Les denúncies i els decomisos per caça il·legal creixen a les comarques de Lleida i les infraccions de pesca baixen

Els Agents Rurals alerten de l'increment de casos de furtivisme professional al Pirineu

Les denúncies i els decomisos per caça il·legal han crescut el 2017 a les comarques de Lleida, mentre que les infraccions de pesca continental han baixat, segons dades dels Agents Rurals. En concret, de denúncies de caça en van posar 292, 11 més que el 2016, i es van fer 283 decomisos, 69 més que l'any anterior. El cap dels Agents Rurals de Lleida, Llorenç Ricou, alerta de l'increment de casos de furtivisme professional al Pirineu, on s'han interceptat en els últims dos anys quatre grups organitzats que havien arribat de fora de Catalunya per caçar il·legalment isards, muflons o cabirols amb armes prohibides. Pel que fa als decomisos, una de les actuacions més destacades del 2017 va ser la troballa de 40 galls fers i altres exemplars d'espècies protegides, tots dissecats, en un domicili particular de Canejan, a la Vall d'Aran. Ara són en dependències dels Agents Rurals de Lleida mentre el jutjat de Viella n'investiga la procedència legal. La seva tinença pot constituir un presumpte delicte contra la fauna, castigat amb pena de presó de sis mesos a dos anys i multes econòmiques.

L'última actuació contra grups organitzats de furtius va ser a mitjans de novembre quan es van denunciar tres homes a Alins (Pallars Sobirà), on havien abatut quatre muflons i un isard, tots mascles, dins la Reserva Nacional de Caça de l'Alt Pallars i el Parc Natural de l'Alt Pirineu. Els furtius duien una arma amb un silenciador acoblat per evitar ser detectats pel so que produeixen els trets i un aparell de visió que juntament amb les característiques de l'arma els permetia fer captures a molta distància. Un d'ells, veí de Jerez de la Frontera, ja va ser denunciat el novembre del 2016 per pràctiques furtives a la zona. De fet, de xarxes de caçadors furtius professionals com aquesta se n'han detectat tres més des del 2016, en dues actuacions a Alt Àneu i una a Espot.

El cap dels Agents Rurals de Lleida explica que "són gent benestant, jove, preparada físicament, que intenten abatre el màxim nombre de trofeus cinegètics a les nostres muntanyes", i afegeix que actuen "com si fos una competició". Utilitzen armes prohibides com ara fusells d'un sol tret amb silenciador, sovint els acompanyen guies locals i porten roba i vehicles de camuflatge. "Aquests grups organitzats ens preocupen perquè són perillosos, no respecten la normativa i intenten fugir", assegura Ricou. De fet, els tres homes enxampats a Alins també van ser denunciats al jutjat de Tremp per temptativa d'atemptat als agents de l'autoritat perquè es van saltar el dispositiu muntat per aturar-los.

El grup especial d'antifurtivisme dels Agents Rurals és l'encarregat d'investigar aquest fenomen i a vegades troben pistes a les xarxes socials, on els mateixos caçadors pengen fotos amb els trofeus de caça, encara que els hagin obtingut de forma il·legal. "Si un furtiu no pot esbombar la seva actuació no és feliç. Hi ha un component de risc que els motiva", remarca Ricou. En tot cas, com que els infractors fan tot el possible per passar desapercebuts, els Agents Rurals demanen col·laboració ciutadana per localitzar-los.

Denúncies i decomisos

El 2017 els Agents Rurals van interposar 206 denúncies en l'àmbit de caça i protecció dels animals a les comarques de la plana de Lleida i 86 al Pirineu (el 2016 van ser 202 i 79). Les denúncies més freqüents són per ús d'arts i mètodes de caça prohibits (79 a la plana i 14 al Pirineu), com ara xarxes japoneses o abatibles per capturar ocells fringíl·lids, però també n'hi ha una llarga llista per falta de llicència de caça, falta de permís d'armes, per caçar en espais protegits o sense el permís del vedat. Pel que fa als decomisos, se'n van fer 197 a la plana i 86 al Pirineu (el 2016 van ser 121 i 86), principalment d'armes, mètodes de caça il·legals i animals vius i morts.

En el cas de la pesca continental, l'any passat els Agents Rurals van interposar 268 denúncies en llacs, pantans i rius de tota la demarcació, 84 menys que el 2016 i gairebé la meitat que el 2014. Ricou atribueix aquest descens a l'efecte coercitiu de les multes i al fet que cada vegada són més conegudes les infraccions de la nova llei de pesca. La majoria de les denuncies també són per no tenir llicència o permís, utilitzar mètodes o esquers prohibits, o pescar de nit, quan no està autoritzat. Als llacs d'alta muntanya del Pirineu també s'enxampen encara pescadors que sobrepassen el límit de captures de truites. Els decomisos de pesca van baixar de 288 el 2016 a 171 el 2017.

Investigació de l'origen dels galls fers dissecats

Mentrestant, ja han començat les investigacions amb proves d'ADN i de plomatge per determinar la data de la mort i l'origen geogràfic dels 41 galls fers dissecats localitzats al novembre a la Vall d'Aran juntament amb quatre galls de lira, tres grèvols i un becut, tots espècies protegides. Al Pirineu català està prohibit caçar galls fers des del 1979, però aquesta pràctica sí que està permesa en alguns països de l'est d'Europa com ara Romania. Els animals han estat comissats cautelarment fins que el propietari, veí de Barcelona, en pugui acreditar la procedència legal. Si hi ha exemplars que es demostra que són autòctons catalans i que van morir després del 1979, quedarà acreditat que es van caçar de forma furtiva.

Una ordre de la Generalitat valora econòmicament cada gall fer amb 1.800 euros. La seva tinença pot constituir un presumpte delicte contra la fauna, castigat amb pena de presó de sis mesos a dos anys o multa de vuit a 24 mesos. La possessió també constitueix una infracció administrativa molt greu de la llei de protecció dels animals, que se sanciona amb multa de 2.001 a 20.000 euros.