Barcelona.El pas per l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès va marcar tan profundament Sílvia Alcàntara que, des que va publicar Olor de Colònia , atén els periodistes al bar que mira al jardí centenari. La seva fidelitat a l'Ateneu és tan constant que, després de la roda de premsa de presentació de La casa cantonera , l'autora no es mou de l'edifici: baixa a dinar amb l'editor Josep Cots al restaurant ATN. És en aquest escenari més íntim que el capteniment de l'escriptora dóna pas al record d'algun dels seus autors de referència. "Mercè Rodoreda ha estat molt important, per a mi", explica. "Quan dic que escriure és dir el màxim possible amb el mínim de paraules em remeto a una cosa que vaig aprendre d'ella. De Rodoreda ho he llegit tot. El pròleg de Mirall trencat és una lliçó magistral sobre tècnica literària." Quan es va instal·lar a Terrassa l'any 2002, Alcàntara va passar d'alumna a professora d'un dels tallers d'escriptura creativa organitzats per la Xarxa de Biblioteques, i el pròleg de Rodoreda és una de les lectures obligatòries per als aspirants a escriptors, a qui recomana "que treballin molt", tot i que no els amaga que, per aconseguir una repercussió similar a la d' Olor de Colònia , "el que cal és tenir molt sort".
Una de les primeres lectures que va impressionar Alcàntara va ser la traducció de la Divina Comèdia de Josep Maria de Sagarra: "Estava enamorada de com escrivia. Devorava les seves obres de teatre i també les traduccions de Shakespeare que va fer. Les notes de Sagarra a la traducció de la Divina Comèdia són esplèndides, i el llibre també: hi torno sovint." Mentre menja una amanida -no es menja les olives- i un llenguado sense sal, l'escriptora repassa alguns dels seus autors de referència. Parla també de Marguerite Duras, Gustave Flaubert i les memòries de Doris Lessing. "A la llibreria Grau de Terrassa hi havia trobat autèntiques perles: Els indiferents , d'Alberto Moravia, i tot de llibres que havia publicat Edicions Proa durant la dècada dels 20 i dels 30." La llibreria Grau, coneguda per les piles immenses de llibres -que s'enfilaven anàrquicament fins al sostre- va tancar les portes l'any 2006.
