Un decàleg del sector per al conseller Mascarell

BarcelonaFerran Mascarell no ho té gens fàcil, precisament perquè se n'espera molt -tothom valora el seu coneixement del sector- i perquè segurament tindrà poc a oferir. Si més no, poc pressupost. L'austeritat serà la norma a tot el govern, també en el camp cultural. Posar ordre intern entre institucions i administració, potenciar la projecció exterior, mimar la creació i atendre els sectors on hi ha més feina pendent -per exemple, la indústria del cinema- són algunes de les prioritats que marquen els experts consultats per l'ARA: el crític d'art Daniel Giralt-Miracle, l'escriptor Ferran Torrent, l'empresari Daniel Martínez, el filòsof Josep Ramoneda, el programador teatral Salvador Sunyer, la productora cinematogràfica Isona Passola, i l'estudiós Damià Pons.

1.

Projecció exterior

Tots els sectors en volen més

La feina feta per l'Institut Ramon Llull és bona però no suficient. Així ho valoren els experts, que alerten que tots els sectors volen poder sortir més enfora, i volen una finestreta única. La dualitat entre el Llull i l'Institut Català d'Indústries Culturals, tot i que s'hagin coordinat, no ho facilita. L'èxit amb la literatura catalana a partir de l'experiència de Frankfurt ha de marcar la pauta, però hi ha molt camí a recórrer: per exemple en el terreny artístic, on la presència a la Biennal de Venècia va tenir una repercussió menor i un plantejament intel·lectual que, segons Daniel Giralt-Miracle, va ser poc satisfactori. Ell mateix demana més suport a artistes i galeristes per traspassar fronteres. Salvador Sunyer té clar que Catalunya és un bon lloc per crear, però no aconseguim que els creadors surtin a fora. Per això haurà d'apostar al màxim per la internacionalització com a sortida econòmica, també, a la crisi.

2.

CoNCA

Definir les funcions i l'abast

El Consell Nacional de la Cultura (CoNCA) va arrencar amb polèmica i sense consens. Mascarell ha defensat en més d'una ocasió que el veia més com un òrgan consultiu que executiu, però la llei, que no va tenir el vot favorable de CiU, li dóna àmplies atribucions executives. Caldrà veure, doncs, com el conseller enfoca la relació del seu departament amb el CoNCA i fins a quin punt aquesta jove institució aconsegueix consolidar-se i prestigiar-se. El filòsof i director del CCCB, Josep Ramoneda, creu que no serà fàcil trobar l'encaix, mentre que el crític d'art Daniel Giralt-Miracle posa com a exemple el bon funcionament del Consell de la Cultura de Barcelona, del qual ell és membre.

3.

MNAC-Macba

L'art, més a prop del públic

La indefinició del tall cronològic que separa els dos vaixells insígnia museístics de l'art és un repte que s'arrossega des de fa dècades. Mascarell el coneix de prop. Les converses en marxa entre els dos museus no acaben de donar fruits. Ja seria hora de posar-hi seny: tots dos hi sortirien guanyant. En el camp museístic, dos equipaments que estan arrencant són el Dhub i el Nacional de Ciències Naturals. El primer arriba quan el món del disseny passa per hores baixes. Caldrà posar-hi imaginació per "no fer el ridícul respecte dels grans museus del disseny que hi ha al món", diu Giralt-Miracle. En el cas de la ciència, l'Ajuntament de Barcelona ha posat les col·leccions i l'edifici i la conselleria haurà d'assumir els costos de funcionament. El Canòdrom és una incògnita, és probable que Mascarell aparqui el dit Museu Catalonia, i finalment, la Generalitat potser, ara sí, acabarà entrant a formar part del CCCB.

4.

