El diplodocus de la Ciutadella i altres històries de la Barcelona secreta

BarcelonaEscenes pornogràfiques a les cel·les del castell de Montjuïc dibuixades per presos durant la Guerra Civil. Els disset quilòmetres d’arxius notarials que hi ha al subsòl del Raval. La calavera real sota el pont del carrer del Bisbe. Les cases de colors i els jardins del passatge de Tubella a les Corts. El tros de muralla que és una paret del pàrquing de la Rambla. La columna de la vergonya de la plaça del Rei, sobre la qual els condemnats eren escarnits i potser executats. Així, fins a seixanta històries d’una ciutat farcida d’històries que val la pena descobrir, redescobrir, investigar i, sobretot, explicar i divulgar per a tots els que vulguin enriquir els seus coneixements de la ciutat. És el llibre Barcelona secreta, volum II, de Xavi Casinos, que publica l’editorial Viena i que aquest dimecres es va presentar al Col·legi de Periodistes.

Casinos explica que ja té material suficient per omplir dos volums més d’aquests relats d’investigació i de descoberta que publica periòdicament a La Vanguardia amb el mateix nom del llibre. ¿On troba el periodista aquestes històries, aquests racons, aquests rastres del passat que sobreviuen impresos a la pedra o dins d’esglésies o continguts en objectes oblidats com les jardineres del Palau Moja que en realitat són velles banyeres del marquès de Comillas? Doncs les troba a les carpetes i els retalls que porta guardant tota la vida. I també als llibres, diaris i revistes que troba en les seves incursions al Mercat de Sant Antoni. I sobretot, aquestes històries les troba afinant i afilant la curiositat i l’observació. Com, per exemple, el dia que va voler pujar a dalt de l’Arc de Triomf perquè el seu pare li havia explicat una baralla infantil a cop de pedra del terrat estant.

Casinos ha visitat tots els llocs que apareixen al llibre i la gran majoria de fotografies són seves. L’excepció són alguns indrets on fotografiar no està permès. En aquest sentit, una de les històries més fascinants és la de la maqueta del diplodocus que havia de conviure amb el mític mamut del parc de la Ciutadella i que no va arribar a ser construït: “La Barcelona oculta, la Barcelona que passa desapercebuda, la Barcelona ignorada”.