L'accident ferroviari més greu dels últims 70 anys a Espanya

MadridL'accident ferroviari del tren Alvia que cobria el trajecte Madrid-Ferrol, que va tenir lloc aquest dimecres a prop de Santiago de Compostel·la és, amb almenys 78 morts, el segon més greu ocorregut en la història d'Espanya.

Es dóna la circumstància que va ser un altre tren que es dirigia a Galícia des de Madrid el que va protagonitzar, el 1944, el sinistre més important ocorregut fins ara. No se’n tenen dades fiables però es calcula que en l'accident del correu exprés 421, que cobria la línia Madrid-la Corunya, van poder morir unes 500 persones. Aquest accident ferroviari va tenir lloc el 3 de gener del 1944 al túnel número 20 de la línia Palència-la Corunya, prop de l'estació lleonesa de Torre del Bierzo, quan el correu exprés, ple de viatgers, va xocar contra una locomotora en maniobres. La censura del règim franquista va silenciar el greu accident, que va causar centenars de morts: la xifra oficial facilitada poc després per Renfe va ser de 78 morts i 75 ferits. No obstant això, fins a l'any 1972 el registre de successos ferroviaris el va considerar com el més greu del món i va xifrar entre 800 i 500 el nombre de persones mortes.

El tercer accident més greu, ja per darrera del d'aquest dimecres a Santiago, data de 1972, quan 77 persones van morir després de descarrilar el ferrobús Cadis-Sevilla. Alguns mitjans locals van elevar la xifra de morts a 86. El ferrobús que feia el trajecte Cadis-Sevilla, amb 200 passatgers i quatre vagons, va sortir de l'estació del Cuervo (Sevilla), tot i que els senyals ho prohibien, i va xocar frontalment al cap de pocs minuts amb el tren exprés Madrid-Cadis, amb 500 passatgers, un comboi amb 14 cotxes tirats per una màquina dièsel.

La relació cronològica dels accidents ferroviaris més greus registrats a Espanya des del 1980 és la següent:

15 juliol del 1980. 17 morts i 20 ferits a conseqüència del xoc frontal del Talgo Barcelona-Madrid amb un mercaderies que estava aturat a l'entrada de l'estació Torralba del Moral (Sòria).

24 setembre del 1980. 20 morts i 40 ferits en atropellar un tren Madrid-València un autobús de transport regular en un pas a nivell, que tenia les barreres aixecades, a la localitat valenciana de Xirivella. Totes les víctimes mortals eren passatgers del vehicle, mentre que les que viatjaven en el tren en van sortir il·leses.

5 gener del 1981. Set morts i 20 ferits en xocar frontalment un tren TER, procedent de Burgos, i una locomotora entre les estacions de Miraflores i Soto del Real, a la província de Madrid.

8 juny del 1981. Sis morts en atropellar un tren una furgoneta en un pas a nivell amb barreres, situat a set quilòmetres de Segòvia.

9 novembre del 1981. Onze morts i trenta-cinc ferits en xocar un ferrobús contra la part posterior d'un camió remolc, que va quedar aturat a la via, a uns deu quilòmetres d'Osca.

20 Setembre del 1984. Nou morts i 28 ferits, dos d'ells, greus, en xocar frontalment, al terme de la Vila Joiosa (Alacant), un tren FEVE en proves i un automotor amb viatgers.

3 març del 1988. Vuit morts i 30 ferits en xocar a l'estació de Valladolid els expressos 'Cantàbria' i 'Costa Basca', que, procedents de Madrid, es dirigien a Santander i Bilbao, respectivament.

25 març del 1988. Quinze morts –deu nens de 3 a 5 anys, quatre mestres i un conductor– en ser atropellat l'autocar en què viatjaven per un tren que cobria la línia Saragossa-Barcelona, en un pas a nivell sense barrera a Juneda (Garrigues).

6 setembre del 1989. Cinc morts i 44 ferits en xocar el Talgo Madrid-Gijón amb un mercaderies a l'estació d'Arévalo (Àvila). L'accident es va produir en entrar el Talgo, en què viatjaven 118 persones, per una via equivocada, i estavellar-se contra el mercaderies que estava aturat. La conclusió de l'informe va atribuir l'accident a la inadequada posició del canvi d'agulles.

3 juliol del 1990. Sis morts i vuit ferits en xocar l'Intercity Saragossa-Madrid, a l'altura de les localitats madrilenyes d'Alcalá de Henares i Torrejón, contra una biga mal fixada d'un mercaderies que circulava en sentit contrari.

2 agost del 1993. 12 morts i set ferits de diversa consideració després de topar, i posteriorment incendiar-se, dos trens de FEVE –un de mercaderies que cobria la línia San Esteban de Pravia-Oviedo i l'altre de passatgers que cobria el trajecte Soto de Luiña-Oviedo– en un túnel pròxim a la localitat asturiana de Vega de Anzo.

17 novembre del 1994. Moren els set ocupants d'una ambulància –entre ells, dos nadons– en ser atropellat el vehicle per una locomotora en un pas a nivell amb semibarrera, prop de la localitat de Gador (Almeria).

27 febrer del 1995. Cinc morts i 33 ferits en descarrilar un comboi de la companyia Ferrocarrils Bascos en les proximitats de la llera del riu Ego, al seu pas per Eibar (Guipúscoa).

31 de març del 1997. Divuit morts i 100 ferits, cinc d'ells, molt greus, en descarrilar l'Intercity 'Miguel de Unamuno' a Uharte-Arakil (Navarra), quan cobria, amb 248 passatgers, la línia Barcelona-Hendaia. La causa del descarrilament va ser la gran velocitat amb què circulava en arribar a un canvi d'agulles prop de l'estació.

3 gener del 2001. Dotze morts en atropellar un tren una furgoneta en un pas a nivell situat al municipi murcià de Llorca. Els morts eren els que viatjaven a la furgoneta.

3 juny del 2003. 19 morts i 38 ferits en col·lisionar frontalment, al terme municipal de Chinchilla (Albacete), un tren Talgo amb 86 persones a bord i un mercaderies que viatjaven per un tram de via única.

9 març del 2004. Sis joves morts i tres ferits greus en ser atropellat el vehicle en què circulaven en un pas a nivell sense barrera de la localitat de Martín de Yeltes, a Salamanca.

7 maig del 2004. Cinc morts en ser atropellat el vehicle en què viatjaven per un tren prop de l'estació de ferrocarril d'Hellín (Albacete).

21 agost del 2006. Set morts i 36 ferits en descarrilar un Intercity que cobria la línia la Corunya-Hendaia, a la localitat de Villada (Palència).

24 juny del 2010. 12 persones, la majoria joves, moren, i 14 resulten ferides en ser atropellades per un tren a l'estació de Castelldefels (Baix Llobregat), quan baixaven d'un altre tren durant la revetlla de la nit de Sant Joan.