Prestigi

Al centre de la vida del país

Sunyer pensa sovint en la feina feta pel Noucentisme i en un home, Prat de la Riba, que va posar en marxa les institucions que són encara el centre de la vida cultural del país: "El més important és aconseguir que la cultura es consideri un dels principals eixos del país. Hem de tenir en compte que Catalunya ha funcionat, també econòmicament, només quan això ha passat, que ha estat molt poques vegades en la nostra història". Daniel Martínez comparteix aquest opinió i va més enllà: "En un temps de crisi en què fallen molts sectors, n'hi ha un que s'està desenvolupant i té molt més camí per recórrer que molts dels que estan en crisi". I Josep Ramoneda diu que si Mascarell aconsegueix fer entendre per fi a la classe política la importància estratègica, social i econòmica de la cultura, haurà fet un gran servei.

5.

El cinema

Llei i TV3

El conseller haurà de desenvolupar la llei del cinema, un dels grans guanys del seu antecessor. Aquí haurà de fer mans i mànigues per fer entrar en raó les majors , els distribuïdors i tot el sector. Però per a la productora cinematogràfica Isona Passola hi ha una cosa més important, la implicació de TV3 en el cinema català: "Això ha estat fonamental, perquè, sense renunciar al cinema experimental, ens ha permès fer produccions de dimensió europea, que és el que et permet acostar-te al públic. El pacte amb TV3 és clau i s'ha de potenciar al màxim. I el que caldria ara és treballar més la publicitació de les pel·lícules, cosa que demana pactar amb els distribuïdors".

6.

'Papers' i arxius

Els contenciosos patrimonials

El conseller també hereta contenciosos patrimonials amb el govern de l'Estat d'aquells que no semblen tenir fi. Els papers de Salamanca encara no han tornat del tot, l'Arxiu de la Corona d'Aragó el segueix gestionant el ministeri, i el castell de Montjuïc es va traspassar d'aquella manera. A més, els fons patrimonials segueixen fugint a Madrid. Si als anys 80 Catalunya va perdre bona part del llegat dels seus millors artistes -Dalí, Miró...-, ara està començant a passar el mateix amb els fotògrafs -Centelles- i amb altres agents culturals, com Carme Balcells en el terreny literari. Les institucions, amb la conselleria al capdavant, ni han tingut la llei a favor ni han posat mai recursos de debò per adquirir patrimoni. Amb la crisi, ara mateix la cosa té mala solució.

7.

Llengua

Prestigi, funció social i ús

El retorn de la direcció general de Política Lingüística a la conselleria suposarà per a Mascarell una carpeta que no li és tan familiar. Ferran Torrent té clar que el principal repte del conseller -i del futur del país- és "tonar-li el prestigi al català, que també a Catalunya, no només al País Valencià, ha perdut molt de terreny els últims anys".

8.

Municipis

Circuits viables

La crisi i l'esclat de la bombolla immobiliària ha deixat els ajuntament tan escurats que amb prou feines poden atendre les necessitats bàsiques dels ciutadans. Poden invertir en cultura? Si no ho fan, corre perill tota l'estructura. Daniel Martínez creu que Mascarell "haurà de veure com contrarestar el problema que els circuits municipals tindran amb la retallada pressupostària. Això posa en perill la viabilitat de moltes empreses i companyies".

9.

Mercat

Existeixen els Països Catalans?

Si sabéssim organitzar-nos, el mercat catalanoparlant seria dels grans d'Europa, amb uns 12 milions de consumidors potencials. L'escriptor i estudiós mallorquí Damià Pons creu que "un dels objectius prioritaris de la política de la conselleria hauria de ser fer que tot el territori lingüístic funcionàs veritablement com un sol mercat cultural, amb estratègies de cooperació, intercanvi i complementarietat. Si no succeís així, la dinàmica de la prepotència creixent del mercat cultural i dels mitjans de comunicació castellano-espanyols determinarà que inevitablement la producció i el consum cultural en català sigui progressivament minvant a les Balears i el País Valencià, i a la resta del territori".

10

. Tria

Els bons o els que m'agraden

En època de vaques magres, potser caldrà ser molt més selectiu a l'hora de repartir subvencions. Si tens 100 i ho reparteixes entre 25, quan tens 60, no pots continuar repartint-ho entre 25. Així ho veu Salvador Sunyer, que demana a Mascarell que tingui "criteri" a l'hora de triar.