Les obres del Firal d'Olot treuen a la llum restes de l'antic volcà del Puig del Roser

Les rases, d'uns cinc metres de profunditat, han permès localitzar roques volcàniques pròpies de la zona

Les obres del Firal d'Olot han permès treure a la llum el passat volcànic de la trama urbana de la ciutat. Les rases de poc de més de cinc metres de profunditat que es van fer al passeig fa uns mesos han permès localitzar materials que donen una informació molt valuosa sobre el volcà que hi va haver al Puig del Roser, on actualment hi ha la plaça de braus i, més a sota, els jutjats. Concretament, han aparegut colades, escòria, blocs i bombes que formaven part del con volcànic del Puig del Roser.

La presència d'aquestes restes era coneguda des de l'any 2015, però aquests últims treballs han permès constatar que l'erupció va ser poc explosiva per la poca presència de cendres i delimitar-ne la dimensió. Es creu que el con volcànic podria fer un quilòmetre de perímetre. Com explica el geòleg i assessor del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa Llorenç Planagumà, el con volcànic podria fer un quilòmetre de perímetre, que aniria des de la plaça de braus (que seria la part més alta) fins al Firal, l'Ajuntament i s'estendria en direcció al camp de futbol. L'alçada és una dada que es desconeix, així com la data en què es va formar. I entre les roques volcàniques que han aparegut a uns cinc metres de profunditat, una peça excepcional: un fragment de colada de lava molt fluïda de color bordeus que s'ha extret per a la seva conservació.

Les rases també han deixat al descobert una part important de "l'estratificació" de l'erupció. "Veiem que tenia una activitat estromboliana, que va generar bombes, blocs i gredes que han quedat dipositades de manera heterogènia; també es veu que va ser poc explosiu, perquè no hi ha indicis de moltes cendres acumulades, de manera que l'explosivitat del con era baixa", diu Planamugà.

Una colada de lava "excepcional"

També s'ha localitzat una petita colada de lava molt fluïda, gens habitual a la zona i que científicament es denomina 'pahoehoe'. Se n'havia trobat alguna de similar a la zona de Batet (Garrotxa), però cap estava tan ben conservada com aquesta, que és "excepcional". Durant les obres al Firal se'n va poder agafar una mostra. Es tracta d'un fragment de roca d'un color bordeus que indica que és molt a prop del volcà. 

Aquesta roca és una de les mostres que s'han extret a la zona del Firal per poder documentar científicament el passat volcànic de la ciutat. Cada cop que hi ha una obra a la trama urbana i a la zona del Parc Natural de la Zona Volcànica s'agafen mostres i es documenta amb fotografies. Segons Planagumà: "Ens interessa anar reconstruint com un puzle les peces geològiques dels antics volcans de la ciutat". I l'entramat urbà és un punt d'interès perquè "Olot no està entre volcans sinó literalment damunt de volcans". En les últimes dècades s'ha avançat però encara queda molt per descobrir. "Devem saber un 50% del passat volcànic d'Olot i encara ens queda l'altra meitat", afirma Planagumà. 

La recollida de material i tota la documentació és una informació molt valuosa per a futurs estudis. I en el cas de trobar roques excepcionals, com ha passat al Firal, es guarden en un magatzem on es conserven. Actualment hi ha el Museu dels Volcans, on es mostren les joies de les col·leccions antigues. Queda pendent un nou espai museístic que l'Ajuntament té en projecte des de fa temps i per al qual s'està buscant finançament.