L'enterovirus A71 no afluixa

Salut detecta 22 nous casos en l'última setmana i assumeix que el degoteig pot seguir fins a l'agost

Similar a un brot de grip, amb casos "per tot arreu" i sense que hi hagi un pacient zero. Així va descriure ahir el departament de Salut el comportament del brot d'enterovirus A71, després d'una nova reunió de la comissió de seguiment en què es van actualitzar les xifres d'afectats. Segons les últimes dades disponibles, ja són 82 els menors diagnosticats amb afectacions neurològiques greus atribuïbles a aquest tipus d'enterovirus, 19 dels quals continuen ingressats a l'hospital i 6 són a la unitat de cures intensives (UCI).

Són 22 casos més des de divendres passat, quan Salut encara mantenia que el nombre d'afectats era de 60. Però el subdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut), Josep Maria Argimon, va ratificar que la situació està "estabilitzada". Així ho havia afirmat el conseller Toni Comín en la seva compareixença al Parlament del dia 26, durant una setmana en què el recompte total es va mantenir inalterable. Argimon, de fet, va explicar que aquesta estabilització no vol dir que no hi hagi més afectats, perquè segueixen diagnosticant-se "entre un i dos casos cada dia", i va recordar que els enterovirus, per definició, circulen durant la primavera i l'estiu. "Esperem que durant el mes d'agost vagi declinant", va afegir, donant per fet que Salut preveu més casos durant els mesos de juny i juliol.

Cap connexió

Argimon va comparèixer en roda de premsa amb el secretari de Salut Pública, Joan Guix; el cap del servei de microbiologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron, Tomàs Pumarola, i el del servei de pediatria, Carlos Rodrigo. La Vall d'Hebron és el centre que va donar el primer avís d'alarma i ha liderat la redacció del protocol que, ara ja sí, permet diagnosticar i tractar els casos des del primer moment. Guix va justificar que tot aquest procés havia tingut una complexitat enorme i s'havia aconseguit fer amb alguna cosa més que sort.

Salut va informar també que els 82 casos "no estan connectats" entre ells, perquè no comparteixen cap lloc de concurrència. Tot i que al Camp de Tarragona s'ha observat un "nombre superior al que seria esperable" per la població de la zona, els 32 casos s'han distribuït entre 14 municipis diferents i no tenen en comú cap barri ni cap escola bressol. Salut va especificar, a més, que el 65% dels 82 menors afectats tenen menys de dos anys i que un 59% són nens. Quatre de cada deu casos es van traslladar d'hospital, sobretot a la Vall d'Hebron, especialment al principi de la crisi sanitària.

"És un fenomen nou per a nosaltres. El coneixíem poc i encara ens en queda molt per conèixer", va admetre Argimon. D'enterovirus n'hi ha més d'un centenar i, en concret, l'A71 es va descobrir el 1969, però els epidemiòlegs recorden que són un grup de "virus emergents". Històricament sempre havien provocat la clàssica malaltia boca-mà-peu, però durant els últims anys s'han observat afectacions neurològiques en diferents punts del món. Rodrigo va subratllar que això ha passat sobretot al sud-est asiàtic, però també s'han vist casos a Austràlia, els EUA, Anglaterra i Bulgària. En qualsevol cas, per les analítiques que fa periòdicament la xarxa de vigilància epidemiològica, Salut sap que a Catalunya la circulació de l'A71 ha augmentat en els últims dos anys, però "la solució no és anar mirant qui té i qui no té l'A71", perquè la gran majoria dels casos són asimptomàtics o es recuperen en una setmana. Durant aquest brot, però, hi ha entre dos i tres casos en què la recuperació encara no ha sigut total –a part de la nena morta a Reus, que no entra al recompte perquè no es va arribar a aïllar una mostra del virus–. L'A71 sembla que ha arribat per quedar-se i aquesta realitat encara està envoltada d'incògnites.

Què són els enterovirus i quins efectes tenen?