PANDÈMIA

Un entrecot servit amb mascareta

Els restaurants de la Catalunya Central ultimen la tornada a la feina onze setmanes després

Amb les mans més netes que mai, el comensal s'asseu a taula per gaudir del primer dinar en un restaurant després de moltes setmanes. Ara que la Catalunya Central ja és a la fase 2, la majoria d'establiments ja van planificant el retorn a la feina. Encara que, en el primer dia de permís, ben pocs tenen les portes obertes.

Durant el cap de setmana, un cop confirmat que aquesta regió sanitària canviava de fase, l'ARA s'ha posat en contacte amb una cinquantena de restaurants escollits a l'atzar. La majoria no han contestat als correus electrònics o al telèfon. Tampoc estan activats els serveis de reserva que ofereixen portals com El Tenedor. El canvi de fase no és automàtic i l'hostaleria necessita uns dies per adaptar-s'hi: cal preparar la sala i omplir el rebost, i que els cambrers tornin de l'ERTO a què es van veure abocats d'un dia per l'altre pel maleït coronavirus.

A banda dels que dilluns tenen festa setmanal, els que han donat senyals de vida s'han excusat dient que necessiten més marge per tal d'organitzar una reobertura amb totes les garanties possibles, com pot ser el cas del restaurant Magda Subirana (Vic). A Can Jubany (Calldetenes) obren el dilluns 8. A La Cabana (Berga) ja servien a la terrassa i obren la sala aquest dimarts. I a Igualada, el Mesón el Abuelo obre dimarts, el Jardí torna a la feina dimecres i el Racó del Traginer ho fa dijous.

Pocs canvis visibles

A Cal Frare de Maians van poder obrir la setmana passada perquè aquest poble del Bages té menys de 10.000 habitants i una densitat de població baixa. L'espai és ampli, amb terrassa, i asseguren que no han hagut de patir per endreçar taules i mantenir la distància de seguretat. Després de molts rumors sobre mampares de separació i altres recursos psicodèlics, l'únic canvi realment visible ha sigut que els cambrers porten mascareta. I queda bastant dissimulada si és del mateix color granat que la camisa.

Només en porten ells, esclar, perquè intentar menjar una coca de xai o un entrecot amb la boca tapada és bastant impossible. Han desaparegut el saler i els setrills que abans viatjaven de taula en taula. La carta es pot consultar a través del mòbil –amb un codi QR que hi ha a l'entrada– i el menú del dia s'ofereix a les taules amb fulls d'un sol ús. La resta de coses, com reforçar la higiene o l'ampolleta de gel hidroalcohòlic, ja es donen per descomptades.

Expliquen que no els ha faltat clientela, que molts dels que han vingut eren habituals abans de la crisi i que s'enyoraven del seu restaurant. En una taula llarga els comensals que van arribant fan broma saludant-se amb el colze. Es respira un ambient familiar i, fins i tot, alguns donen permís als cambrers –a qui ja coneixen pel seu nom de pila– per treure's la mascareta. Ells, esclar, s'hi oposen. "Fem-ho bé, fem-ho bé..."

Aquest dilluns, de camí, anant per l'A2 i tornant per la C-58, s'alternaven establiments de carretera oberts i tancats. I alguns, tot i tenir permís, preferien servir només a les taules de la terrassa. Esperen que augmenti el volum de trànsit, que encara no té res a veure amb el d'abans. La nova normalitat es va acostant. Però ho fa molt a poc a poc.