ENSENYAMENT

El decret de la discòrdia: què passa als menjadors escolars?

Les famílies s’organitzen per aturar la normativa que prepara el Govern i que les exclou de la gestió directa
Menjador de l’Escola Migdia, a Girona. A Catalunya hi ha 400.000 alumnes que fan ús d’aquest servei, que el Govern vol regular / DAVID BORRAT

Entre la preocupació i la mobilització. Així se sent des de fa algunes setmanes una bona part de la comunitat educativa del país, que segueix amb atenció com el Govern avança en la preparació del nou decret de menjadors, que regularà el servei que cada dia reben uns 400.000 alumnes catalans als 2.000 menjadors escolars que hi ha i que generen uns 2,5 milions d’euros diaris de negoci.

El departament d’Ensenyament vol aprovar com més aviat millor una modificació del decret vigent -aprovat el 1996- perquè s’apliqui el curs que ve. No serà fins al curs següent, el 2020-21, que es posarà en marxa la normativa definitiva. Les famílies agrupades en diferents organitzacions preparen mobilitzacions per tombar el decret abans del 19 de gener, i ja han fet arribar les seves demandes en 32 plens municipals, que han aprovat mocions en contra dels plans del Govern, en molts casos amb els vots a favor d’ERC i el PDECat. En ple debat pel tema, sobretot després que Ensenyament obrís una bústia per rebre suggeriments, repassem les claus per entendre la polèmica.

Qui contracta el servei?

S’aparta les AMPA de la gestió directa dels menjadors

Aquest va ser el primer focus de polèmica perquè el nou decret preveu que els menjadors es contractin sempre per concurs públic, i a través dels consells comarcals, els ajuntaments o les direccions dels centres. Fins ara la normativa inclou que el servei es presti també “a través de convenis amb entitats o institucions”, és a dir, que les AMPA poden gestionar el menjador. Amb el nou decret les famílies tenen garantida “la participació, el seguiment, el control i l’avaluació” del servei, però no la gestió directa. Ara per ara, un terç dels 2.000 menjadors escolars que hi ha a Catalunya estan gestionats per les AMPA. La immensa majoria (un 90%) subcontracten el servei a una empresa.

Una de la seixantena d’escoles que gestionen de manera directa el servei és l’AMPA de l’Escola Estalella i Graells, de Vilafranca. El seu president, Sergi Peñafiel, explica que la situació laboral dels monitors que tenen contractats “quedarà en l’aire” si hi ha un canvi en la legislació. “El decret no deixa res clar”, argumenta, i avisa de la dificultat de l’AMPA d’assumir la liquidació dels contractes.

Fins ara el departament s’havia limitat a dir que la llei de contractació pública aprovada l’any passat obliga a regular els menjadors amb contractes públics fets per l’administració. La Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (Fapac) hi veia la voluntat de privatitzar el servei i entregar-lo als grans grups empresarials. Segons la Fapac, gairebé sis de cada deu menjadors escolars són en mans de només quatre empreses: Serunion, Aramark, Ausolan i Compass Group (Eurest).

En un manifest que es farà públic demà i que ha sigut impulsat per la Fapac, amb el suport de SOS Menjadors, USTEC, CGT, CCOO, UGT i la FAVB, es denuncia que el departament només vol “blindar l’externalització de la gestió i el funcionament dels menjadors sota criteris economicistes”. “Sabem que no és veritat que l’única manera de prestar aquest servei sigui mitjançant un concurs públic”, afirma el text, que quedarà obert perquè s’hi puguin adherir entitats i les AMPA que ho vulguin. La idea és proposar després una reunió amb el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló.

De fet, aquesta setmana el conseller s’ha compromès al Parlament a “garantir que les AMPA, els ajuntaments i les escoles que gestionen el menjador directament ho puguin continuar fent”. No ha dit com.

És un espai educatiu?

El departament esborra “servei complementari” de l’esborrany

Tant la Fapac com SOS Menjadors se centren ara a aturar la proposta de decret i a obrir una etapa de negociació per debatre el model de menjador des de zero. Reclamen que el temps de migdia, un terç de la jornada escolar, sigui un “espai educatiu i integrat al currículum”.

El departament hi està d’acord i per això ja ha anunciat que canviarà l’expressió “servei complementari” que recull l’esborrany de decret perquè creava confusió. A la normativa vigent també s’hi diu que el menjador és una “prestació complementària d’ajuda a l’escolarització”. Bargalló ha dit que la nova regulació és necessària perquè l’actual “no entén l’espai de menjador com un espai educatiu”.

Quants monitors calen?

Les famílies i les empreses de lleure critiquen les ràtios irreals

Per considerar el temps del migdia un espai educatiu és imprescindible el paper dels monitors. Tant l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure (Acellec) com la Fapac consideren que les ràtios que inclou l’esborrany són irreals perquè són massa altes. El document provisional preveu un monitor per cada 30 alumnes a primària i 40 a l’ESO. Les famílies i les petites i mitjanes empreses diuen que amb pocs monitors no es pot fer res més que no sigui simplement vigilar el menjador, i avisen que les ràtios amb què treballa el departament faciliten que només les grans empreses guanyin els contractes perquè podran oferir preus més baixos.

El manifest de la Fapac també reclama “personal especialitzat i una infraestructura adequada” per atendre els alumnes amb necessitats educatives específiques i garantir que el menjador sigui inclusiu.

Quin ha de ser el preu?

El departament apujarà el preu entre 10 i 20 cèntims al dia

El preu també ha sigut font de polèmica. Ja fa temps que les empreses del sector reclamen a Ensenyament que revisi a l’alça el cost del menú diari, perquè mentre que el cost dels aliments i del personal ha pujat, el preu del menú es manté en 6,20 euros per alumne i dia com a màxim des del curs 2009-10. El departament va anunciar fa algunes setmanes que tenia la intenció d’apujar entre un 3% i un 4% el preu màxim del servei, que s’encarirà entre 10 i 20 cèntims d’euro per dia. Una pujada que les empreses consideren encara insuficient per pagar el menjar, el sou dels monitors i els cuiners i les activitats que es fan fins que es reprenen les classes. El Govern ha anunciat aquesta setmana que prop de 121.000 alumnes rebran una beca menjador aquest curs, 12.000 més que l’any passat.

La qualitat està garantida?

Les famílies volen cuina a tots els centres i eliminar la línia freda

L’esborrany preveu que la contractació del servei es pugui adjudicar “atenent únicament criteris de qualitat” -fer que el preu no sigui el principal requisit en la decisió final-, de manera que es pugui valorar el caràcter social de les empreses i també si inclouen productes de proximitat. Però la Fapac i SOS Menjadors, així com entitats com la Fundació Probitas, que beca alumnes de 130 escoles catalanes, denuncien que s’inclogui la possibilitat d’elaborar els menús fora del centre i fer arribar el menjar amb el servei de línia freda. Al manifest reclamen que totes les escoles i instituts tinguin cuina pròpia al centre.

Més continguts de