Content? Trist? Descobreixen per què serveixen els estats d'ànim

BarcelonaTots tenim dies bons i dies dolents. I tant els uns com els altres són importants. Imaginem un dia en què ens trobem de bon humor, contents, feliços, satisfets. I ara un en què el nostre estat d'ànim sigui baix i ens sentim desanimats, melancòlics, tristos, sense energia. Aquests estats d'ànim responen a emocions però comporten una sèrie de conseqüències pràctiques. Algunes de positives, altres de negatives.

Una persona que està de bon humor pot prendre decisions de les quals després es pot penedir, perquè si tenim un bon dia tot sembla fàcil i ens podem comprometre a fer coses que després ens perjudiquen. Algú que inverteix en borsa i guanya molts diners de forma imprevista pot acabar acceptant riscos perillosos. L'altra cara de la moneda és que si un dia estem tristos podem rebutjar ofertes o renunciar a coses que ens resultarien positives: unes vacances amb un amic, una feina. Els estats d'ànim no són, doncs, una simple qüestió anímica, sinó que afecten, i molt, allò que fem i que deixem de fer.

Eufòrics o melancòlics, sociables o irritables, divertits o tristos… els estats d'ànim són volubles i poden canviar de manera sobtada. Potser és per aquest caràcter imprevisible, o pel fet que sovint no sabem per què ens sentim bé o malament, no sabem explicar les causes del nostre bon o mal humor, que els estats d'ànim han estat vistos de forma més aviat negativa. Vinculats a les emocions, han estat considerats incoherents, irracionals. Tot i ser un estat emocional no són una emoció, ni un sentiment. Sovint es fan difícils d'expressar i de copsar. Això fa que siguin subjectius, perquè tot el que podem fer és intuir com se senten els altres guiant-nos per la seva conducta i actitud. En definitiva, semblen allunyats de la raó i de la ciència. A més, durant bona part de la història se'ls vinculava només a les dones, cosa que confirmava la visió de la dona com a inestable, irracional i procliu als canvis.

Nascuts de l'experiència

Però un nou estudi arriba a una conclusió ben diferent: lluny de ser sentiments irracionals que no porten enlloc, els estats d'ànim són completament racionals i compleixen una funció crucial. Segons l'estudi, signat pel University College de Londres i publicat a Trends in Cognitive Sciences, els estats d'ànim no neixen del no-res, i no són simples capricis. Ben al contrari, tot i que sovint no semblen tenir el seu origen en cap situació concreta, estan condicionats per experiències reals que hem tingut en el passat. I, lluny de ser un caprici, compleixen una missió important: ajudar-nos a adaptar als canvis de la vida.

Els autors de l'estudi creuen que sentir-se una mica trist i melancòlic és un mecanisme que el nostre organisme posa en marxa per protegir-nos d'un eventual esdeveniment negatiu. I afirmen que la capacitat per sentir estats d'ànim és un tret evolutiu que ens ha ajudat com a espècie, perquè no hi ha res de més útil que la capacitat d'adaptar-se a les noves circumstàncies.

Episodis puntuals

Ara bé, els estats d'ànim, per ser saludables, han de ser episodis puntuals, reaccions circumstancials a fets concrets. Un cop ens hem adaptat als canvis, l'estat d'ànim recula i tornem a la normalitat. Si ens toca la loteria tenim una sensació d'eufòria, una injecció d'energia que ens resultarà útil a l'hora de començar una nova vida. Un cop acostumats a la idea, i adaptats a la nova situació, tornarem al nostre estat habitual: els qui abans érem infeliços ho continuarem sent.

El mateix passa amb els estats d'ànim oposats. Si ens deixa la nostra parella ens sentirem tristos, però només durant el temps necessari per adaptar-nos a una nova vida (sols o amb una nova parella). En canvi, si passa el temps i el nostre estat anímic no canvia és perquè som víctimes d'algun trastorn psicològic. És per això que els autors de l'estudi afirmen que les seves conclusions resultaran molt útils per saber millor què és el que predisposa algunes persones a tenir depressió o trastorns bipolars, per posar-ne dos exemples.