"Estic arruïnada, però no acotaré el cap": la PAH atura el seu primer desnonament a Pedralbes

BarcelonaEl proper Nadal farà 40 anys que Victòria Bonet viu al número 75 del carrer Cavallers, a Pedralbes. L'edifici el va construir el seu pare, l'arquitecte Antoni Bonet i Castellana, i ella s'hi va mudar poc després de casar-se, quan tenia 20 anys. Ara en té 60 i ha acumulat tants deutes que ha perdut la casa. "He firmat coses que no havia de firmar. Estic arruïnada, però no acotaré el cap. Ja no", deia aquest matí asseguda a l'entrada de casa i acompanyada per una vintena de membres de la PAH. La presència dels activistes ha evitat que s'efectués el desnonament, que ha quedat suspès fins que la Victòria trobi un altre lloc on viure. Tal com reconeixien els seus membres, és el primer cas que la plataforma actua a Pedralbes.

La Victòria explica que, abans d'arribar a aquest punt, ha passat un calvari: "Estic en tractament psiquiàtric, i fa un any que estic amagada, sense sortir de casa, perquè no volia que em veiessin. Aquí també hi ha desnonaments, però acotem el cap perquè ens sentim culpables d'haver-nos arruïnat. Hi ha gent en aquest barri que passa gana, i que va a Càritas d'amagat a la nit", relata. I sentencia: "Sí, m'he arruïnat i sóc pobra, però si em fan fora de casa tinc dret a un habitatge digne". Rebutja explicar com va arribar a endeutar-se fins a perdre el pis, però assenyala: "No he anat al casino, però encara que ho hagués fet tindria dret a una segona oportunitat". "Pagaré els meus deutes, però ara no puc", conclou.

El que també preocupa la Victòria, més enllà de trobar un pis per a ella, és no saber què se'n farà del seu gos i de totes les obres d'art i peces de mobiliari "úniques" que té a casa, un pis de 290 metres quadrats en un edifici amb piscina comunitària. Pateix especialment per unes litografies que li va dedicar el seu padrí, el poeta Rafael Alberti, així com per les taules de formigó que el seu pare va dissenyar quan començava a experimentar amb materials de construcció. "Potser no tenen valor econòmic, però són part de la memòria d'aquest país, i no poden anar a parar a qualsevol traster", es lamenta. Explica que li han ofert 500 euros per tots els quadres de la casa, però que ha rebutjat l'oferta pel seu valor sentimental.

Des de l'Ajuntament, la unitat contra l'exclusió residencial (UCER) va tenir coneixement d’aquest cas dijous de la setmana passada. Segons indiquen fonts del consistori, l’Oficina de l’Habitatge està estudiant la situació, ja que es tracta d’una execució per un crèdit hipotecari. De moment s’ha arribat a un acord amb la propietat d’ajornament sense data, i mentrestant es farà l’estudi de la situació de vulnerabilitat de la unitat familiar per determinar quins ajuts i recursos municipals li són aplicables.

Els veïns volen que marxi de l'edifici

La filla d'Antoni Bonet denuncia també la persecució a què l'ha sotmès la comunitat de veïns de l'immoble. Diu que fa temps que no pot pagar les quotes de la comunitat, i que per això la volen fora. "Ara sóc pobra, i com que sóc pobra sóc una rata. No em volen aquí", diu. A més, no veuen amb bons ulls les seves companyies. Es refereixen, segons explica ella mateixa, al jove de 23 anys que viu amb ella, un informàtic amb ossos de vidre i un 80% de discapacitat que l'ha ajudat a muntar una pàgina web en record de l'obra del seu pare. "Ara mateix estem vivint de la seva pensió", diu la filla de l'arquitecte, que també es mostra preocupada pel destí del jove.

Per si la història no fos prou complicada, els representants del nou propietari de l'immoble i de la comunitat –fins a 6 persones, entre advocats i procuradors– s'han presentat aquest matí durant l'intent de desnonament i han retret a la Victòria que la seva història té algunes llacunes. Segons han dit, els va demanar 100.000 euros a canvi de marxar de casa, i defensen que la comunitat de veïns no la vol a l'edifici perquè acumula "un deute de 60.000 euros" i perquè porta persones a l'edifici que no respecten les normes de les àrees comunitàries, com la piscina.

Els membres de la PAH titllen de mentiders els representants del propietari i lamenten que no tinguin en compte la situació de vulnerabilitat de la Victòria, en tractament mèdic i amb problemes de salut. "Tinc els meus drets i els penso reivindicar", conclou la Victòria.

El seu pare, Antoni Bonet Castellana, va ser l'artífex d'edificis com el Canòdrom, la torre Urquinaona, el Golf Puigcerdà o el Tribunal Constitucional a Madrid, que en aquella època era la seu del consell general de metges, odontòlegs, farmacèutics i veterinaris de la ciutat.