Tal dia com avui del 1911 l'explorador nord-americà Hiram Bingham, que recorria els Andes buscant el poble de Vilcabamba, l'últim refugi inca durant la conquesta castellana, va topar amb les ruïnes d'una ciutat impressionant construïda enmig d'una serralada, com una sella de muntar, entre dos pics vertiginosos. És un clàssic entre els exploradors: busquen arribar a les Índies i topen amb Amèrica.
La remota ubicació del Machu-Picchu li havia permès romandre amagada durant quatre segles, esperant que algú la fes conèixer al món i que el món comencés a fer-se preguntes. Què va portar els inques a aquell repte arquitectònic? Com s'ho van fer per construir uns dos-cents edificis (palaus, temples, cases...) tan perfectes sense conèixer cap tipus de ciment? Quina va ser la raó de la seva existència? Per força havia de ser un lloc especial.
Tot i que s'explica que el personatge de Bingham ha inspirat la saga de l'Indiana Jones, l'explorador no ha estat exempt de polèmica. Durant dècades, el govern del Perú ha volgut recuperar part de botí (més de 46.000 peces) que ell i els seus homes van endur-se i que, actualment, està en poder de Yale, una de les universitats més prestigioses del món. Després d'una llarga batalla judicial, 300 peces han estat retornades per commemorar, aquest juliol, el centenari del seu 'descobriment'. És probable que molts ho celebrin brindant amb una infusió de coca, el millor remei per combatre el famós mal d'altura.
