CIÈNCIA
Societat 03/07/2015

Els desequilibris del microbioma, darrere del càncer i la diabetis

L’IrsiCaixa estudia la flora intestinal dels malalts amb VIH

Mònica L. Ferrado
2 min
El microbioma que habita dins els intestins humans és clau en l’estudi d’algunes malalties.

BarcelonaDes del moment que el virus del VIH infecta el cos, la microbiota intestinal perd el seu equilibri. Aquest fet comprovat és el punt de partida d’una línia de recerca incipient en la qual des de fa un parell d’anys treballen investigadors del centre català de recerca IrsiCaixa. Però és només una de les moltes línies de recerca que els últims anys han sorgit entorn del microbioma humà.

L’estudi dels bacteris que ens habiten, deu per cada cèl·lula del nostre cos, ha obert un nou paradigma en la prevenció i el tractament de malalties cròniques. La falta de riquesa microbiana és un factor de risc per a certes patologies com la diabetis de tipus 2, el càncer i l’obesitat, segons els experts reunits al CosmoCaixa per B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social La Caixa, amb la col·laboració de quatre institucions de recerca: la Universitat de Vic, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), l’IrsiCaixa i el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO). La pèrdua de diversitat del microbioma humà explicaria reaccions com l’al·lèrgia o la celiaquia, que serien la resposta del nostre organisme a bacteris que rebem de l’ambient i que no són habituals al nostre cos.

El 90% de les cèl·lules immunitàries són a l’intestí, en convivència amb els bacteris que l’habiten. Segons explica Roger Paredes, investigador de l’IrsiCaixa que fa recerca sobre VIH i microbioma, quan el VIH s’introdueix en aquest ecosistema es produeix una translocació dels bacteris intestinals que, al mateix temps, modifica aquesta part de l’aparell digestiu: “La paret de l’intestí es fa porosa i permet que passin fragments d’aquests bacteris a la sang”. Tot plegat genera una inflamació crònica a l’intestí a les persones infectades que, al mateix temps, es tradueix en un envelliment accelerat i una predisposició més gran a tenir malalties cardiovasculars, diabetis i colesterol, entre d’altres.

Respondre a incògnites

Els investigadors de l’IrsiCaixa treballen per respondre a moltes de les incògnites sobre aquest procés i que permetrien tractar millor la infecció. Cal caracteritzar el perfil microbià de les persones infectades, veure la relació amb els hàbits i trobar com es pot corregir aquest desequilibri microbià. “Quan el pacient pren antiretrovirals l’intestí millora, però no del tot, és com si apaguessis un foc però les brases continuessin enceses”, explica Paredes. Els metabòlits que generen els bacteris en la digestió intervenen també en la regulació de la producció de neurotransmissors. Els desequilibris també s’han relacionat amb la depressió i amb l’autisme, una relació que estudien al VHIR. Al Centre de Regulació Genòmica (CRG) investiguen els bacteris de la boca, i des de la Universitat de Vic s’identifiquen biomarcadors. Des de la Vall d’Hebron també s’ha coordinat un mapa dels microbis digestius.

stats