SALUT

Els rics moren a casa, els pobres en residències

El nivell socioeconòmic i el gènere també determinen on i com passem els últims dies de vida

El nombre de defuncions anuals a Catalunya és de 65.509 o, el que és el mateix, cada dia moren 180 persones. Però la forma i el lloc on morim ve determinada, en bona part, pel nostre gènere i el nostre nivell de renda. Les persones amb rendes altes moren més a casa i amb el suport dels equips de cures pal·liatives del Programa d'Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES), mentre que les persones amb rendes més baixes ho fan en residències i centres sociosanitaris.

Aquesta és una de les desigualtats que es vol corregir des del departament de Salut i l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) que han engegat l'Observatori de la Mort, un projecte per donar a conèixer com moren les persones a Catalunya i fer propostes de millora per "garantir el dret d'una mort digna", com a avantsala de la proposta del Govern de legalitzar l'eutanàsia. També s'han observat desigualtats de gènere. Els homes moren més a l'hospital i a casa i les dones més en residències i centres sociosanitaris. Els professionals sanitaris atribueixen aquest biaix de gènere al fet que les dones tenen un rol de cuidadores i tenen més demències, que generen un alt grau de dependència mentre que els homes acostumen a tenir cuidadores –ja sigui la seva dona o professionals– al domicili.

La consellera de Salut, Alba Vergés, considera que aquestes diferències tenen més a veure amb la desigualtat social que als desitjos dels pacients, i aposta per l'atenció domiciliària per reduir aquestes desigualtats.

Les dades recollides fins ara mostren que més de la meitat de les defuncions són en centres hospitalaris, tant en homes com en dones, i al voltant d'un 20% passen al domicili, cosa que té a veure amb l'edat, el sexe, el nivell econòmic i la mateixa causa de la mort. Per a la directora general de Planificació Sanitària, Pilar Saura, l'hospital "no és el lloc més adequat perquè es produeixi la mort", perquè "els espais d'urgències no tenen estructures pensades per garantir la mort o l'acompanyament, essencials per dignificar el decés". L'índex de mortalitat és de 6,4 per mil en les dones i de 10,5 en els homes. Les dones moren, sobretot, entre els 80 i els 90 anys, i s'ha reduït el nombre de defuncions entre els 70 i els 80 anys, mentre que en el cas dels homes ha disminuït la mortalitat en totes les franges d'edat i es concreta, majoritàriament, entre els 70 i els 90 anys.

La principal causa de mort de les dones són les malalties de l'aparell circulatori, els tumors i l'aparell respiratori, per aquest ordre, i els homes moren majoritàriament per tumors seguit de les malalties de l'aparell circulatori i les de l'aparell respiratori. S'observa també un increment de l'esperança de vida i un retard en l'edat de morir, cosa que es tradueix en un envelliment de la població. Els homes tenen menys esperança de vida: 80,7 anys respecte als 86,2 de les dones, però ells viuen més anys en bona salut que elles.

Causa de la mort

El lloc de la mort també canvia amb l'edat. Les persones joves moren a l'hospital i les més grans de 85 anys moren més a casa i en residències sociosanitàries. També les malalties determinen el lloc de defunció. S'observa un increment de la mortalitat per malalties cròniques i degeneratives. Les persones amb demències i Alzheimer moren més en residències sociosanitàries i les persones amb tumors i malalties del cor i digestives ho fan més a l'hospital.

L'Observatori de la Mort també vol promoure l'ajuda i l'accés a tractaments o serveis específics en les últimes etapes de la vida. En l'acte de presentació aquest dimecres al Palau Robert de Barcelona, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha celebrat que la constitució de l'observatori vagi en la direcció "d'una societat que acompanya i respecta els desitjos de les persones, amb dignitat". "Tenim la responsabilitat de respondre davant el clam de la societat", ha assegurat Vergés, que també ha destacat "la necessitat de mirar les dades amb perspectiva de gènere".

"La diferència entre sexes és diferent per causes biològiques, però també és desigual per motius socials, i això es pot corregir si oferim un sistema just", ha conclòs la consellera.

Més continguts de