El 4,1% dels escolars pateixen al·lèrgies i intoleràncies alimentàries
Es tracta d'un "problema creixent de salut", segons l'Agència de Salut Pública de Barcelona
BarcelonaEl 4,1% dels escolars declara una al·lèrgia o una intolerància alimentària en el moment de matricular-se a l'escola, segons ha detectat un programa específic desenvolupat per l'Agència de Salut Pública de Barcelona. L'estudi preliminar, realitzat sobre un univers de 129 escoles i 50.000 alumnes de la capital catalana, demostra que les aquestes patologies són un fenomen emergent, i per això l'agència ha posat en marxa el programa de vigilància d'al·lèrgies i intoleràncies alimentàries als menjadors escolars (VAIAME), que s'ha implantat al llarg del curs 2013-2014 a la totalitat dels 773 menjadors escolars.
En roda de premsa per presentar els resultats de l'informe de salut pública de la ciutat de Barcelona 2013, el gerent de l'agència, Conrad Casas, ha detallat que en l'anàlisi que es va fer es va comprovar que només els 36% dels menjadors escolars disposaven d'un pla documentat de control d'al·lèrgens, tot i que això no vol dir que la resta no fes res pels seus escolars al·lèrgics.
Aquest 4,1% d'infants es desgrana en un 45% que té al·lèrgies declarades amb acompanyament de certificat mèdic, un 17,3% que té intolerància a la lactosa -no és una al·lèrgia pròpiament- i un altre 17% que té problemes amb les fruites rosàcies.
Un cop identificat aquest fenomen, durant el curs passat es va promoure la implantació d'un pla de control arreu, i actualment com a mínim el 80% de les escoles ja ho han fet. "Les al·lèrgies són un problema creixent de salut", ha indicat Casas, perquè les dades demostren que els casos infantils s'han duplicat en l'última dècada.
L'informe de l'agència, presentat per la delegada de Salut de l'Ajuntament, Cristina Iniesta, detalla també altres dades destacables, com és l'augment de les persones majors de 85 anys que viuen soles -ja són més de 22.000-; un increment de les malalties professionals lleus i les malalties relacionades amb el treball -principalment trastorns d'ansietat i depressius-, i un lleuger decrement de l'esperança de vida, tot i que es manté en 85 anys per a dones i 80 per als homes.
