Les discriminacions a Barcelona es desplacen a l'àmbit privat pel confinament

BarcelonaUn portador de VIH al qual se li nega una operació capil·lar en una clínica privada. O un altre seropositiu al qual no li permeten obrir-se una assegurança de vida, tot i que després la companyia rectifica per la feina de mediació de l'Ajuntament. Una persona insultada per portar una bandera LGTBI a una manifestació a favor de Vox. I molts immigrants als quals es nega, per procedència, l'opció d'obrir un compte bancari. Aquests són alguns dels exemples que el regidor de Drets de Ciutadania, Participació i Justícia Global, Marc Serra, ha posat aquest divendres de les 111 situacions ateses durant el primer semestre de l'any per l'Oficina per la No Discriminació de l'Ajuntament de Barcelona.

La majoria s'han donat en l'àmbit privat, amb comunitats de veïns i nuclis familiars com a llocs recurrents, un canvi substancial en relació al 2019 fruit de la situació de pandèmia. El nombre, però, no ha disminuït considerablement, ja que durant el primer semestre de l'any passat se n'havien registrat 115.

El 45% de les situacions de discriminació recollides per l'oficina han tingut a veure amb racisme i xenofòbia, un increment significatiu respecte al 38% de l'any passat. Un 26% s'han donat per motius d'orientació sexual i identitat de gènere i un 10% per motius de gènere contra les dones, un 7% més que l'any passat. El 7% dels expedients han tingut a veure amb qüestions de salut, com la serofòbia, un 6% amb discapacitats i un 2% amb la posició econòmica.

El fet que la discriminació de gènere no tingui un lloc tan destacat, ha dit Serra, "té més a veure amb el fet que no es denuncia que amb el fet que hi hagi menys casos". En aquest sentit, el 55% dels denunciants són homes, el 39% dones i el 6% de gèneres binaris que no s'identifiquen amb cap dels dos. La franja d'edat que més ha denunciat, amb un 49% dels casos, és la de gent entre 25 i 39 anys.

El 5% dels casos s'han resolt gràcies al nou servei de mediació de l'oficina, mentre que 16 de les situacions van acabar derivant en denúncies judicials per part de les víctimes. Per a la mediació "cal que hi estiguin d'acord tant la víctima com l'agressor, que moltes vegades tenen versions contraposades", ha explicat Serra, la qual cosa dificulta les denúncies.

Alguns dels casos reportats tenen a veure directament amb la pandèmia, com per exemple uns cartells que van ser col·locats en comerços en què es relacionava la comunitat xinesa amb l'aparició del covid-19. L'oficina va demanar, amb èxit, que es retiressin els cartells. També van registrar el cas d'un treballador de l'àmbit sanitari que rebia insults quan "es desplaçava per la via pública per anar a treballar a un servei essencial", ha explicat Serra.