Una dècada perduda en la lluita contra la segregació escolar

Els nivells de desequilibri es mantenen gairebé iguals, i el Síndic planteja "equilibrar el dret individual a triar centre amb el dret col·lectiu a l'equitat"

La segregació escolar no ha disminuït –gairebé– en deu anys a Catalunya. El Síndic de Greuges ha posat de manifest aquest divendres que, perquè l'alumnat d'origen estranger a primària es repartís de manera equilibrada entre tots els centres caldria que un 48% d'aquests estudiants canviés d'escola, segons dades del curs 2013-2014. Al curs 2006-2007 hauria fet falta moure el 49%, i el 2001-2002, el 51%, respectivament. El Defensor del Poble deixa clar que "en cap cas es tracta de canviar infants d'escola", sinó que l'administració faci una "intervenció decidida" en el procés d'admissió per evitar aquests desequilibris.

Rafel Ribó ha instat tots els grups polítics a pactar mesures contra la segregació, i alhora la societat a fer un canvi de mentalitat. "Tenim tot el respecte pels drets individuals, concretament el de triar centre, però potser cal limitar-lo perquè s'equilibri amb el dret col·lectiu de gaudir d'equitat a les escoles", ha explicat el Síndic, que ha posat de manifest que caldria unanimitat entre tots els partits en tractar-se d'una " decisió valenta".

Una decisió valenta "però necessària", des del punt de vista de Ribó. La proliferació d'escoles 'gueto' " condiciona negativament les trajectòries educatives" dels infants i "dificulta les seves possibilitats de socialització", segons del Síndic. Així ho ha posat de manifest en l'informe 'La segregació escolar a Catalunya: La gestió del procés d'admissió de l'alumnat', previ a un segon volum –que es farà públic a la tardor d'enguany– referit a com afecten les condicions d'escolarització a la segregació escolar. El repte que planteja el Síndic és clar: "Que les escoles tinguin una composició similar a la de l'entorn on s'ubiquen".

Representar la diversitat de l'entorn

La segregació escolar s'explica, segons el Síndic, per les diferències internes en els mateixos municipis, majoritàriament, més que pels desequilibris entre ciutats. En aquest sentit, Ribó ha posat com a exemple Manlleu o Olot de bones polítiques contra la segregació. Els dos municipis tenen un 35,2 i un 21,2% d'alumnes nouvinguts, respectivament, però que mostren un nivell de desequilibri inferior a la mitjana. Només caldria moure un 24% i el 18%, respectivament, dels seus estudiants acabats d'arribar per arribar a ser del tot proporcionals a les ciutats i en cada barri. Malgrat tot, Ribó admet que tampoc cal arribar a un nivell perfecte d'equilibri, i que en qualsevol cas es miren aquestes dades de cara a les futures inscripcions, però "mai en els alumnes inscrits".

A l'altra banda de la balança hi ha –per exemple– Cerdanyola del Vallès, que només té un 5,1% de l'alumnat estranger, però el nivell de desequilibri és del 59%, molt més alt que els municipis anteriors. El municipi de més de 10.000 habitants amb més nouvinguts, Salt, té un nivell de dissimilitud, concepte que el Síndic fa servir per designar els alumnes que caldria moure per arribar al nivell ideal de repartiment, del 49%, molt similar a la mitja.

Una solució complicada

El Síndic ha presentat al Parlament un llistat de recomanacions orientades a posar fi a la segregació escolar. Entre les propostes destaca desplegar l'article 48.1 de la LEC, que preveu establir proporcions màximes d'alumnat amb necessitats específiques, o suprimir el criteri que atorga prioritat a les sol·licituds de familiars exalumnes del centre. Però Ribó deixa clar que el que és més important és "la conscienciació social", i deixar de "competir per ser a la millor escola" i buscar l'equitat entre tots els centres". No serà fàcil, segons admet el mateix, òrgan, ja que admeten que  el procés d'admissió "genera molta tensió a les famílies".

Més continguts de