Molt més que curar ferides i mesurar constants vitals

Passem un matí amb infermeres del CAP Can Bou, a Castelldefels

La Isabel, la Griselda i la Laura fan molt més que curar ferides, mesurar constants vitals i injectar vacunes. Són una peça clau en l’engranatge sanitari del centre d’atenció primària (CAP) Can Bou, a Castelldefels, on treballen com a infermeres.

Mentre embena el peu del Pedro per evitar que una ferida s’infecti, la Isabel Casado aprofita per preguntar-li pels seus hàbits de salut. No s’acaben de conèixer: és la seva infermera de referència i qui coneix l’historial mèdic del Pedro a la perfecció. Però no només sap que té 65 anys i que pateix una malaltia pulmonar crònica que dificulta que l’aire passi pels seus bronquis: escolta les seves inquietuds i li fa el seguiment per assegurar-se que es cuida.

Tot això en una consulta de quinze minuts. I encara que la Isabel assegura que en aquestes visites tan curtes no pot fer miracles, no perd el temps: abans que marxi, li aconsella participar en un taller que es fa al mateix CAP i que té com a objectiu dotar els pacients d’autonomia per decidir quines accions poden fer per millorar la seva salut. “Vull portar la malaltia tan bé com pugui, i si la meva infermera m’ho recomana, li faig cas”, diu el Pedro, que surt de la consulta amb la promesa de participar en el taller. “Hi ha tota una educació sanitària per ajudar el pacient a viure el seu dia a dia de la millor manera possible, i la desenvolupem les infermeres, com a figura en contacte directe i habitual amb ell”, explica la Isabel.

Pròxima a les famílies

La relació entre pacient i infermera pot arribar a ser tan estreta que alguns es coneixen fins i tot abans de néixer. La Griselda Calaf, infermera de l’àrea de pediatria, atén l’Elena des que era un nadó. Ara que té vuit anys li fa el control rutinari que correspon a la seva edat, que consta d’un examen físic complet. Els seus pares li ensenyen l’informe oftalmològic que un especialista va fer-li recentment i que podria explicar per què li costa concentrar-se en els estudis. “La Griselda és molt professional: ho detecta tot a la primera. Però, a més, és molt familiar i pròxima, i ens fa sentir molt còmodes, tant a nosaltres com a la nena”, expliquen. “A part, fem activitats de prevenció i promoció de la salut i intentem parlar amb ells del col·le o de les activitats extraescolars, per tal que siguin ells mateixos els que ens diguin si tenen algun problema, com ara si no esmorzen com cal o, en casos més seriosos, si pateixen assetjament”, detalla la Griselda.

Com a referent de la família, si detecten qualsevol anormalitat les infermeres són les encarregades d’avisar el pediatre perquè demani les proves necessàries per avaluar els infants. “Jo conec els nens, els seus pares, les situacions que objectivament poden afectar-los”, diu. I, a partir d’aquesta informació, valoren la situació.

“A urgències fem la primera exploració del pacient i, segons el nostre criteri, decidim si l’ha de visitar el metge o si nosaltres mateixes podem resoldre la seva afecció”, apunta la Laura Castro. Està injectant al Jordi una vacuna per a l’al·lèrgia. I és que les infermeres defensen tenir competències per atendre les persones sense supervisió en aquelles patologies considerades com a lleus. “Veiem perfectament si algú necessita prendre un ibuprofèn per curar-se un refredat i no necessita visitar el metge. Nosaltres hi som perquè el pacient entri a la consulta i en surti amb una solució”, assegura.

Més continguts de