El consell de ministres aturarà els desnonaments a les rendes més baixes

MadridEl govern de Rajoy aprovarà aquest dijous un decret llei per frenar el drama dels desnonaments. Ho farà només sis dies després que es produís el segon suïcidi en menys d'un mes d'una persona que perdia el pis per l'impagament de la hipoteca. I ho farà de moment sense el suport del PSOE, que creu que encara queden aspectes molt importants per concretar. La reunió entre l'executiu espanyol i el PSOE ha acabat a tres quarts d'una de la matinada, després de cinc hores de converses en plena jornada de vaga general. Han estat tres dies de reunions maratonianes.

El consell de ministres aprovarà paralitzar els desnonaments, des d'ara i durant els pròxims dos anys, dels col·lectius més vulnerables amb uns ingressos anuals de fins a uns 19.170 euros. La xifra del llindar és el resultat de tres vegades l'IPREM (l'indicador públic de rendes múltiples), és a dir, ara mateix, uns 1.600 euros al mes.

Aquest també serà el màxim per poder renegociar les condicions d'una hipoteca amb el banc. L'objectiu és posar fi a les limitacions del codi de bones pràctiques −aprovat al març i al qual es van sumar amb reticències la majoria d'entitats financeres− i ampliar-ne l'abast. El codi estableix que només poden renegociar la hipoteca i en última instància entregar l'habitatge per resoldre el deute i seguir-hi vivint les famílies que tinguin tots els seus membres aturats i destinin més del 60% dels seus ingressos a la hipoteca. A més, només és possible si el pis val menys de 200.000 euros als grans municipis i de 120.000 als petits. A l'espera dels detalls, aquests llindars de preu segurament s'apujaran i s'hi inclouran grups concrets, com per exemple les famílies nombroses.

Sense canvis en la llei hipotecària

La intenció de la Moncloa és que amb l'aprovació de la norma al consell de ministres –se celebra en dijous perquè demà comença a Cadis la cimera iberoamericana– se solucionin els aspectes més urgents, com la moratòria de dos anys, i les negociacions amb l'oposició de les modificacions més profundes continuïn en les pròximes setmanes durant la tramitació de la legislació al Congrés.

D'aquesta manera, el govern evita de moment retocar, com demanava el PSOE, la llei hipotecària, una norma del 1906 que ja ha aixecat les crítiques fins i tot de la Unió Europea, perquè no protegeix els clients contra les possibles clàusules abusives en el contracte hipotecari. La postura de l'executiu és que no convé canviar les lleis amb presses i que fer-ho de sobte podria enviar un missatge d'inseguretat jurídica als inversors, cosa que deterioraria encara més la ja malmesa confiança en l'economia espanyola. Són els mateixos arguments que també fa servir el govern de Rajoy per justificar que les mesures acordades no siguin retroactives, no afectin l'habitatge de lloguer i no impliquin una paralització de tots els desnonaments –independentment de la situació econòmica dels afectats–, com volia el PSOE. El PP addueix que una moratòria absoluta donaria carta blanca perquè ningú pagués els seus deutes i enfonsaria la credibilitat dels bancs, que en els últims dies han pressionat l'executiu.

Després que dimarts les entitats socials catalanes recordessin que l'actual escenari és "una oportunitat històrica" per reformar la llei hipotecària, ahir la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) va posar sobre la taula una mesura de suport als afectats per desallotjaments. L'equip jurídic de la PAH, que agrupa advocats que treballen de manera desinteressada, va redactar un escrit que facilitarà a les víctimes de desnonaments perquè puguin demanar la suspensió del procediment. El document sol·licita la paralització de totes les execucions hipotecàries d'habitatges habituals que s'estiguin tramitant als jutjats. El Consell General de l'Advocacia distribuirà l'escrit redactat per la PAH a tots els col·legis.