Societat 12/07/2012

"Per cuidar un familiar renuncies a la carrera laboral"

A.g.m.
2 min

BARCELONA.Un any després de presentar la sol·licitud, i uns quants mesos després que li reconeguessin el dret a cobrar-la, Anna Carrera encara no ha començat a ingressar la prestació per a cuidadors familiars de la llei de la dependència. Amb la reforma que s'aprovarà demà, quan comenci a rebre l'ajut ja cobrarà un 15% menys del previst. "Trobo indignant que afecti els col·lectius més desprotegits, és una vergonya", s'exclama.

Carrera, de 63 anys, té una filla de 27 anys que ja va néixer amb una discapacitat psíquica, i assegura que la família sempre ha hagut de lluitar molt. "Amb dos sous normalets, mai hem pogut accedir a ajuts, i el cost que representen aquests fills està estimat en 20.000 euros a l'any o més", explica. L'aspecte econòmic, però, no és l'únic en què es nota el fet de tenir un fill amb discapacitat. "Normalment les que els cuidem som les mares, i això ens treu del món laboral o com a mínim fa que hàgim de renunciar a la carrera", raona. Tot i que continua treballant a la universitat, Anna Carrera ja fa temps que va agafar una jornada reduïda, amb la corresponent reducció de sou. A més, això li va suposar un fre a l'hora d'accedir a llocs de responsabilitat. "Jo vaig prioritzar atendre la meva filla, però perquè no tenia cap més opció", afegeix.

En la seva opinió, la prestació i el fet de cotitzar a la Seguretat Social només són una petita compensació a la dedicació que requereix un familiar dependent: "Les hores que hi has de dedicar són moltíssimes. És com tenir un nen petit, n'has d'estar pendent tot el dia". En el seu cas, la situació va empitjorar fa pocs anys: "Quan la meva filla tenia certa autonomia, va començar a tenir atacs epilèptics, i ara ja no la deixem sola. Amb el meu marit ens ho hem d'anar combinant i és una dedicació contínua", comenta Carrera.

stats