Els enfrontaments amb la cúria tomben Benet XVI

Barcelona.El Vaticà ha estat durant segles un dels llocs més hermètics del planeta, per això fonts pròximes a la Santa Seu deien ahir que "mai se sabrà tota la veritat sobre els motius que han portat Ratzinger a dimitir". Desafiant aquest hermetisme, quatre experts en el tema analitzen les claus d'una renúncia històrica i apunten els possibles motius ocults de la dimissió.

Josep-Ignasi Saranyana

Mossèn i membre del Pontifici Comitè de Ciències Històriques

Aquest expert en el Vaticà i conegut personal del papa Benet XVI creu que l'arribada de Ratzinger va marcar un canvi substancial respecte al govern del papat anterior. "Joan Pau II no es va enfrontar mai a la cúria, es va dedicar a viatjar i no va tocar els òrgans de govern ni d'organització. Benet XVI, en canvi, va voler canviar coses des del principi i això va fer enfadar la cúria, amb qui ha tingut molts enfrontaments". Com a exemple posa una de les primeres decisions de Ratzinger, la d'apartar Angelo Sodano de la secretaria d'Estat, que no va agradar gens als òrgans de govern de la Santa Seu. "El Papa ha patit molt per tots aquests enfrontaments i segurament això ha pesat molt a l'hora de prendre la decisió de renunciar perquè, a més, ja fa un any que la seva salut és força delicada".

José Catalán Deus

Autor del llibre 'Después de Ratzinger, qué?'

"A l'Església sempre hi ha hagut moltes reticències a la figura de Ratzinger, començant per la cúria i el col·legi cardenalici", explica José Catalán Deus, autor d'un llibre sobre Benet XVI i el seu pontificat. Aquest expert creu que el caràcter de Benet XVI -amb molta empenta, decisió i ganes de fer coses- ha topat amb una cúria immobilista que no ha vist amb bons ulls les seves ganes de transformació. "Li han estat posant traves des del principi, i va quedar molt clar amb l'escàndol de Vatileaks i tota la filtració de documents privats. Va ser un senyal molt clar que l'enemic no només és a fora, sinó que també és a dins". Segons Catalán Deus, Ratzinger "ha fracassat en el seu intent de modernitzar la cúria, va ser un intent que no va agradar gens". Aquest expert destaca que el fet que el Papa conegués molt bé els òrgans de govern de la Santa Seu -havia estat prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe- tampoc el va ajudar en la seva batalla per renovar la cúria. "L'Església és un món molt complex i jo crec que, després de quasi vuit anys, Ratzinger, que ja és un home gran i de salut delicada, s'ha trobat sense forces per fer front a tots aquests problemes".

Joan Oñate

Membre d'Església Plural

El motiu veritable de la renúncia de Benet XVI, segons Oñate, és que "ha tingut un gran desencís amb la realitat de la cúria, a què s'ha enfrontat però que no ha superat". Aquest membre d'Església Plural destaca que Ratzinger "coneixia perfectament el govern de la Santa Seu perquè havia estat l'ideòleg del papat anterior i segurament per això es veia amb forces per canviar tot el que no li agradava, però no ho ha aconseguit". Per Oñate, el primer exemple d'enfrontament fort va ser el reconeixement a les víctimes d'abusos per part de capellans pederastes, als quals va demanar perdó més d'una vegada. "Això no va agradar gens perquè era un canvi i la cúria és una organització immobilista amb molt de poder. Benet XVI no era un papa progressista precisament, però ha estat un papa amb idees pròpies i s'ha trobat un ambient molt hostil i molt conservador, excessivament tradicionalista, i això ha estat massa per a ell. S'ha trobat sol i aïllat, amb molt poca sintonia amb la cúria". Per Oñate, el final d'aquesta història, amb la renúncia de Benet XVI, és un final trist. "Han guanyat els sectors més conservadors, que han aconseguit que una persona que tenia força per fer canvis hagi tirat la tovallola".

Jesús Renau

Jesuïta, membre de Cristianisme i Justícia

Per aquest jesuïta, a part dels "motius evidents de salut, la renúncia del Papa s'ha produït perquè s'ha vist superat per la gestió i l'organització". Renau reconeix que "no a tothom de la cúria li ha agradat la seva manera de fer les coses; a diferència del seu predecessor, aquest papa ha actuat més al Vaticà i hi ha volgut canviar aspectes, cosa que no ha agradat a tots els sectors". Tot i això, ho minimitza dient que "aquestes coses passen en qualsevol entitat amb molta gent".

Renau destaca que ha estat un pontífex que ha intentat establir diàleg amb molts sectors de l'Església, fins i tot alguns de molt conservadors, com els lefevristes. "En aquest cas va fracassar perquè va fer concessions per intentar acostar-se a ells i això no va agradar a la cúria, i a la vegada el diàleg no va funcionar perquè aquest grup és molt integrista", explica aquest expert. Pel que fa a la seva relació amb un altre dels grups conservadors, l'Opus Dei, Renau explica que ha estat una relació "educada, però no tan intensa com la que hi va tenir Joan Pau II", mentre que amb els Legionarios de Cristo "hi ha tingut una relació molt dura perquè va actuar contra el seu fundador, Marcial Maciel, quan van sortir a la llum diversos escàndols d'abusos sexuals a menors".