Les denúncies per agressions i abusos arriben a un màxim històric

BarcelonaMés de sis denúncies al dia per agressions i abusos sexuals. És la mitjana de l’últim any calculada pels Mossos d’Esquadra, que des que estan desplegats a tot Catalunya -el 2009 va ser el primer any complet- no havien arribat mai a aquesta xifra. El 2018 s’han presentat 833 denúncies per agressions i 1.500 per abusos sexuals; els dos delictes han sumat 2.333 casos, un 20% més que el 2017, segons les dades obertes dels Mossos. L’augment ha sigut més significatiu en els abusos, que han crescut un 26% l’últim any, mentre que les agressions han pujat un 10%. Els Mossos han fet un miler de detencions el 2018 pels dos delictes: 481 per agressions i 529 per abusos.

Tot i aquesta xifra sense precedents [vegeu gràfic], la psicòloga especialitzada en violència masclista Alba Alfageme recorda que encara són pocs els casos que es denuncien, que suposen entre un 10% i un 20% dels que es produeixen. Com a referència, el 26,1% de les dones que es van reconèixer víctimes de la violència masclista -que inclou diversos delictes, entre ells els sexuals- ho van denunciar, segons l’última enquesta feta per la Generalitat. “Hi ha una xifra negra [desconeguda per la policia] d’un 80%”, alerta Alfageme sobre els delictes sexuals.

“La sentència de la Manada, la violació en grup durant els Sanfermines del 2016, que es va dictar a l’abril, ha tingut un efecte crida i s’ha denunciat més -assegura la psicòloga de l’Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS), Violeta García-. La Manada també ha fet que hi hagi més consciència sobre què són les agressions. Hem atès dones que han estat en una relació de parella en la qual han patit violacions del seu home”, explica García, que afegeix que també han atès dones que tenen seqüeles traumàtiques que fins ara havien atribuït a un incident, malgrat tractar-se d’un delicte. Tot i això, recorda que no totes les persones ho denuncien, “perquè abans de res han d’estar bé i han de tenir el suport del seu entorn”.

A part de les agressions i els abusos, l’últim any els Mossos també han rebut altres denúncies per delictes sexuals: 34 per assetjament, 159 per exhibicionisme i provocació i 96 de relacionats amb la prostitució. Pel que fa a la investigació policial, els Mossos han resolt el 84% de les denúncies d’agressions i el 79% de les d’abusos. Amb les 833 denúncies per agressions sexuals, els Mossos han fet 481 detencions; per tant, es pot concloure que alguns detinguts són autors de més d’una agressió. El mateix ha passat amb els abusos, perquè amb les 1.500 denúncies s’han fet 529 detencions. A tall d’exemple, el 2018 els Mossos han detingut un home -qualificat com a depredador sexual- per agressions a tres àvies de Barcelona i un menor per sis violacions a la mateixa ciutat. Sobre el perfil dels detinguts, a l’espera de conèixer les dades del 2018, en anys anteriors el 100% dels autors de les agressions han sigut homes, predominantment de la franja d’entre els 24 i els 34 anys.

La repercussió d’un cas

No és la primera vegada que un cas -l’últim any ha sigut la Manada- fa créixer les denúncies per agressions i abusos sexuals. El 2016 es va destapar el cas Maristes, que va provocar que les denúncies per abusos augmentessin un 46%. Fonts policials atribueixen el repunt del 2018 al fet que els delictes sexuals cada vegada es denuncien més. Malgrat tot, Alfageme valora que la sentència de la Manada, que ha condemnat els autors per abusos però no per violació, també pot haver frenat algunes denúncies. En aquest sentit, la psicòloga recorda que en funció de com la víctima relata els fets i de com els interpreta l’agent de policia que recull la denúncia, un cas es pot tramitar per abusos o per agressió. Una tipificació que també pot variar als jutjats.

Per això, Alfageme reclama que el Codi Penal tingui en compte les diferents formes de violència sexual que pateixen les dones. “Es considera agressió si la violència o la intimidació és física o verbal, però es té poc en compte la violència psicològica”, lamenta. Alfageme subratlla que Portugal s’ha sumat a la decisió de set països més d’Europa -Bèlgica, Alemanya, el Regne Unit, Islàndia, Irlanda, Luxemburg i Xipre- d’implantar els canvis jurídics inclosos al Conveni d’Istanbul, aprovat el 2014 pels estats membres de la UE, un dels quals és categoritzar com a violació qualsevol relació sexual no consentida.