El diagnòstic de Manuel Castells: la pederàstia i l'arraconament de la dona, un llast per a l'Església

BarcelonaLa persecució "insuficient" de la pederàstia i el paper de la dona a l'Església són algunes de les causes que han provocat la pèrdua de fidels catòlics a nivell mundial, segons ha dit aquest dimarts el sociòleg Manuel Castells al Congrés Internacional sobre la Pastoral en les Grans Ciutats, promogut pel cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach.

En el congrés, aquest catedràtic emèrit de la Universitat de Califòrnia-Berkeley i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha raonat per què en el món la religió catòlica ha passat de representar el 22% de la població religiosa mundial el 1980, al 17% el 2010. El sociòleg ha considerat que l'Església "no s'ha mobilitzat prou contra la pobresa, no ha assumit drets que demanen les dones, com el divorci o el del propi cos, i ha estat percebuda en alguns països com una institució pròxima a les elit dirigents".

Els últims anys, només l'Àfrica ha augmentat el nombre de fidels catòlics, ja que Llatinoamèrica, per exemple, ha experimentat un creixement de la població cristiana, però d'altres confessions. Espanya és, al costat del Brasil, l'estat que ha vist reduït en més mesura el seu nombre de fidels catòlics.

No obstant això, Castells ha apuntat que, "lluny de la percepció eurocèntrica que augmenta el pes de la raó", en el món està creixent la població religiosa, passant d'un 83% de la humanitat el 1980 al 89% el 2010.

El sociòleg ha analitzat el paper de la urbanització i de les grans regions metropolitanes al món, i els seus efectes a la societat, i ha recordat que en algunes regions del món, com l'Amèrica Llatina, el 2050 el 90% de la població serà urbana.

El procés de globalització mundial i de concentració de població a grans urbs aglutina "poder, riquesa, tecnologia, innovació i creativitat a les àrees metropolitanes, cosa que ha contribuït a millorar les condicions econòmiques, d'educació i salut de les persones".

No obstant això, les mateixes tendències han motivat "un creixement dels problemes socials, deteriorament del medi ambient, pobresa urbana i crisi de la vida quotidiana", ha assenyalat.

A l'acte d'inauguració del congrés, l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ha recordat la importància de la institució eclesiàstica en la vida metropolitana.

Sistach ha revelat que el congrés és fruit d'una conversa entre ell i el papa Francesc, dies abans del conclave que el va nomenar pontífex.

En la conferència també han participat el sociòleg Javier Elzo, que ha parlat sobre les relacions entre les persones a les grans urbs, "on es propicia l'anonimat, però també es creen formes d'agregació i de grups, generant multitud de subcultures".

L'antropòleg francès Marc Augé s'ha referit a com l'urbanisme determina el tipus de vida de les persones i ha analitzat la segregació interna de les ciutats a barris de classes mitges altes, i a perifèries en les quals predomina "la població immigrada, que viu amb unes condicions de vida sovint deficients".

Una reflexió sobre el paper de l'Església a la vida urbana

Al Congrés Internacional sobre la Pastoral en les Grans Ciutats, que ha començat aquest dimarts i acabarà dijous que ve, diversos experts indagaran en el paper de l'Església a les grans ciutats i en quins són els reptes als quals ha de fer front la institució.

Durant aquests tres dies hi haurà nou ponències de sociòlegs, com Manuel Castells, teòlegs i altres experts procedents de Roma, Milà, París, Lieja (Bèlgica), Mèxic DF, Buenos Aires o Kinshasa (Congo), entre d'altres llocs. A les tardes es debatran les ponències amb el centenar d'inscrits al congrés, que també procedeixen de tot el món.

Amb aquestes ponències i debats es faran unes primeres conclusions que s'enviaran a una vintena de cardenals i arquebisbes de grans ciutats de tot el món, que del 24 al 26 de novembre es trobaran a Barcelona per debatre-les a fons i fer-ne un informe final, que serà presentat l'endemà, 27 de novembre, al Papa Francesc en audiència al Vaticà.

Encara falta la confirmació d'alguns assistents a la segona fase, però ja està assegurada la presència dels arquebisbes de Londres, Lisboa, Budapest, Rio de Janeiro, Sao Paulo, Bogotà, Tegucigalpa, Bombay, Manila, Shangai i Kinshasa, entre altres. També podrien assistir algun arquebisbe italià, francès i canadenc.