Filòlegs exclosos de nou del màster per ser docents

La demanda del màster de professorat es dispara: 4.700 candidats a docents d'ESO però només 1.847 places

Abans de l'estiu les universitats catalanes es mostraven molt preocupades per l'impacte de la pandèmia en les matriculacions, sobretot dels màsters. A la UAB preveien un 50% menys d'estudiants de màster i a la UPC un 25%, però en aquest panorama hi ha una excepció: les inscripcions al màster de formació del professorat d'ESO, batxillerat, FP i ensenyament d'idiomes, que és obligatori per a qualsevol graduat que vulgui ser professor, han crescut un 60% en un any.

Segons dades de la secretaria d'Universitats i Recerca consultades per l'ARA, si la demanda el curs passat va ser d'uns 3.000 estudiants, aquest any s'han assolit les 4.737 sol·licituds per les mateixes places, 1.847. Això significa que hi haurà un nombre molt més elevat que no tindrà plaça per fer el màster: durant els últims anys, quatre de cada deu aspirants no tenien plaça, i ara aquesta xifra serà de sis de cada deu. Els organitzadors del màster fan una revisió de les places cada tres anys i expliquen que no poden crear-ne moltes de noves alhora per "garantir la qualitat del pràcticum", que s'ha de fer presencial als instituts. 

900 aspirants a fer el màster per ser professors es queden sense plaça

Molts d'aquests aspirants a professor que no tindran plaça seran, novament, filòlegs de llengua catalana i castellana. Aquesta és una de les matèries en què es necessiten més professors als instituts, i per això també és l'especialitat que ofereix més places del màster (330). Tot i així, la majoria no tindran plaça, perquè s'hi han presentat 701 persones, prop del doble que l'any passat (418). Aquestes 701 persones no necessàriament han de ser graduats en filologia catalana o hispànica, sinó que graduats en periodisme, humanitats i art dramàtic també tenen accés a l'especialitat de llengua catalana i castellana i competeixen en igualtat de condicions amb els filòlegs. El criteri principal per adjudicar les places és la nota mitjana del grau, que a periodisme, per exemple, és més alta que a les filologies. 

"No volem exclusivitat, volem prioritat", reclamen Roger Cubedo i Ginesta Llorca, graduats en filologia catalana que s'han quedat sense plaça. Malgrat que no hi ha dades de quants filòlegs s'han quedat sense plaça en aquesta especialitat, diuen que al grup de WhatsApp que han creat ja hi ha més de 25 afectats i que han recollit mig miler de signatures. Afirmen que un periodista pot ser molt bon professor, i més en un context en què falten docents, però reclamen que s'ha de prioritzar "qui tingui més coneixements sobre la matèria". Les demandes dels filòlegs, que fa anys que s'arrosseguen, han sigut finalment escoltades i la junta del Consell Interuniversitari de Catalunya va aprovar, just abans de la pandèmia, una modificació de la distribució i els criteris d'accés a algunes especialitats per establir un "accés preferent".

Filòlegs sense plaça per ser professors de català

L'acord afecta l'especialitat d'anglès i altres llengües estrangeres, en què tindran prioritat els graduats en alguna llengua i literatura estrangera o els graduats en educació amb menció en llengua estrangera, i, efectivament, a l'especialitat de llengua i literatura catalana i castellana, en què tindran un accés preferent els estudiants de filologia catalana o espanyola. Ara bé, tot i que aquest acord del CIC és del febrer, no es començarà a aplicar fins al curs 2021-22. 

La rebaixa de taxes i una feina segura, entre les causes

Hi ha diverses raons que expliquen l'altíssima demanda d'aquest màster. Una és l'econòmica, ja que aquest any s'han rebaixat un 30% les taxes universitàries i el curs ha passat de costar 2.500 a uns 1.900 euros. Hi pot haver també un cert efecte crida, després que el departament d'Educació anunciés la contractació de més de 8.000 docents per fer front a la pandèmia. De fet, la crisi econòmica a causa del coronavirus, així com la convocatòria d'oposicions, podria haver portat molts graduats a fer el pas a la docència i considerar-la com una opció laboral segura i amb sortides. 

Malgrat que d'aspirants n'hi ha, i molts, la Generalitat va aprovar el 2018 una resolució que obria la borsa d'interins per als estudiants amb títol oficial de màster de formació de professorat i també per als que es comprometin a treure-se’l abans de l’inici del curs 2021-2022. És a dir, per ser professor d'ESO no calia tenir el màster habilitant, que és obligatori des del 2009 en substitució de l'anomenat certificat d’aptitud pedagògica (CAP), sinó que n'hi havia prou amb adquirir el compromís de treure-se'l en tres anys. 

El mateix govern espanyol n'ha pres bona nota, i a l'última conferència sectorial d'Educació amb totes les comunitats autònomes va acordar estendre a tot l'Estat la possibilitat de contractar professors a secundària que no hagin cursat el màster. Segons la ministra, Isabel Celaá, això es podrà fer si s'esgoten les llistes d'aspirants, davant les peticions per flexibilitzar els mecanismes de contractació. La conselleria d'Educació ja va dir que només ho utilitzarà com a última opció i sempre que estiguin matriculats al màster, com a "mesura extrema" si no hi ha més opcions. L'ARA ha comprovat que ja hi ha professors d'ESO fent classe als instituts que encara no tenen el màster necessari.