Societat 09/12/2014

Un grup d'economistes defensa que una renda bàsica universal és "factible i racional"

El finançament es faria a través de la reforma de l'IRPF

Efe
2 min

BarcelonaUna renda bàsica universal i incondicional per a tots els espanyols, d'uns 625 euros al mes, que és el llindar de la pobresa, no només és factible, sinó que és racional i no tindria dificultats de finançament, segons un informe elaborat per quatre experts economistes per a la Xarxa Renda Bàsica. L'informe l'han elaborat el catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi Arcarons, el catedràtic de Ciències Socials i Economia de la UB Antoni Domènech, el professor d'Economia i Empresa de la UB i president de la Rend Renda Bàsica Daniel Raventós, i l'economista, professor de l'escola de negocis de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i gerent del centre d'investigació de l'IESE Lluis Torrens.

Amb el títol 'Un model de finançament de la renda bàsica per al conjunt del Regne d'Espanya: sí, es pot i és racional', els quatre experts demostren que és possible una renda bàsica per a tots els més grans de 18 anys, que seria d'uns 7.500 euros anuals (uns 625 euros mensuals).

L'informe defineix la renda bàsica com "el dret de tota la ciutadania i residents acreditats a percebre una quantitat periòdica que cobreixi, almenys, les necessitats vitals sense que per això degui cap contraprestació". Segons els autors, encara que aquesta renda la rebi tota la població "això no vol dir que tothom guanya: els rics perden, la major part de la població guanya". L'informe defensa que el finançament de la renda bàsica és "perfectament possible sense augmentar la imposició directa a la major part de la població".

L'estudi utilitza una mostra de gairebé 2 milions d'IRPF per demostrar que aquesta paga és possible "sense tocar un cèntim de la sanitat ni l'educació públiques". El finançament d'aquesta proposta de renda bàsica es concreta a través d'una gran redistribució de la renda, mitjançant una reforma de l'IRPF i de l'estalvi de les prestacions monetàries de quantia inferior, que serien suprimides amb la renda bàsica. Segons els autors, bona part de la renda bàsica provindria de la recaptació del 10% més ric.

Després de la reforma proposada amb la renda bàsica, l'índex de Gini, que és la mesura europea de desigualtat, se situaria, segons l'estudi, en el valor 0,25, molt per sota del 0,41 actual i en un nivell molt semblant al dels països escandinaus. "No hem tingut en compte en el finançament, ni la possibilitat d'introduir nous impostos o modificar els existents, ni el gran frau fiscal dels rics, perquè no formi part de la crítica segons la qual comptem amb diners hipotètic que s'aconseguirien amb una decidida lluita contra aquesta xacra", han explicat els autors.

stats