Les denúncies per maltractament policial es van multiplicar per quatre el 2011 a Catalunya

BarcelonaLes denúncies per maltractament policial es van quadruplicar el 2001 a Catalunya, en passar de 67 a 241, segons l'informe que associacions de drets humans han remès al Consell d'Europa per demanar-li un "rescat" de les llibertats públiques davant la "política repressiva del Departament d'Interior".

Iñaki Rivera, coautor de l'informe i membre de l'Observatori de Sistema Penal i de Drets Humans de la Universitat de Barcelona (UB), ha exposat avui en roda de premsa l'informe que s'ha remès al Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura per demanar-li que obri una investigació sobre l'escalada de repressió de la dissidència i abús policial desencadenat a Catalunya en els últims 18 mesos.

L'informe, que el Consell d'Europa va rebre ahir, reclama al Comitè per a la Prevenció de la Tortura que enviï els seus inspectors a sol·licitar informació als governs català i espanyol sobre les seves polítiques de "criminalització de la dissidència" i a reunir-se per tractar l'assumpte amb els responsables dels Departaments de Justícia i Interior.

L'estudi inclou un informe de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, que revela que l'any passat es van presentar 241 denúncies per casos de maltractament o abús policial a Catalunya, davant les 67 comptabilitzades el 2010, les 215 del 2009 i les 62 de l'any 2008.

El gruix d'aquestes denúncies -un 85,2 %- es dirigia contra els Mossos d'Esquadra, un 9,6 % a policies locals de Catalunya i un 5,2% als funcionaris de presons.

Prop d'un 50 % d'aquestes denúncies van ser formulades per persones vinculades a moviments socials -la majoria el 15M-, mentre que un 5,1 % eren presos i un 6,3 % immigrants.

L'informe alerta també de l'augment de casos de maltractaments als centres d'atenció d'internament (CIE) d'estrangers i als Departaments Especials de Règim i Tractament (DERT) de les presons, on són reclosos en aïllament els interns que infringeixen les normes de la presó.

L'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, que ha elaborat l'informe amb el suport d'una desena d'entitats, exigeix al Consell d'Europa que "intervingui Catalunya" amb la finalitat de recuperar drets i llibertats perduts, "ara que es parla tant de rescats", ha afirmat el periodista David Fernández durant la presentació de l'informe.

De fet, l'informe posa en coneixement del Consell d'Europa diferents episodis recents que, segons el parer dels seus autors, suposen l'enfonsament de l'estat social per donar pas a un estat penal en el qual, "sense escatimar despeses, s'està més preocupat per reprimir les expressions de dissidència i protestes que de satisfer les reclamacions de la ciutadania".

En aquest sentit, l'estudi al·ludeix les càrregues policials contra el moviment d'indignats -especialment en el desallotjament de la plaça Catalunya del 27 de maig passat-, la falta d'identificació dels antiavalots, l'ús de pilotes de goma o les sancions administratives per limitar el dret de reunió, una pràctica, segons Rivera, "ja en desús però rescatada 20 anys després".

Capítol a part mereix a l'estudi el web de sospitosos d'actes de violència al carrer obert per Interior, una iniciativa que segons l'opinió d'Iñaki Rivera no té control judicial i es basa en una "mal entesa autonomia policial", però que té "regustos reaccionaris en apel·lar a la delació ciutadana".

Els signants de l'estudi exigeixen al Consell d'Europa que demani explicacions als responsables policials sobre l'ús de l'expressió "rates" per referir-se als antisistema per part del comissari David Piqué i l'"ombra de sospita" que va estendre sobre el món universitari en la seu ovacionada intervenció en el Dia de les Esquadres.