Societat 22/01/2016

Dimiteix un dels homes forts de Soraya Sáenz de Santamaría pel cas Acuamed

Extreballadors de l'empresa pública assenyalen Federico Ramos de Armas, subsecretari de Presidència, com a participant de la reunió amb FCC on es va pactar una "compensació. indeguda". A més, la Comissió Europea demana explicacions a l'Estat per l’adquisició de fons europeus amb valor de 660 milions d’euros entre el 2007 i el 2013

Ara / Esther Herrera
3 min
Federico Ramos de Armas, exsubsecretari de Presidència del govern espanyol / MARINA VALERO / EFE

Barcelona / Brussel·lesEl subsecretari de Presidència del govern espanyol, Federico Ramos de Armas, home fort de Soraya Sáenz de Santamaría, ha presentat la dimissió a petició pròpia després d'haver-se vist relacionat amb el cas Acuamed, segons han informat a Efe fonts de l'executiu espanyol. Fonts pròximes a Ramos asseguren que ha pres la decisió per "defensar la seva honorabilitat" i l'estricte "compliment de la legalitat" en el seu anterior càrrec al ministeri de Medi Ambient. A més, l'oficina europea anti-Frau podria obrir una investigació per l’adquisició de fons europeus.

Les obres de descontaminació del pantà de Flix. / TJERK VAN DER MEULEN

Diversos extreballadors de l'empresa pública Acuamed van afirmar davant l'Audiència Nacional que Ramos de Armas va participar en la presumpta reunió amb FCC en què es va pactar una "compensació indeguda" de 40 milions d'euros a la constructora que després van consignar-se en els pressupostos de 2015. El PSOE també ha demanat explicacions a Soraya Saénz de Santamaría per la possible implicació del seu subsecretari.

Certificats falsos

Acuamed és el principal instrument del ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient per al desenvolupament del programa d'actuacions en les conques mediterrànies. L'objectiu és la contractació, construcció, adquisició i explotació de tota mena d'obres hidràuliques en l'àmbit de les conques hidrogràfiques del Segura, Xúquer, Ebre, la conca mediterrània andalusa i conques internes de Catalunya.

Escorcoll a la seu d'Acuamed a Madrid / VÍCTOR LERENA / EFE

La Guàrdia Civil investiga una suposada trama en la qual Acuamed hauria adjudicat de manera fraudulenta obres i hauria falsificat certificacions i liquidacions per augmentar significativament les quantitats que havien de pagar a les empreses adjudicatàries. Les obres de descontaminació del pantà de Flix són una de les que es troben en el punt de mira de l'operació. Aquesta obra va ser adjudicada a FCC per 165 milions d'euros el 2008 (el 70%, aportat per la UE), i el seu cost final ha ascendit a més de 190 milions.

Europa decideix intervenir

La Comissió Europea ha demanat explicacions al govern espanyol després de l’escàndol d’Acuamed. Fonts consultades pel diari ARA, expliquen que Brussel·les s’ha adreçat al Ministeri d’Hisenda perquè informi de la situació, ja l’empresa pública s’ha beneficiat de projectes cofinançats per la UE amb valor de 660 milions d’euros entre el 2007 i el 2013. L’Executiu comunitari avança que informarà a la Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF) perquè consideri obrir una investigació.

Acuamed s’ha beneficiat durant els últims anys dels fons europeus, i ara Brussel·les vol saber fins a quin punt va haver un frau amb els diners públics dels europeus, tal i com sospita la Guàrdia Civil. "Després de les informacions publicades per la premsa espanyola, la Comissió es va adreçar immediatament a les autoritats competents que informessin de la situació", confirmen les fonts. Brussel·les també va recordar a Madrid que el govern "té la responsabilitat d’evitar que es faci un ús indegut dels fons europeus".

Actualment, els fons regionals (FEDER) estan destinats a cofinançar amb els estats membres projectes pel desenvolupament de les regions, però Brussel·les recorda que és el país el què ha de verificar la gestió adequada dels diners. En aquest sentit, la Comissió Europea confirma que les autoritats espanyoles han decidit suspendre el finançament europeu a l’empresa i aplicar “totes les mesures necessàries” per evitar que es faci una mala gestió dels fons europeus, quan les al·legacions s’hagin clarificat.

Amb la informació recaptada de les autoritats espanyoles, la OLAF podria obrir una investigació. En cas de confirmar-se el mal ús dels fons, es podria obligar a l’empresa a tornar els diners a les arques públiques europees.

stats