Espais sense ús: una assignatura pendent a Tarragona

TarragonaL’antic edifici del Banc d’Espanya i l’estructura soterrada del que havia de ser el flamant pàrquing intel·ligent de la Part Alta no tenen gaire en comú. Potser només que fa anys que esperen que l’Ajuntament decideixi com omple aquests espais perquè aportin alguna cosa d’interès als ciutadans. Sembla que en tots dos casos ha arribat el moment de la veritat, ja que l’equip de govern es planteja aquest 2016, dins del marc d’un nou pla d’equipaments, posar fil a l’agulla i decidir, per la via del consens amb la resta de grups municipals, a què es dedica cadascun d’aquests dos espais. Amb una ubicació, una estructura i una història ben diferents, tots dos tenen ara grans possibilitats de convertir-se en espais públics de referència a Tarragona.

Tanmateix, en aquesta noble aspiració del consens hi ha un altre aspecte que els dos espais comparteixen: hi ha gairebé tantes propostes com grups municipals. Així doncs, tot i la intenció d’aprovar aquesta assignatura pendent, el consens sembla molt lluny, fins i tot entre les tres forces que, des de fa unes setmanes, integren la coalició de govern: PSC, PP i UDC.

Propostes diferents

En el cas del Banc d’Espanya, majestuós edifici en plena Rambla Nova que és de titularitat municipal des del 2010, l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros va obrir la porta fa unes setmanes a discutir la seva aposta per convertir-lo en el Museu de la Química, el sector econòmic més important de la ciutat i del seu entorn. L’opció de Ballesteros no agradava a ningú i així s’ha fet evident en els posicionaments de tots els grups municipals, cap dels quals avala els plans de l’alcalde. El màxim consens és per fer-hi una gran biblioteca, una alternativa que, amb diversos matisos, defensen el PP, CDC i UDC. Paradoxalment, dos partits amb ideologies tan diferents com C’s i la CUP aposten per fer-hi un centre cívic, tot i que per a C’s aquest seria un ús secundari, ja que el principal seria ser un centre de divulgació turística de la ciutat que posaria èmfasi en les seves singularitats. ERC, per la seva banda, fa una proposta ambiciosa i reclama que s’hi traslladi l’hemeroteca de l’antiga Fundació Caixa Tarragona, que hauria de ser l’embrió d’una futura Hemeroteca Nacional de Catalunya. Segons l’opinió d’ICV-EUiA, aquest és un fals debat, ja que consideren que la situació econòmica de l’Ajuntament no permet tirar endavant cap projecte i reclamen un debat global sobre equipaments.

L’altre gran espai buit de titularitat municipal que espera que se’n concreti la utilitat és el nyap més important de la història de Tarragona. Havia de ser un aparcament subterrani robotitzat que solucionés d’una vegada per totes el dèficit d’estacionaments a la Part Alta, el nucli històric de la ciutat. Va començar a construir-se el 2002 amb un pressupost de menys de 4 milions d’euros, però els reiterats problemes tècnics van obligar a desistir el 2009, després d’haver soterrat més de 30 milions d’euros en un forat que alberga una estructura de ferro rovellada que ja es dóna per inservible. Mentre el cas continua el seu periple als tribunals, pendent que se’n depurin responsabilitats, el PSC vol definir com es pot aprofitar l’indret. Per això va organitzar una consulta ciutadana a finals de l’anterior mandat, amb una participació escassa, en què l’opció guanyadora va ser un equipament cultural. Arran d’aquest resultat, el PSC va concretar i va llançar la idea d’ubicar-hi la Casa de la Festa -espai d’interpretació dedicat als elements del seguici popular i de les festes de Santa Tecla-. La proposta, però, tampoc desperta complicitats. Mentre que PP i CDC mantenen la idea que sigui un aparcament, això sí, convencional, la resta de forces supediten qualsevol decisió a l’elaboració d’un informe tècnic que aclareixi les possibilitats d’un espai maleït que arrossega molts anys de despropòsits.