El director dels Mossos nega una crisi de seguretat a Barcelona però admet "problemes"

Andreu Martínez assegura que no hi ha cap "connexió directa" entre els últims homicidis a la ciutat

Després del nou apunyalament mortal d'aquesta matinada, que ha elevat a vuit els homicidis a Barcelona en els últims 41 dies, el director dels Mossos d'Esquadra, Andreu Martínez, ha negat que hi hagi una crisi de seguretat a la ciutat, però ha admès que hi ha "problemes" d'inseguretat: els robatoris violents i el repunt d'homicidis. El tinent d'alcalde de Prevenció i Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, va dir dimecres que la ciutat patia "una crisi de seguretat". Unes declaracions de les quals Martínez ha respost que "comparteix el diagnòstic però no la conclusió". Per a Martínez, una crisi de seguretat voldria dir que "l'estructura de seguretat del país ha caigut i no hi ha una resposta ni una activitat policial que ho resolgui. Afortunadament, no és així".

Un nou apunyalament mortal eleva a vuit els homicidis a Barcelona en 41 dies

En declaracions a l'ARA, el director dels Mossos ha assegurat que no hi ha cap "connexió directa" entre els últims homicidis de Barcelona. "No hi ha un fil conductor ni un 'modus operandi' similar o homogeni entre els casos. Ens trobem amb una varietat que ens fa necessari analitzar cada cas", ha valorat Martínez. En aquest sentit, ha subratllat que alguns dels homicidis són per "una presència de determinats conflictes entre les persones, a vegades per amistat o enemistat, que van associats amb el consum de drogues o altres substàncies i amb un entorn personal o familiar desestructurat i complex". "Això fa que siguin homicidis en què la prevenció policial és difícil", ha considerat, després de deixar clar que "no hi ha una activitat homicida indiscriminada".

"Evidencien la necessitat d'aplicar polítiques socials que es vinculin a la seguretat", ha reivindicat Martínez, que ho ha plantejat en els següents àmbits: la utilització de l'espai públic, les ocupacions d'immobles, la presència de joves sense arrelament familiar i els assentaments urbans. El director dels Mossos ha defensat que la policia catalana i la Guàrdia Urbana han augmentat la seva activitat i les detencions, i ha posat com a exemple el reforç del dispositiu al Port Olímpic, que es va posar en marxa a finals de juliol després que un home morís a la zona durant una baralla. Tot i això, Martínez ha reiterat que les solucions dels homicidis amb conflictes interpersonals no són policials, sinó que s'han d'abordar des de "l'empoderament i la manera de viure de persones que estan immerses en processos de deteriorament".

Canvi de fenòmens en un any

Per acabar, Martínez ha remarcat que fa un any, l'estiu del 2018, els problemes de seguretat que hi havia a Barcelona eren els narcopisos i els robatoris en domicilis: "No hi havia el fenomen dels furts violents a l'espai públic ni el repunt d'homicidis". El director dels Mossos ha explicat que l'últim any, amb l'actuació policial, el fenomen dels narcopisos com a activitat delinqüencial ha desaparegut i els robatoris en domicilis han baixat un 17%. Davant els problemes actuals, Martínez ha recordat que Barcelona tindrà 320 agents més dels Mossos a partir d'aquesta tardor –des de finals de juny ja hi ha 137 agents de la nova promoció que estan de pràctiques a la ciutat–, es farà un pla estratègic i es potenciarà la investigació, entre altres coses.

Més investigació contra els furts i les estrebades per frenar els delictes a Barcelona

Més continguts de