20.268 defuncions per coronavirus en residències durant la primera onada

Un primer estudi del govern espanyol apunta que els treballadors van ser "insuficients"

Des de fa uns mesos, comunitats autònomes i govern espanyol estan treballant a través d'un equip tècnic en l'elaboració d'un informe que reculli l'impacte de la pandèmia als centres residencials de serveis socials, així com els factors que van provocar que aquests espais fossin un dels principals focus de contagi de la primera onada. L'esborrany de l'informe que per ara hi ha damunt la taula –que ha avançat El País i al qual ha tingut accés l'ARA– estima que més de 20.200 persones van morir durant la primera onada en aquests centres. En total, 20.268 defuncions des de l'inici de la pandèmia fins al 23 de juliol, una xifra que representa el 6% de les persones que vivien en residències a tot l'Estat, segons recull l'esborrany oficial que està elaborant el ministeri de Drets Socials. Una dada, però, que supera la d'alguns països de l'OCDE com el Regne Unit (5,3%) o Bèlgica (4,9%) i que constata, com recull el mateix informe, "una alta afectació".

El total de defuncions que recull l'informe surt després de ser "depurada i corregida" per dades aportades per la Imserso i les comunitats autònomes. D'aquestes 20.268 defuncions, però, només un 51% (10.364) van ser confirmades mitjançant una prova, és a dir, a través d'una PCR o una anàlisi serològica. D'altra banda, 9.904 defuncions es van notificar com a covid-19 perquè presentaven un quadre mèdic amb "símptomes compatibles", però no tenien una prova confirmada. Com han explicat fonts del ministeri de Sanitat en altres ocasions, durant el pic més alt de la primera onada, quan encara no hi havia prou tests disponibles, aquesta valoració mèdica era una manera de registrar casos de coronavirus a les llistes oficials. Per aquest motiu, l'informe matisa que hi ha registres oficials, com la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica, que utilitzen "criteris internacionals que no comptabilitzen casos si no estan confirmats mitjançant una prova PCR", i, per tant, les defuncions són menors.

A més a més, per aprofundir en l'impacte de la pandèmia a les residències, l'esborrany també analitza l'excés de mortalitat que es va registrar entre la població que vivia en residències entre els mesos de març i juliol. L'informe recull que el 72% de les persones grans en residències reben algun tipus de prestació per dependència i és a partir d'aquesta dada que l'esborrany constata un excés de mortalitat de 18.375 persones entre aquest col·lectiu. La xifra és la diferència entre les 15.473 morts que s'esperaven a tot l'Estat entre aquestes persones i les 33.848 defuncions que es van registrar aquest any entre el març i el juliol (sense discriminar la causa de la mort).

Catalunya pateix un segon pic d’excés de mortalitat al setembre

Aquest escenari tampoc es va escapar a Catalunya. La propagació del virus a les 1.073 residències catalanes durant la primera onada va ser dramàtica, en part per la impossibilitat d’accedir a proves diagnòstiques que permetessin sectoritzar les instal·lacions i separar els residents contagiats dels sans, com sí que s’ha estat fent durant la segona onada. A Catalunya, el 26 de març la situació ja estava descontrolada, amb 85 defuncions en un sol dia, i el 12 d’abril es va assolir el pic de víctimes mortals amb 205 morts en tan sols 24 hores, segons dades públiques del departament de Salut. Als registres catalans hi figuren un total de 6.283 defuncions als centres geriàtrics entre el 8 de març i el 23 de juliol, el període equivalent al de l’esborrany de l’informe del govern espanyol.

Lliçons apreses

L’esborrany del ministeri de Drets Socials –del qual depenen els centres residencials– apunta que la vulnerabilitat de les persones d’edat avançada, fruit de la capacitat de contagi elevada, així com la falta d’equips de protecció per als treballadors de les residències, una “ràtio insuficient de personal” als centres o unes infraestructures comunes “que no sempre són adequades”, van generar que els contagis s’expandissin ràpidament a les residències. A més a més, l’esborrany també posa el focus en els efectes de l’aïllament durant el confinament més sever i assegura que van ser “molt negatius”. De fet, estipula que només s’arribi a aquesta situació en cas que sigui del tot “inevitable”. De fet, les residències catalanes fa mesos que treballen per evitar tornar a prohibir visites.

Les residències volen evitar com sigui tornar a prohibir les visites

El treball també recull un conjunt de mesures orientatives per no repetir els mateixos errors. Entre aquestes mesures, fruit de les "lliçons apreses", destaca l'elaboració de plans d'actuació més homogenis entre comunitats i govern espanyol per afrontar l'impacte de la pandèmia, així com una fórmula més efectiva per recollir les dades. "La protecció de les persones que estan en aquests centres, per la seva vulnerabilitat davant de la infecció, ha de ser considerada d'absoluta prioritat durant la gestió de la pandèmia", recull l'esborrany al qual ha tingut accés l'ARA. Amb tot, es preveu que els pròxims dies s'aprovi ja un informe definitiu.

Impacte a Madrid

Aquest divendres la Comunitat de Madrid també ha presentat un informe sobre com l'epidèmia ha afectat les residències de la regió. En concret, el govern madrileny ha dut a terme un estudi de seroprevalença als centres residencials que conclou que el 53% de les residències de Madrid tenen una immunitat mitjana-alta davant el covid. L'estudi detalla que 14.324 residents (d'una mostra de 55.542 persones) tenen anticossos del covid-19, és a dir, que ja han passat la malaltia. Aquest és el primer estudi de seroprevalença dut a terme específicament en aquests centres al conjunt de l'Estat. L'estudi s'ha realitzat a través de mostres de sang i enquestes als usuaris i professionals de 517 centres, entre els mesos de juliol i setembre.