Societat 15/03/2020

Dinou imatges de solitud

Un repàs de la situació que deixen el coronavirus i el confinament a la ciutat de Barcelona

Toni Vall
3 min
Francesc Macià amb mascareta

BarcelonaEl bus 24 baixant per passeig de Gràcia sense ningú a dins just davant de la Casa Batlló, que ningú es mira un diumenge a les dotze del migdia.

La corrua de sensesostre que dormen i es desperten i tornen a dormir davant les persianes abaixades de l’Anthropologie, el Benetton, el Cos i la botiga del Barça.

La venedora ambulant que a Gran Via amb rambla de Catalunya em pregunta si necessito mitjons i continua el seu camí per si algú té l'amabilitat de comprar-n'hi un parell.

El guàrdia de seguretat que fuma a l’entrada de la Renfe de plaça Catalunya i l’escombriaire amb mascareta que ha començat a treballar a les sis del matí i té menys deixalles que mai per recollir.

Els passejants del gos. Del Pit, la Mala, el Tusté, el Bob, la Carmela, el Ricard i el Negre. Veig més gossos que mai, i segur que hi són cada dia.

Les parades de taxis plenes i els taxis circulant amb el color verd encès. Al Mariano li agrada treballar els diumenges. Avui només ha fet tres carreres. Però continuarà circulant, espera que el servei públic sigui valorat com es mereix. Porta un dispensador de gel hidroalcohòlic al seient del davant.

El runner solitari que travessa Casp amb els auriculars posats i cara de concentració. Els molts runners solitaris que travessen els carrers amb els auriculars posats i amb cara de concentració. I respirant fort.

Les distàncies d’un metre i mig entre les persones que es creuen. Les mirades de reüll, de certa desconfiança, caçades al vol. Inclús la mirada de reüll, de desconfiança, que tu mateix fas sense adonar-te’n.

Els coloms de plaça Catalunya sense ningú que els alimenti. Tres mossos d’esquadra parlen amb un senyor que seu sol en un banc. Sembla que li demanin explicacions. A l’estàtua de Francesc Macià algú li ha posat una mascareta. Demolidor.

Les sis turistes alemanyes assegudes en un banc de ronda Sant Antoni esperant que les vingui a recollir el bus. Aquesta tarda agafen el vol que les torna a casa.

El Heidelberg de ronda Universitat tancat. Paradís d’alguns dels millors entrepans de la ciutat, no tanca mai, mai de la vida. Fa mal, veure’l amb la persiana abaixada.

La pista de bàsquet en silenci del carrer Valldonzella, al costat del CCCB i la URL. Una noia vol encistellar, la pilota ressona sobre el ciment.

El parc infantil de la plaça Bonsuccés desert. No es veuen nens pel carrer.

Una mare amb un cotxet a l’entrada de casa seva, asseguda a les escales, al carrer Bonsuccés. Esperen que els vinguin a recollir.

Els irreductibles skaters de la plaça dels Àngels ressonant fort sobre la rampa del Macba. S’hi confonen deu o quinze sensesostre que maten el temps i afinen la conversa mentre el mural de Chillida els observa. "No hi tinc res a perdre amb tot això", caço al vol entre algun efluvi etílic.

Al carrer Joaquim Costa no se senten gaire sols. Bugaderia, basar, supermercats, carnisseria, forns de pa i dues drogueries. Molts comerços oberts i poques paraules. Tothom camina de pressa.

La prostituta del carrer Robador que busca ombra sota la visera de la Filmoteca.

Els dos furgons de la Guàrdia Urbana que travessen a tot drap la plaça Castilla davant l’edifici d’El Papus recent reformat. Miren al carrer des de dins, confiant que la sola mirada sigui dissuasiva, i tornem de seguida a casa.

El campanar de la universitat central marca la una en punt del migdia. Ja fa gairebé un any que torna a repicar i no se m’acudeix millor imatge de silenci que el seu repic majestuós.

stats