DRET A L'HABITATGE

El Govern tem un recurs de l'Estat contra la llei que ja tramita el Parlament per regular el sector hipotecari

Tots els partits avalen impulsar el projecte de reforma de la llei del codi de consum, però les esquerres reclamen més ambició a l'executiu

El ple del Parlament ha avalat aquest dimecres per unanimitat la tramitació de la reforma de la llei del codi de consum que aclareix i millora els drets de les persones que contracten una hipoteca. El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha presentat la modificació legislativa i ha reconegut que fins ara "les institucions han fallat" en regular aquest àmbit i que, per corregir la situació, cal "instruments que no descansen sobre la sobirania d'aquest govern", tot i que ha cridat a aprofitar la "petita escletxa en els drets dels consumidors", que sí que competeixen a la Generalitat i permeten "mitigar els efectes" dels problemes dels desnonaments.

Així, segons Puig, la reforma que tramitarà el Parlament "regula el contingut mínim de les condicions publicitàries" de les hipoteques, "incrementa la transparència en relació amb els preus, que inclou comissions i despeses a què ha de fer front el consumidor", "regula el contingut que tingui la informació prèvia, incloent-hi la necessitat d'alertar de la possibilitat d'increment de preu, la possibilitat de perdre el pis o de les clàusules a què hauran de fer front", permet l'elecció del fedatari públic, que ha d'assessorar el consumidor, o "promou la mediació i intermediació en cas de conflictes". Tanmateix, el conseller ha avisat que el govern espanyol ja ha alertat que aquesta reforma "afecta la normativa estatal". "Ja ho veuen, podem fer poc, i el poc que podem i volem fer ens el volen qüestionar", ha lamentat Puig, que ha avisat que igualment estan "disposats a fer-ho".

Aquesta alerta ha molestat el diputat popular Pere Calbó, que ha apuntat que "qui té les competències en matèria de consum és la Generalitat", i ha assegurat que "el govern d'Espanya està actuant en el conjunt del problema, que és molt ampli". "Ens estem cansant que, quan han d'abordar problemes, es limitin a parlar de conflictes competencials", ha lamentat Calbó.

ERC, PSC i ICV reclamen més ambició

Per contra, els partits d'esquerres han donat suport a la modificació legislativa, però han reclamat més ambició de la que inclou el projecte del Govern. "No estem d'acord a excloure la Som en un moment d'oportunitat democràtica privilegiada i l'hem d'aprofitar-ho", ha reclamat. La diputada del PSC Alícia Romero ha subscrit aquestes propostes i ha recordat que "el 92% de les persones hipotecades no coneixen les seves clàusules".

Salvador Milà (ICV-EUiA) ha reclamat també "obligar a un procediment previ al desnonament, tot i que no es pot imposar el veredicte", o permetre al desnonat "seguir ocupant l'habitatge fins que no n'hi hagi un d'alternatiu". "Tenim competències per desenvolupar i hem de tenir les ganes de fer-ho", ha assenyalat. Finalment, Quim Arrufat (CUP) ha apuntat que "l'única solució viable que hi ha ara sobre la taula és la de la PAH: dació en pagament retroactiva, ajornament dels desnonaments i lloguer social", i ha reclamat que, en matèria del codi de consum, s'imposi l'assessorament de les institucions previ a firmar la hipoteca, no quan s'estigui a punt de desnonar, i que es faci ús de la capacitat sancionadora de l'administració.

ICV i C's apunten contra PSOE, PP i CiU

Finalment, Milà també ha negat que la culpabilitat de la situació actual sigui compartida per igual, i ha recordat que PSOE, PP i CiU van rebutjar el 2007 al Congrés esmenes del grup d'IU-ICV a la llei de reforma del mercat hipotecari per "limitar el poder de les entitats financeres". "En aquell moment no hi havia la pressió ciutadana", ha assenyalat l'ecosocialista, que ha recordat igualment que el Govern va reformar fa un any la llei pel dret a l'habitatge per impedir el lloguer forçós de pisos buits. Al seu torn, la diputada de C's Inés Arrimadas ha denunciat que "d'aquesta legislació hi ha molts còmplices en aquesta cambra", i ha apuntat contra CiU per haver votat diversos cops contra la dació en pagament, el PSC i el PP per les seves responsabilitats com a governants de l'executiu espanyol i ICV-EUiA com a gestor de l'àmbit d'habitatge durant els set anys del tripartit.