Un a de les coses que més odiava el Marc a l'escola era obrir la motxilla i trobar-se, altre cop, un entrepà de bimbo i mortadel·la barata. Per què no podia tenir una mare afable i tendra, com la del seu amic Pau, que cada matí anava al forn a comprar-li un llonguet acabat de fer i el farcia amb embotit del bo? Que si llonganissa del seu poble, pernil salat, fuet, sobrassada… No es podia comparar amb les fastigoses rodanxes de mortadel·la envasades al buit que s'acumulaven a la nevera de casa seva .
El Marc no només volia una mare que li preparés amb amor els entrepans, sinó que també s'enrecordés d'anar a recollir-lo quan tornava de les colònies i el deixés quedar-se fins tard davant la tele per veure Oliver i Benji o Sensación de Vivir .
A casa del Marc regia la disciplina noruega. La seva mare, la Linn, era una d'aquelles escandinaves feministes que van aparèixer per les platges de Lloret a finals del anys 60 i prenien el sol en topless . Allà es va enamorar del Jaume, un comercial de la Kelme que cada any feia ruta per la costa. Del seu matrimoni va néixer el Marc. El Jaume no hauria imaginat mai que la Linn el convertiria en un esclau de les feines domèstiques. El pobre es feia un fart de cuinar, rentar plats i posar rentadores, mentre la Linn suava la cansalada a la sauna que s'havia fet instal·lar al jardí.
Ella només s'encarregava d'anar a comprar, perquè el seu marit "era un mà foradada", deia la Linn a les amigues d'Oslo. El Marc era qui l'acompanyava un cop al mes al Pryca del costat de Mataró. Només allà venien les llaunes d'arengades favorites de la seva mare.
Tanta disciplina servia almenys perquè el Marc tingués sempre els deures fets, i això amb el temps es va convertir en una moneda de canvi: si el Pau volia els seus exercicis de mates, hauria de donar-li el seu llonguet. Copiar els apunts d'història equivalia a quedar-se a dormir a casa seva per veure Sensacion de Vivir . Pocs dies abans que finalitzés el curs, el Pau li va fer una contraoferta: un entrepà diari durant tot l'estiu, a canvi d'avisar-lo si la seva mare sortia al jardí a prendre el sol en topless . El Marc estava encantat. Mentre ell es cruspís un bon fuet, el seu amic podia estar-se totes les hores que volgués amagat a la seva habitació, contemplant els pits de la seva mare.
Tot es va espatllar el dia que el Pau va arribar amb una càmera de vídeo. Els dos amics es van començar a barallar i no van sentir que la Linn feia una estona que els observava des de la porta de l'habitació, vestida només amb la part de sota del biquini. "Era l'únic que em faltava! Un fill gras com una vaca intentant pegar a l'amic pervertit", va dir, fredament. El Pau no podia deixar de mirar-li els pits. Llavors la Linn, girant-se cap al fill, i canviant al noruec, va dir: "Tu, quan s'acabi l'estiu, cap a Oslo".
La seva mare va complir la seva amenaça i pocs dies més tard el Marc ja estava matriculat en un institut de la capital noruega. Van passar els anys i el jove va decidir entrar a l'Acadèmia de Policia d'Oslo. Ser agent de l'ordre era la millor manera de no engreixar-se, li havia dit la mare.
El Pau es va casar i treballava de mecànic, però el Marc no en sabia gaire cosa més. Amb prou feines tenien contacte. Fins que un dia, poc després d'entrar al cos policial, va rebre un email inesperat del seu amic. Deia que la vida al poble l'ofegava i que necessitava parlar amb un amic de confiança. El Marc el va animar a venir. "Farem una volta amb el cotxe patrulla, que t'agradarà". Dues setmanes després, el Pau es va presentar al seu apartament, a la Korsgata. Els dos amics es van abraçar i es van posar a xerrar. Era agradable tornar a parlar en català, pensava en Marc, conduint el cotxe patrulla pels carrers silenciosos d'Oslo. Havia reservat taula en un restaurant dels afores, especialitzat en carn de ren.
-Després de tants anys a base de mortadel·la barata, això del ren et deu semblar una exquisidesa -va dir el Pau, rient.
-Calla; si visc a Noruega és per culpa teva. Mira que voler filmar-li els pits a la meva mare...
El Pau es va quedar pensatiu, mirant per la finestreta del cotxe patrulla. Volia confessar-li al seu amic que tan bon punt ell va marxar a Noruega, la seva mare l'havia convidat diverses vegades a casa i al final... Doncs que va passar el que havia de passar. Era tan greu que la seva mare l'hagués desvirgat?
