Tercer dia consecutiu de desconcert en el comerç i l'hostaleria a Lleida

Alguns bars de la ciutat s'han negat a tancar portes fins a l'últim moment

El confinament de Lleida i sis municipis del Segrià "encara no és vigent, perquè encara no s'ha publicat al DOGC", anunciava a les onze del matí el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, que deixava "a la voluntat de bars i restaurants" romandre oberts fins a la publicació de la resolució. Dit i fet: a pocs metres d'on tenia lloc la roda de premsa de la Delegació del Govern, una cafeteria i un bar servien els clients amb tota normalitat. "Veus la Guàrdia Urbana aquí? Oi que no? Doncs això és perquè no faig res d'il·legal, si no ja els tindria aquí intentant recaptar diners per al senyor Pueyo", exclamava el propietari del bar visiblement empipat: "No em puc permetre deixar de facturar ni un minut, perquè els diners del Govern no arribaran, creu-me, i si arriben ho faran tard i malament".

A la vora, els propietaris d'un altre bar acabaven de muntar la terrassa de pressa i corrents. "Hem vist que el bar del costat obria, hem trucat a la Federació d'Hostaleria i ens han dit que endavant, que mentre la Generalitat no ho publiqui via lliure", explicava la propietària mentre el seu home netejava taules i cadires. Assenyalant la cafeteria del davant, a l'altra vorera, la dona assegurava: "No fem mal a ningú, el problema no el tenim nosaltres, ni l'hem causat nosaltres, però ens tanquen a nosaltres", fent referència als brots localitzats en empreses hortofructícoles.

La indignació i la preocupació dels propietaris dels establiments de la ciutat no ha fet sinó augmentar mentre s'assabentaven amb impotència de les anades i vingudes del Govern, del departament de Salut i de l'Ajuntament de Lleida. "El que no entenc és perquè hem de passar, de sobte, a una fase tan restrictiva, quan podríem passar, per exemple, a una fase 2, en què podríem obrir almenys les terrasses", comentava a mig matí un altre propietari d'un bar de la Zona Alta: "Almenys així podríem reparar una mica el mal del primer confinament. Ara ja no tenim cap esperança i molts no podrem tornar a obrir mai".

I és que molts establiments fins i tot havien pogut començar a remuntar, perquè el bon temps i les ganes de sortir de la gent després de dos mesos de confinament feia que totes les terrasses i restaurants tinguessin una bona afluència durant tota la setmana. Si tot hagués continuat així fins a finals d'estiu, molts establiments consideren que podrien haver acabat la temporada molt millor del que s'esperaven en un principi.

Costa de creure

Els treballadors, per la seva banda, després fins i tot d'haver sentit les paraules de Farré, es negaven a creure que demà ja no anirien a treballar. "Tenim por perquè no saben quan durarà tot això, ni si podrem tornar a treballar un cop els bars puguin tornar a obrir. Ara mateix m'acabo de quedar sense feina", comentava una cambrera d'un bar de copes de la zona.

Passat el migdia, la notícia que la resolució es publicaria al DOGC a les quatre de la tarda ja s'havia estès i alguns bars començaven a recollir taules després de dinar. Alguns altres, com si d'un capità de vaixell es tractés, minuts abans de les quatre encara es resistien a tancar portes. "I nosaltres ens quedarem aquí fins a l'últim moment", comentaven uns dels últims clients: "No hi ha dret".

La docilitat amb què els ciutadans van acceptar el primer confinament domiciliari sembla haver-se transformat en ràbia i impotència davant una situació a la qual molts consideren que s'ha arribat per culpa d'una mala gestió de les empreses hortofructícoles i de les institucions. Només el temps ho dirà. Demà dijous, de moment, Lleida s'aixecarà una mica més silenciosa.