El dolor crònic té tractament?

The New York TimesLa majoria dels metges tracten el dolor com a símptoma d'un problema subjacent: cal tractar la malaltia o la lesió i el dolor desapareixerà. Però en molts pacients el dolor mai no desapareix. En una revisió exhaustiva del tema publicada el mes passat, l'Institut de Medicina (la secció de medicina de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) estima que el dolor crònic afecta uns 116 milions de nord-americans, molts més dels que es pensava fins ara. El problema és que a sis de cada deu persones no els serveix de res la medicació que prenen. [A Espanya, un 22% de la població pateix dolor crònic, segons les dades que ahir es van fer públiques coincidint amb el Dia Mundial del Dolor].

Acabar amb el patiment

El nombre de persones que documenta l'informe és sorprenent. El part, per exemple, és una causa habitual de dolor crònic: l'Institut va trobar que el 18% de les dones que havien tingut el part per cesària i el 10% de les que havien tingut un part vaginal deien patir dolors encara un any després. Entre el 10 i el 50% dels operats que pateixen dolor després d'una operació quirúrgica acaben desenvolupant un dolor crònic, depenent del procediment. Fins a un 10% d'aquests pacients tenen un dolor crònic postoperatori greu.

El risc de suïcidi és elevat entre els que pateixen dolor crònic. Dos estudis van trobar que al voltant del 5% dels que patien dolors relacionats amb l'aparell locomotor havien intentat suïcidar-se, entre els que patien dolor abdominal crònic el percentatge era del 14%. "Abans no disposàvem de prou dades sobre la càrrega de dolor a la nostra societat", diu el doctor Sean Mackey, cap de tractament del dolor de la Facultat de Medicina de Stanford i membre de la comissió responsable d'aquest informe. "El nombre de persones que en pateixen supera el dels malalts de diabetis, malalties cardíaques i càncer tots junts".

Per als pacients és un fet significatiu i esperançador que una institució del prestigi de l'Institut de Medicina reconegui el seu problema. Sovint el dolor crònic no rep cap mena de tractament, perquè els metges no han rebut la preparació adequada per fer-se'n càrrec. A més, el dolor aïlla la persona que el pateix: els familiars i els amics poden perdre la paciència amb les constants queixes de dolor. Els metges solen derivar els pacients a psicoteràpia o els tenen per addictes als fàrmacs que busquen d'opiacis.

El tractament del dolor també té una dimensió psicològica. Afecta les relacions socials, laborals i familiars. Hi ha casos que requereixen suport psicològic professional. "La majoria de gent que pateix dolor crònic continua rebent el tractament que es correspon amb la consideració del dolor com a símptoma d'una malaltia subjacent", diu Melanie Thernstrom, autora del llibre The pain chronicles: cures, myths, mysteries, prayers, diaries, brain scans, healing, and the science of suffering [ El dolor crònic: remeis, mites, misteris, pregàries, diaris, escàners cerebrals, la curació i la ciència del patiment] . "Si el metge no és capaç d'esbrinar quin és aquest problema subjacent, aleshores no hi ha cap tractament per al dolor: ignoren el pacient".

L'informe revela que sovint el dolor crònic té més durada que la malaltia o lesió original i provoca canvis en el sistema nerviós que empitjoren amb el temps. Sovint els metges no poden trobar cap causa perquè no n'hi ha. El dolor crònic esdevé una malaltia per ell mateix.

"Estem descobrint que hi ha canvis significatius en el sistema nerviós central i en l'espina dorsal que provoquen que el dolor sigui persistent i s'amplifiqui, fins i tot quan la lesió ha desaparegut", diu Mackey. L'Institut remarca la importància de la prevenció i el tractament precoç, una idea nova per a molts metges que el que fan ara és intentar diagnosticar la causa del dolor abans de tractar-lo o que fins i tot recomanen als pacients que esperin un temps per si marxa sol.

En primera persona

"Tenir dolor i no fer cap tractament és com tenir diabetis i no tractar-la", diu Thernstrom, que pateix estenosi vertebral i artritis cervical. "Amb el temps, empitjora", afegeix. Thernstrom compara l'efecte del dolor crònic amb l'aigua que erosiona la roca i acaba formant el llit d'un rierol. El dolor també modifica el paisatge del cos.

"Ara, el meu dolor ha arribat a ser controlable -diu-. Tant de bo m'haguessin fet un tractament agressiu durant el primer any. Hi ha un marge de temps per actuar, ja que el dolor canvia el nostre sistema nerviós". Aleshores, no hi ha remei.

L'informe reconeix també "l'enigma dels opioides" i assenyala que els metges no acaben de saber com tractar el dolor, perquè temen fomentar l'addicció als fàrmacs. Tanmateix, el grup assenyala que l'ús correcte de fàrmacs en les primeres fases del cicle del dolor pot ajudar a resoldre abans els problemes del mal i afirma que els opioides són particularment útils en el tractament del dolor en malalts terminals.

L'informe sobre aquest patiment permanent és només el primer pas per aconseguir que la comunitat mèdica tingui més bones eines. També cal conscienciar els pacients de la importància de tractar-lo precoçment. "Alguns esperaven del nostre informe una solució ", diu Mackey. "No hi ha cap solució immediata; però molts pacients m'han dit: «Ja era hora que algú fes un informe que ajudés a entendre als altres el que estic passant»", conclou.