barris.

“Hem de ser valents”

Mantenir les plantilles, una opció

Cadena admet que no li agradaria estar en la pell del conseller. També Coral Regí, directora de l’escola Virolai de Barcelona, ho veu una tasca difícil. “No és fàcil gestionar la incertesa en el món educatiu, que sempre és molt planificador”, resumeix. Ja fa dos mesos que tenen els claustres teletreballant i han tingut temps per detectar errors i plantejar propostes. “Si es tracta de prioritzar els alumnes, hem de demanar que les plantilles no es toquin, que tots els mestres i professors, tant els substituts com els interins, segueixin al mateix centre el curs que ve”, demana Cadena. Ho argumenta amb un exemple: a l’escola cada mestre s’ha fet tutor de 10 nens durant el confinament. “És el seu referent, i no pot ser que el curs que ve, que ja serà prou difícil, es quedin sense aquest guia”, afirma.

Les directores veuen urgent recórrer a solucions imaginatives. “Hem de ser valents i cridar estudiants d’últims cursos d’universitat, gent de pràctiques, jubilats voluntaris. Potser la sanitat no ha doblat plantilla, però s’han buscat solucions. Ens toca fer el mateix”, demana Regí. Cadena proposa incloure com sigui educadors socials, figures que treballen per la igualtat i la cohesió social. De fet, ahir mateix el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials va demanar que se’ls tingui en compte als centres i van recordar les paraules de Bargalló en la roda de premsa: “Hem d’entendre el centre educatiu com un centre de formació, però també com un centre comunitari, un centre d’atenció personalitzada a l’alumne”, va dir.

I aquest reforç, alerten les patronals, ha de valer tant per a l’escola pública com per a la concertada. “Si els professionals vulnerables no poden anar al centre, com les embarassades, els hipertensos o els diabètics, com els substituirem? Entre una tercera i una quarta part dels docents deu complir els requisits! És evident que necessitem més plantilla”, diu Miquel Mateo, de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

“Carrega les direccions”

Han de reorganitzar els centres

En resum, la comunitat educativa demana anar al gra. “Les consignes són positives però insuficients”, expressa Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill. Francina Martí, presidenta de l’associació de mestres Rosa Sensat, també reclama “concrecions per reobrir les escoles en condicions de seguretat i aprenentatge”, i precisa que cal adaptar-se perquè no a tots els centres es podrà aplicar la mateixa recepta, per exemple en la qüestió dels espais. “Però aquesta adaptació no es pot deixar només sota la responsabilitat de les escoles. Cal el suport i el lideratge del departament”, afirma. De fet, el sindicat de professors de secundària Aspepc denuncia que el pla de la conselleria “carrega sobre les direccions dels centres” la interpretació de les directrius d’Educació, també en matèria de seguretat. “És un merder que no ens toca a nosaltres. Estic indignada”, diu sense embuts la directora de l’escola Mercè Rodoreda. A la seva escola no hi ha prou espais per fer grups de 12, però té la sort que a Nou Barris els centres s’estan organitzant i han fet un mapa dels recursos i espais públics del districte per tenir en compte quins estaran ocupats i quins no. “Però, què passarà on no totes les escoles van a la una? Tindrà més espais qui cridi més?”, qüestiona.

Regí té clar que a l’hora de buscar llocs on fer classe “no es pot anar enrere amb tot el que s’ha avançat en transformació educativa”. “Volem mantenir el nostre model pedagògic. No em puc imaginar els meus alumnes estant una hora, cadascú en un pupitre, escoltant una lliçó del professor”, afirma. Potser així, diu, hi ha més centres que comencen a treballar per àmbits i projectes i no per matèries fixes.

“Hem d’ampliar beques”

No es garanteix l’estiu educatiu

En el capítol de concrecions, hi ha almenys dos temes que han quedat sobre la taula. D’una banda, Bargalló no va deixar clar si hi haurà un pla específic per als centres de màxima complexitat com demanaven des d’Unicef o Save the Children, donat que són les escoles i instituts amb més alumnat vulnerable. “Necessiten un ajut sense pandèmia i més encara amb pandèmia”, va reconèixer el conseller, sense especificar de quant hauria de ser aquest reforç extra. En aquest sentit, Cadena demana una actualització urgent de la tipologia de centres. “Fa tres anys que demanem passar d’alta a màxima complexitat. Ja teníem 290 famílies becades. Ara, amb aquesta crisi, en seran moltes més”, afirma la directora de la Mercè Rodoreda.

I, d’altra banda, la Fundació Bofill i la Diputació van trobar a faltar detalls sobre l’estiu enriquit. “Tothom parla de l’oportunitat de les activitats de lleure, però això requereix l’ampliació de beques perquè siguin accessibles per les famílies vulnerables”, afirma Alfredo Vega, diputat d’Educació, Joventut i Esports de la Diputació de Barcelona.

“No se’ns ha consultat”

Critiquen falta de diàleg

En el que estan d’acord totes les fonts consultades, des de les concertades fins als sindicats, passant per direccions i experts, és en denunciar la falta de diàleg del departament. “Amb l’escola concertada, el conseller no hi ha parlat”, lamenta Mateo, que recorda que aquests centres escolaritzen un terç de l’alumnat a Catalunya. Del mateix es queixen els sindicats: “Ni hem negociat ni se’ns han consultat aquestes propostes prèviament”, va afirmar UGT. Des de Comissions també van criticar que els comitès de prevenció de riscos laborals no estiguessin al cas de les mesures. Alguns sindicats, com USTEC o USOC, van exigir la dimissió del conseller per “irresponsable”, i d’altres, com la CGT o la Intersindical, van demanar a direccions i docents que “es plantin”. Però darrere de la reacció airada també reclamen un pacte social per reconstruir l’educació. El mateix conseller va dir ahir que l’emergència que ve ara és l’educativa.

stats